El cap dels bisbes catalans esmena l’abat i reivindica Montserrat com "la casa comuna del país"

Prada de ConflentL'abadia de Montserrat ha rebut aquest dijous el premi Canigó que entrega la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) en reconeixement dels seus mil anys d'història, indestriables dels de Catalunya. Però tant la concessió com l'entrega del premi, que ha recollit el pare abat Manel Gasch, han estat marcats per la polèmica participació de Felip VI en l'acte de celebració del mil·lenari, que va desencadenar un terratrèmol dins del catalanisme catòlic. Durant l'entrega, Gasch ha hagut de sentir diverses crides al fet que Montserrat continuï sent "el refugi espiritual", el "centre de resistència cultural" i la "casa comuna" dels Països Catalans. Són les paraules que ha fet servir l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, al seu discurs davant l'auditori.

"El Monestir de Montserrat no ha de deixar enrere el seu paper, la tasca que ha anat desenvolupant en aquests primers mil anys de vida, i especialment en aquest últim segle", ha dit el cap de la màxima institució episcopal catalana. Les paraules podrien sonar com una mera reflexió si no fos perquè, a banda de la polèmica presència del rei a Montserrat, Gasch s'ha pronunciat a favor d'un cert replegament del compromís polític de l'abadia. Així es va expressar en un acte de Foros de Vanguardia: "A Montserrat li toca retirar-se del paper de protecció que va exercir els anys seixanta i setanta, un paper substitutiu en una societat que no es podia expressar democràticament". Aquest dijous Planellas ha lloat específicament la figura de l'abat Escarré, opositor al règim franquista que va haver-se d'exiliar i ferm defensor dels drets nacionals de Catalunya.

Rull reconeix "incomoditat"

L'arquebisbe de Tarragona, però, no ha fet cap esment a la visita reial. Sí que ho ha fet el president del Parlament, Josep Rull, que s'ha encarregat de la glossa de la trajectòria de l'abadia i el seu paper històric de far espiritual de la nació. En declaracions a la premsa, Rull ha reconegut la "incomoditat" pel fet que es convidés el rei a Montserrat, sobretot tenint present el discurs del 3 d'octubre contra el Govern de l'1-O del qual ell va formar part. Ha explicat que així ho ha comunicat a l'abat, amb qui ha coincidit en una missa al matí a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà –que pertany al domini de l'abadia–, tot i que ha rebutjat donar detalls de la conversa. Al discurs a l'acte, Rull també ha fet esment dels "clars i ombres" de l'abadia durant els seus mil anys, com també va fer quan el Parlament li va concedir la Medalla d'Or en ple escàndol pels abusos sexuals a menors dins de la institució.

La incomoditat no era només de Rull. Quan Gasch ha pujat a l'escenari, un parell de persones del públic han aixecat cartells on es llegia el missatge "Catalunya no té rei". El discurs de l'abat ha estat curt i amb molta menys càrrega política que els dels seus predecessors, per bé que sí que ha destacat la "perseverança cristiana" que Montserrat ha suposat per a Catalunya al llarg de deu segles d'història. Tot i això, els tocs d'atenció de Rull i Planellas no li han passat desapercebuts. De fet, ha volgut deixar clar que no era coneixedor de cap dels discursos abans que els pronunciessin: "Primer, diria amén a algunes coses. Hi ha una bona part de deures, bona part de material que convida a la reflexió", ha reconegut. Tot i això, i també sense referir-s'hi explícitament, ha recalcat que tot camí emprès per l'abadia ha estat sempre producte de "voluntat de Déu", de "la regla de Sant Benet" i "d'escoltar la veu" del seu entorn. La regla benedictina de l'obligatorietat d'acollida va ser, precisament, un dels arguments que va donar l'abadia quan va esclatar la polèmica per la presència del rei.

Entre les veus que van rebel·lar-se contra la invitació al rei a l'abadia hi havia la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, fundada per catalanistes catòlics com el bisbe Josep Torras i Bages o mossèn Jacint Verdaguer. El seu president, Joan Maluquer, un dels organitzadors de l'UCE, ha seguit les intervencions des de les primeres files. L'abat no ha fet declaracions fora de l'acte, però en una conversa informal amb la premsa ha rebutjat que hi hagi cap guerra oberta amb el catalanisme catòlic per la visita de Felip VI. De fet, també ha negat que ningú li hagi transmès incomoditat al respecte.

La celebració del mil·lenari de l'abadia de Montserrat donarà pas, l'any 2027, a la de les assemblees de Pau i Treva, signades a Toluges (Rosselló). Totes dues tenen com a nexe la figura de l'abat Oliba, de qui Rull ha dit, tot recordant la creació de les Corts Catalanes, que es podria considerar el pare del Parlament de Catalunya. "No soc el president d'un parlament autonòmic. Soc el president del Parlament d'una nació. A les nostres espatlles hi ha mil anys d'història", ha reblat. L'associació ha donat peu a un dels pocs moments distesos de l'acte, quan Gasch ha comentat durant el discurs: "No sabia que compartíem fundador. M'ha fet gràcia!".

A l'acte també hi ha participat, en nom del Govern, el director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira —exalcalde del PDeCAT i, després, de Junts—. Ha reivindicat Montserrat com a "centre d'espiritualitat" i de transmissió dels valors que identifiquen Catalunya com a "nació".