Catalunya, futura "avantguarda" del creixement de l'extrema dreta?
Experts assenyalen en una conferència de l'ARA els motius del creixement de la dreta radical
BarcelonaL'extrema dreta està capgirant el món. La pregunta és per què creix, i això és el que ha volgut resoldre el debat organitzat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'ARA, moderat pel director adjunt del diari, Ignasi Aragay, sota el títol La clau del triomf de la dreta radical. L'acte d'aquest dimarts ha volgut anar al rerefons d'aquest auge a través de la visió dels experts.
"Per què la gent vota pallassos?", ha preguntat un assistent citant el mandatari nord-americà com a exemple ultra. I la politòloga i cap de recerca de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, Mireia Grau, ha respost: "Per "l'efecte backlash", un efecte rebot contra l'esquerra i les seves polítiques en àrees com la immigració o el feminisme, entre altres. L'altra ponent, la investigadora sènior de migracions del CIDOB, Blanca Garcés, ha avisat que Catalunya té "tots els números d'acabar sent l'avantguarda dels percentatges de vot de l'extrema dreta", i que pot multiplicar els actuals 13 diputats i poc més del 10% de vot.
El pronòstic de Garcés per al Principat és contundent: hi ha dues formacions de dreta radical, Vox i Aliança Catalana, "amb diferències pel que fa a la nació", que tenen "molts dels elements" per créixer. N'ha citat diversos. "La fractura rural-urbà", amb "el creixement molt intens i ràpid de la immigració" en els dos contextos; l'àmbit socioeconòmic com "un factor que contribueix al malestar", perquè Catalunya "ha passat dels 6 als 8 milions sense haver redimensionat els serveis públics" i això ha tensat "determinats barris"; però també el "factor polític" amb el "descontentament pel Procés", que enganxa Aliança. I ha llançat un advertiment: el partit de Sílvia Orriols "mobilitza vot en eixos diferents, de la dreta i vots de la CUP, perquè no es defineix en termes de dreta i aquesta ambigüitat li dona molt més camp per recórrer".
Grau ha rematat apuntant que cal veure "quina és la fotografia" i fins a quin punt competeixen Vox i Aliança. Ara bé, ha avisat que el rebot contra el feminisme "no impactarà tant" a l'hora d'engreixar Aliança pel seu perfil més "liberal" tant en aquest punt com amb la comunitat LGBTI. A parer seu, "el tema és si entre ells poden arribar a aliances més enllà de distribuir-se els votants".
Els factors bàsics
El motiu del creixement és múltiple, però Grau ha desgranat "la reacció" davant una "sensació d'amenaça", a més dels canvis en els valors dominants o "l'empobriment" de regions que es veuen estancades o sense una solució. La crisi i les polítiques d'austeritat poden haver impactat, a més dels atemptats terroristes, les polítiques feministes o les climàtiques. Amb tot, tal com apunta Garcés, hi ha diverses extremes dretes –algunes més conservadores i altres més liberals–, però "totes tenen un discurs antiimmigració". I aquí arriba el "mite del moro com l'altre", a qui s'assenyala com a boc expiatori, de la mateixa manera que els jueus ho van ser pels nazis al segle passat.
Però que la immigració sigui l'eix central no explica tot el creixement. "Més immigració no vol dir més extrema dreta", apunta Garcés, i comenta que a Extremadura o certs estats dels EUA tenen un baix nivell de població migrant amb una dreta radical disparada. I conclou que "per a l'extrema dreta la immigració és el boc expiatori, però sovint per a la resta de forces polítiques ho és l'extrema dreta" i que part del seu "èxit" beu del que "han fet o deixat de fer les altres formacions".
Precisament, aquests partits ara afronten l'ascens de l'extrema dreta, en gran part, amb l'estratègia d'assumir la seva agenda o optar pel "silenci". La recepta de la investigadora del CIDOB és clara: "La millor resposta a la immigració és acompanyar-la amb polítiques socials. I pel que fa al discurs, fer-ne un en positiu, deixar clar el projecte en comú". Recorda que el moll de l'os de l'extrema dreta és el "missatge senzill emocional amb una promesa de futur", que incideix en el vot juvenil disparat, i que s'aprofita de "la superioritat moral de les esquerres, amb aquest èmfasi de la qüestió identitària per damunt de les socioeconòmiques".