Camps sacseja el relleu de Mazón

ValènciaSi Alberto Núñez Feijóo confiava que la federació valenciana deixés de provocar-li maldecaps després del convuls relleu de Carlos Mazón, l'expresident Francisco Camps s'ha encarregat de frustrar aquest somni. L'excap del Consell vol tornar a dirigir la formació i ser-ne el cartell electoral i ha vist l'oportunitat perfecta: el recent nomenament de Juanfran Pérez Llorca com a president de la Generalitat. Considera que el polític de Finestrat és un líder feble, que no té la legitimitat de les urnes ni està referendat pels afiliats populars. Per això reclama donar veu als militants en un congrés. Els seus possibles rivals –el mateix Llorca i l'alcaldessa de València, María José Catalá, que són els que estan més ben situats– guarden silenci i es mantenen lleials a Madrid. Al carrer Génova, demanen temps. Primer volen consolidar Llorca al capdavant del partit, després avaluar si aconsegueix aturar el transvasament de vots a Vox i, si no és així, promocionar Catalá com a substituta o avaluar si hi ha algun candidat millor entre la seva plantilla d'alcaldes.

A qui més espanta la tutela de Feijóo és a Camps. Creu que les seves oportunitats passen per agitar el debat i donar veu a les bases. Fins i tot, demana un conclave amb "el model americà" que permeti que votin els simpatitzants; també els afiliats que han deixat de pagar la quota. Justifica aquesta deferència perquè han estat "molt desatesos" durant els últims mesos. Així ho deia la setmana passada en la presentació del seu equip de campanya, que no inclou cap dirigent destacat. De fet, la figura més rellevant és Inés Peiró, regidora del municipi de la Pobla de Vallbona. Una persona sense pes a la formació. "El nostre partit és ara una piràmide invertida amb pocs militants i molts càrrecs", es va queixar l'expresident.

La gran presència de mitjans a l'acte va propiciar que Camps hagués de contestar alguna pregunta incòmoda. Per exemple, si representa un problema per al seu partit: "Si de cas, per a alguna persona del PP", va respondre. També van cridar l'atenció els retrets de l'expresident a Llorca, atès que el primer va destacar que l'actual cap del Consell va ser "la mà dreta" de Mazón i que si va arribar a la secretaria general del partit va ser gràcies al polític d'Alacant, malgrat que ara intenti desmarcar-se'n. Una crítica que Camps va completar recordant els seus anys com a universitari, quan compatibilitzava la carrera de dret amb una feina. En aquest sentit, va destacar la importància de tenir una formació sòlida, una reflexió que tots els periodistes van coincidir a interpretar com un dard a Llorca, que no té estudis universitaris.

En l'origen del pols que Camps manté hi ha la convicció de sentir-se menystingut per les direccions valenciana i estatal. Es queixa que no li telefonen, que no el tracten amb el respecte institucional que mereix i, sobretot, que no l'han restituït després de la seva absolució pels delictes de tràfic d'influències i prevaricació. A més, la seva ambició no para de créixer. Si fa uns mesos afirmava que només aspirava a la direcció del partit, ara ja hi suma ser el candidat a la presidència de la Generalitat. Aquesta voracitat incomoda els seus companys. Així ho admet a l'ARA un representant important dels populars. "Ningú que ara mateix tingui un lloc de responsabilitat valora que sigui candidat", assenyala aquest dirigent. L'alt càrrec també relativitza els suports amb els quals compta l'excap del Consell, entre els quals hi ha els expresidents de les diputacions de València i Castelló Alfonso Rus i Carlos Fabra, i l’exalcaldessa d’Alacant Sonia Castedo. "La seva candidatura creixeria si hi sumés alcaldes, regidors i diputats. Però no els té, i sembla que no els busca, perquè el seu és un projecte en el qual només es parla d'ell", subratlla. A més, retreu a Camps que ataqui Llorca, quan "tot depèn de Feijóo, que és qui ha posat el nou president i qui decidirà si serà el candidat en les pròximes eleccions o si caldrà buscar una alternativa".

El que el polític gallec ja ha decidit és que el nou cap del Consell sigui també nomenat president del PP. Això passarà en els pròxims dies o setmanes. Després, caldrà esperar. Si Llorca no aconsegueix el vistiplau de Génova per ser cap de cartell, la més ben situada és María José Catalá. L'alcaldessa de València afirma que té dos fills menuts i que està molt còmoda a l'Ajuntament, però si la direcció estatal aposta per ella, la decisió podria ser una altra. Qui sembla no formar part de les travesses és el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. A Feijóo el va emprenyar molt que el PP valencià el postulés per al 2027 –després d'un mandat transitori de Llorca– sense la seva autorització. Per això, ara sembla una carta cremada. Però mai se sap. "En política, sis mesos o un any són una eternitat", remarquen fonts populars a l'ARA.