Realment queda blindat, el dret a l'avortament, incorporant-lo a la Constitució?

BarcelonaDesprés de constatar les reticències d'algunes comunitats governades pel PP, com la de Madrid, a garantir el dret a l'avortament a les dones que ho demanin, Pedro Sánchez va anunciar que incorporaria aquest dret a la Constitució per "blindar-lo". La via del govern espanyol és reformar l'article 43 de la carta magna per incorporar-hi: "Es garanteix el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs. L’exercici d'aquest dret, en tot cas, es veurà garantit pels poders públics, assegurant la seva prestació en condicions d’igualtat efectiva, així com la protecció dels drets fonamentals de les dones". Ara bé, aquest camí blinda realment aquest dret? En les últimes hores han sorgit diferents veus del món jurídic que ho han qüestionat.

Ho ha fet el catedràtic de dret constitucional de la Universitat d'Oviedo Miguel Presno, que aquest dilluns va fer un fil a X en què avisava que recorrent a aquesta via hi havia el risc que aquest dret no quedés blindat com a fonamental, tal com ho està actualment. "L'avortament deixaria de ser un dret fonamental tal com l'entenen ara el mateix legislador i, sobretot, el TC vinculat a l'article 15 de la Constitució [sobre el dret a la vida i a la integritat física i moral] interpretat amb l'article 10.1 [sobre la dignitat de la persona] i passaria a ser un principi rector de política social i econòmica", afirmava Presno, en al·lusió al lloc on quedaria situat de la carta magna. En conversa amb l'ARA, el jurista afegeix que actualment hi ha dues sentències del Tribunal Constitucional en què l'alt tribunal veu l'avortament com un dret fonamental i recorda que la prova és que també està regulat per una llei orgànica. Reformant l'article 43 per incloure-hi aquest dret, "simbòlicament li dius a la societat que ja no és un dret fonamental", avisa Presno, perquè aquest article està dins dels principis que regeixen la política econòmica.

És a dir, que perdria la protecció que té com a dret fonamental: seria regulat per la legislació ordinària i les dones no podrien recórrer en empara al Tribunal Constitucional (TC). "És més fàcil limitar aquest dret si s'incorpora a l'article 43", avisa el jurista. Hi coincideix la professora de dret constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat Nebrera, que augura que l'informe preceptiu que hauria d'emetre el Consell d'Estat –aquest dimarts el consell de ministres va iniciar els tràmits per sol·licitar-lo– pot dir que la reforma de l'article 43 no està "relacionada" amb aquest dret, sinó que l'article que ho hauria d'incloure és el 15. S'hi afegeixen altres veus del món jurídic, que adverteixen que utilitzar l'article 43 deixa l'avortament en una "posició més vulnerable" que la que té actualment, perquè amb la doctrina del TC ja està "blindat".

Hi ha altres veus, però, que no ho veuen igual. És el cas de la professora de la filosofia del dret de la Universitat de Granada Tasia Aránguez, que considera que el fet que el dret a l'avortament s'incorpori a l'article 43 de la Constitució és complementari amb la jurisprudència que ha generat el Tribunal Constitucional. "Les dones podran seguir recorrent en empara la denegació de l'avortament, perquè la jurisprudència del Constitucional que lliga l'avortament als articles 10 (dignitat) i 15 (vida i integritat) segueix sent-hi", assegura. A més, afegeix que el dret a l'avortament continuarà regulat per una llei orgànica encara que s'incorpori de forma explícita a la Constitució.

La via de la reforma

Quin és el motiu pel qual el govern espanyol ha triat aquesta via? L'argument que va utilitzar aquest dimarts el president espanyol, Pedro Sánchez, és que d'aquesta manera s'obligui les comunitats que no estan garantint aquest dret a fer-ho. "Fem un pas per a la victòria de les dones i el reconeixement dels seus drets davant l’onada reaccionària que pretén retallar-los", va subratllar després la ministra d'Igualtat, Ana Redondo. Ara bé, hi ha molts drets que estan recollits a la Constitució que no es compleixen, com el dret a l'habitatge, que es troba a l'article 47. Des de Sumar, l'argument que donen per avalar aquesta via és que és la més ràpida per canviar la carta magna. Però quins suports es necessiten?

S'hauria de fer a través de l'article 167, que requereix una majoria de tres cinquenes parts al Congrés i també al Senat. Això implica que el PP s'hi hagi d'avenir, i els populars ho rebutgen. Per tant, tot i ser la via menys agreujada, ara mateix no hi ha cap garantia que fructifiqui. Si s'inclogués el dret a l'avortament a l'apartat dels drets fonamentals de la Constitució (a l'article 15, per exemple), això requeriria la via reforçada de reforma: es necessiten una majoria de dos terços al Congrés i al Senat, la posterior dissolució de les Corts, eleccions i sotmetre aquesta qüestió a referèndum. "És la clàusula implícita d'intangibilitat, és a dir, que una part de la Constitució no es toca", recorda Nebrera. Si la via de la majoria de les tres cinquenes parts tirés endavant, també hi hauria la possibilitat que una desena de diputats del Congrés o del Senat demanessin sotmetre a referèndum la reforma. Ahir Pedro Sánchez no ho va descartar: "És una opció", va dir a la SER.