Cara a cara en el judici dels Pujol: els negocis del fill gran eren reals o inexistents?

MadridEl judici contra la família Pujol Ferrusola ha entrat a la recta final. Aquesta setmana ha estat protagonitzada pels pèrits proposats per les acusacions i les defenses per valorar els negocis del fill gran de l'expresident de la Generalitat. I el plat fort ha sigut l'acarament entre dos experts d'Hisenda i tres especialistes proposats per la defensa del primogènit, que va començar dimarts i s'acabarà divendres que ve en una sessió extraordinària. En total, acabaran sent més de deu hores de declaració.

Un dels pèrits de Jordi Pujol Ferrusola era Sebastián Piedra, que –igual que van fer dos pèrits dimarts i han declarat altres testimonis al llarg del judici– ha donat plena validesa a la intervenció del primogènit com a intermediari en negocis privats: "Està basada en un element d'extraordinari valor, però que és intangible. És una xarxa de contactes, de coneixements i d'informació", va resumir dimecres. Va explicar que no calien "excessius mitjans", sinó que era "suficient" amb "un mòbil, una secretària i un local", i va deixar clar que és un tipus d'activitat per a la qual "no sol existir" un contracte. I Luis Manuel Alonso, catedràtic de dret financer i tributari de la UB, va afegir un altre argument: "Si hi ha factura i s'ha pagat, és que el que la paga reconeix que ha rebut el servei".

En canvi, Hisenda dubta dels negocis –precisament– per totes aquestes variables: "Són serveis inexistents que no s'han realitzat perquè no existeix cap documentació ni contracte que ho empari". I ha posat en dubte les capacitats del fill gran de l'expresident català per dur a terme les seves funcions: "S'està actuant a través d'una mera societat instrumental, que és una pura closca, perquè la societat no té absolutament res. No hi havia mitjans materials ni humans". Així mateix, el pèrit considera que Jordi Pujol Ferrusola va obtenir un "guany patrimonial no justificat" perquè en desconeix el motiu: "No sé en quin concepte està percebent aquestes quantitats". Però és una valoració que Sebastián Piedra contradiu: "No es pot dir que s'ignora d'on ve la renda, que està facturada per les societats i està comptabilitzada".

Els interrogatoris que s'han anat succeint durant tres dies han sigut especialment punyents. En un determinat moment, per exemple, l'advocat de l'Estat José Ignacio Ocio va arribar a preguntar si el cobrament d'una comissió il·legal vinculada a un cas de corrupció tributa a l'IRPF. "És una activitat econòmica i ha de tributar com a tal", va replicar-li Jorge Pérez García, que és professor de la UB i també és pèrit de la defensa. Ara bé, dimarts van tenir lloc els moments de màxima tensió, que van obligar al president del tribunal, José Ricardo de Prada, a intervenir en més d'una ocasió per intentar "pacificar" l'ambient. "Tranquil·litzem-nos una mica", va dir primer. "Abaixem el to i intentem fer un diàleg constructiu", va afegir més tard.

Per a qui eren els 900.000 euros en bitllets?

Un dels protagonistes de la tercera sessió ha sigut Josep Pujol, que està sota la lupa per un préstec de 900.000 euros a Jorge Barrigón, un dels empresaris que seu al banc dels acusats. Eren 10.700 bitllets que es van moure el desembre del 2009. Un dels pèrits d'Hisenda creu que va ser una operació per blanquejar diners: "Es tracta de justificar ingressos en metàl·lic d'alt import per cobrir-se les espatlles".

Jaime Campaner, advocat de Josep Pujol, ha preguntat aquest dijous a Sebastián Piedra per aquesta qüestió i el pèrit n'ha fet la reconstrucció. El fill de l'expresident de la Generalitat va anar a buscar 900.000 euros en efectiu i va dir que eren per dur-los a un altre banc andorrà, deixar-los al seu germà gran i fer una transferència a Mèxic. Quan va arribar a Andbank, Jordi Pujol Ferrusola li va dir que no els necessitava perquè havia rebut un préstec de Bernardo Domínguez, el pare d'un dels empresaris acusats. I més tard, Josep Pujol va saber que Jorge Barrigón volia fer una inversió i li va oferir la possibilitat de fer-li un préstec.

Ara bé, els bitllets de les dues transaccions es van intercanviar: Jordi Pujol Ferrusola va rebre els bitllets –de 50, 100, 200 i 500– que havia retirat el seu germà i Josep Pujol es va quedar els bitllets de 500 que procedien de Bernardo Domínguez. Finalment, però, Barrigón no va poder comprar les accions de la companyia que volia adquirir i va retornar els diners al seu amic. "Tenia la plena convicció que els diners eren els mateixos, els que estaven sortint d'una i els que entraven a l'altra", ha conclòs l'expert.