El catalanòfil amic de Jordi Pujol que va ser pioner en estrènyer llaços amb el Japó

TòquioUns 10.410 quilòmetres separen Barcelona i Tòquio, que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha recorregut aquesta setmana per estrènyer els llaços entre Catalunya i aquest país asiàtic. Un vincle, el del Principat i el Japó, que s'ha anat teixint des dels anys 70 fins a transcendir estrictament l'àmbit econòmic, gràcies a l'interès de tots dos països per la llengua i la cultura de l'altre. En la història d'aquest acostament hi ha un nom clau: Ko Tazawa, japonès catalanòfil per excel·lència que va posar les bases (també lingüístiques) per a l'eclosió d'unes relacions que ara viuen una època daurada. Tazawa va ser, de fet, qui va iniciar la docència d'estudis catalans al Japó, a la Universitat de Hosei, el 2010. Quinze anys després, una seixantena de japonesos estudien català en algun dels quatre centres que la Xarxa Ramon Llull té al país, a Osaka, Aichi, Hosei i Tòquio. A l'altra banda de l'oceà, traductors i lingüistes catalans segueixen el rastre de la seva feina per acostar, també, la llengua i la literatura japonesa a Catalunya.

"El Ko va ser un pioner", explica a l'ARA la seva vídua, Yoshiko Tazawa, també acadèmica i professora de llengua i literatura. El matrimoni va arribar a Barcelona als anys 90 perquè Ko Tazawa volia estudiar català –es va doctorar en Filologia a la Universitat de Barcelona–. Inicialment, Yoshiko Tazawa no pensava aprendre la llengua, però ho va a començar a fer parlant amb els pares de l'escola dels fills i, després, gràcies a un curs de l'Ajuntament de Barcelona. Mentre Ko traduïa les grans obres de la literatura catalana (com Tirant lo Blanc) i japonesa, Yoshiko va començar a investigar sobre el haiku en la literatura catalana i la petjada de la influència d'altres autors europeus amb interès per aquesta forma poètica. Amb el seu marit va traduir Camí de sirga, de Jesús Moncada. Durant anys el matrimoni Tazawa van estiuejar a Queralbs i van travar una gran amistat amb l'expresident Jordi Pujol, que hi té casa. Ko Tawaza va morir el 2022 havent publicat una seixantena de llibres, però va deixar una última gran obra pendent (tot i que acabada), que ara la seva dona revisa i ultima: un diccionari japonès-català i català-japonès. "Com que és una llengua tan diferent, cal una versió per a japonesos i una altra per a catalans", detalla. Hi ha, però, alguna semblança entre totes dues terres? Yoshiko Tazawa en troba, almenys, una: "A japonesos i catalans ens agrada molt treballar i treballar bé".

El camí que els Tazawa van obrir ha estat continuat per altres japonesos amb interès per Catalunya. A la universitat d'Osaka, per exemple, s'hi imparteix una assignatura de català des de fa anys (al marge de la xarxa Ramon Llul), a càrrec del professor Shinya Hasegawa. A Catalunya, i des de la UAB, la professora i investigadora Makiko Fukuda estudia des de fa més d'una dècada els lligams entre tots dos països. També amb l'ajuda de Ko Tawaka, Fukuda va aterrar a Barcelona per doctorar-se en Filologia Catalana (amb una tesi que, per cert, va dirigir l'ara conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila) i aproximar-se a la "realitat" lingüística del país.

El repte de la pronúncia catalana

Fukuda va aprendre el català a la facultat de la UB, tot i que ja parlava castellà abans perquè havia estudiat en un col·legi catòlic on s'ensenyava aquesta llengua, i amb fundadors d'origen català. Recorda, divertida, com va descobrir que el català existia en un país com el Japó, monolingüe i on regeix la màxima "d'una llengua, un Estat": "Tenia una amiga a l'escola que havia passat l'estiu a Anglaterra i havia conegut una noia de Barcelona. Em va passar la seva direcció perquè ens escrivíssim per practicar el castellà. En una carta, ella va escriure Japó, sense n. Vaig pensar que s'havia equivocat. Després vaig saber que era català", recorda.

Precisament, la tesi de Fukuda posa llum sobre els usos lingüístics del col·lectiu de japonesos que viuen a Catalunya (2.290, segons dades del 2024). Hi ha tres grans grups, explica l'experta: els que parlen quasi sempre en japonès, els que alternen entre japonès i castellà, i els que parlen perfectament en català i en castellà, a més de la seva llengua. Què tenen en comú els d'aquest últim grup? Sobretot, que tenen una parella catalana. Segons Fukuda, la pronúncia i la gramàtica són els doshàndicaps més grans per als japonesos quan es posen a estudiar el català. "Jo encara em miro els pronoms febles", diu, fent broma. Ara, l'experta vol posar en marxa una altra línia d'investigació per analitzar com és la transmissió lingüística del català en famílies mixtes, però al Japó.

Traduir el "salt lingüístic"

Més enllà de japonesos catalanòfils, també hi ha catalans amb un interès igual d'intens per la llengua i la cultura japoneses. I és un interès creixent, segons el professor de llengua i literatura japoneses de la UAB i traductor Jordi Mas, que ho veu en els alumnes que s'interessen per aquest món gràcies a l'anime, el manga o el j-pop. En el cas de Mas, en canvi, la iniciació al japonès no venia precedida per aquests interessos: va escollir-la com a segona llengua a la carrera de Traducció sense tenir-ne cap noció i, després, va perfeccionar-lo amb estades al Japó. El professor reconeix el valor de la feina de Tazawa, que va fer "de pont" i va començar a fer, per primera vegada, traduccions directes. "El salt lingüístic que hi ha entre totes dues llengües és molt gran", admet. Entre altres obres, Mas ha traduït al català el clàssic japonès L'estret camí de l'interior (Edicions de 1984), de Matsuo Bashô , i recentment Pluja negra (Flaneur), de Masuji Ibuse, que aborda la tragèdia nuclear a Hiroshima. De les aules de la Facultat de Traducció cada any surten una trentena d'alumnes sabent japonès, i una cinquantena de graduats en Estudis d'Àsia oriental.

L'acadèmia no és l'únic camí que canalitza aquest interès. La literatura va ser la porta d'entrada per a Mercè Torra al món del Japó, on viu des de fa dues dècades alternant la docència amb feines de traducció. Amb 17 anys, la lectura de Shogun de James Clavell li va canviar la vida: es va apuntar a japonès a l'Escola Oficial d'Idiomes i, després d'estudiar Biologia, es va mudar al país, on imparteix classes de castellà i, de tant en tant, es troba amb algun japonès interessat a aprendre català. Recentment, ha publicat Japó. El llibre de les curiositats (Lapislàtzuli), un compendi de textos sobre anècdotes i costums curiosos del Japó, ordenat seguint l'alfabet japonès. Malgrat les evidents diferències entre tots dos idiomes, Torra també troba alguna semblança: "Totes dues són llengües divertides, amb jocs de paraules i expressions amb humor".