Canvi a la Constitució: Sánchez mou fitxa per "protegir" l'avortament

MadridL'octubre de l'any passat el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que reformaria la Constitució per blindar el dret a l'avortament. Aquest dimarts el govern espanyol ha fet un pas rellevant en aquesta línia, ja que ha aprovat el projecte de reforma de l'article 43 de la carta magna després de la llum verda del Consell d'Estat, amb la intenció de "constitucionalitzar el dret a la interrupció de l'embaràs" en el vessant prestacional. És a dir, no en l'àmbit abstracte del dret a l'avortament –que consideren consolidat–, sinó en el sentit més pràctic de poder avortar.

L'encarregada d'explicar-ho ha estat la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que considera que ara mateix l'exercici "efectiu" del dret a l'avortament està "en risc" a l'Estat. Ho ha dit amb dades a la mà: ha assegurat que només el 20% dels avortaments a Espanya es fan a la sanitat pública, i tampoc es garanteix el dret de la mateixa manera a tot el territori. Per exemple, ha dit que més del 50% dels casos a Galícia, Cantàbria i Catalunya es practiquen a la sanitat pública, però tan sols l'1% dels casos de la Comunitat de Madrid i Andalusia són aquest àmbit. És a dir, la major part dels avortaments es fan per la sanitat privada, i això és el que vol evitar el govern espanyol.

"És un debat important i fonamental i donarem batalla: ara mateix aquest dret no està garantit a la sanitat pública", ha dit Redondo. Fonts del govern espanyol s'hi reafirmen: "L'exercici d'aquest dret no pot dependre de la comunitat autònoma de residència ni deixar-se en mans de la sanitat privada".

Ara bé, a l'eventual reforma li queda un llarg camí parlamentari: ha de reunir les tres cinquenes parts del Congrés i del Senat, una majoria ara mateix difícil d'aconseguir perquè és necessària la concurrència del PP. "Buscarem el màxim consens possible", ha dit el govern espanyol, i ha afegit que hi ha una "gran majoria" de la ciutadania que avala el dret a l'avortament. En aquest sentit, el PP ja va dir en el seu moment que estava en contra de la reforma. "El PP ha de valorar si es deu a les dones i garanteix els seus drets", ha declarat la ministra, que ha admès que tirar endavant la reforma el govern espanyol situa els d'Alberto Nuñez Feijóo en un "dilema".

Quin és, a partir d'ara, el procediment? Per aprovar el canvi constitucional, caldrà la majoria qualificada de les dues cambres de les Corts. En cas de desacord, es faria una comissió mixta Congrés-Senat que proposaria un nou text que se sotmetria de nou a votació. Si no s'aconseguís igualment la majoria requerida, es podria aprovar per majoria de dos terços al Congrés i majoria absoluta del Senat. Uns números que en tots els casos requereixen el PP. També es podria forçar un referèndum a través de la desena part dels diputats d'alguna de les dues cambres, en cas que s'aprovés un text a les Corts. "Estem convençuts de la democràcia representativa", asseguren fonts del govern espanyol, que descarten fer una consulta a la ciutadania per pressionar el PP.

El moment de la reforma

El govern espanyol ha aprovat aquest projecte de reforma després de diversos xocs amb el PP de Madrid, i en particular amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a qui els tribunals li han ordenat que compleixi la llei i creï d'una vegada el registre de metges objectors a practicar l'avortament. "Vagin a avortar a una altra banda", va dir recentment en un debat, i va assegurar que aquest registre comporta "assenyalar" els professionals. També hi va haver polèmica a l'Ajuntament de Madrid, ja que s'hi va aprovar una iniciativa de Vox per obligar a informar les dones sobre un fals "trauma postavortament".

"Hi ha una onada ultraconservadora que ha posat els drets de les dones a la diana", ha dit Redondo, i ha afegit que és el moment idoni per impulsar el canvi constitucional. "A França fins i tot l'extrema dreta de Marine Le Pen va votar a favor d'una reforma constitucional similar", ha dit la ministra sobre el canvi legal que hi va haver el 2024, segons informa la Moncloa.

La lletra petita

El consell de ministres va aprovar un acord el 14 d'octubre per impulsar aquesta reforma constitucional i va remetre el text al Consell d'Estat, que ha emès un dictamen en què s'ha perfeccionat la proposta. En concret, es planteja afegir un apartat a l'article 43 de la Constitució amb el següent literal: "Els poders públics garantiran l'exercici del dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs en condicions d'igualtat real i efectiva amb les prestacions i serveis que siguin necessaris per a aquest exercici".

Aquest article, segons explica el govern espanyol, s'interpretaria en consonància amb la llibertat de decisió de la dona, que està protegida per l'article 10.1 –que garanteix la dignitat de les persones– i per l'article 15 de la Constitució sobre el dret a la vida i la integritat física, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional.

Ara bé, hi ha debat jurídic sobre si amb aquesta reforma realment es blinda la Constitució. Per quin motiu? Alguns juristes apunten que ara, amb la interpretació del TC, es considera l'avortament un dret fonamental (que són de l'article 15 al 29), i que el que fa el govern espanyol és introduir l'avortament en un altre apartat amb menys protecció jurídica –introduir-lo en el capítol dels drets fonamentals requeriria un procediment de reforma agreujat de la Constitució amb majories de dos terços a les dues cambres, dissolució de les Corts i referèndum–. Quan li han preguntat per aquesta qüestió, la ministra Redondo ha assegurat que amb el canvi que proposen el dret a l'avortament queda més assegurat, ja que interpreten que s'afegeix la protecció des del punt de vista prestacional a l'actual interpretació que fa el TC.