Vox pesca entre el moviment anticatalanista dels Països Catalans

BarcelonaLes eleccions aragoneses han evidenciat un acostament del líder de Vox, Santiago Abascal, a almenys un alcalde del Partit Aragonès (PAR), el de la localitat de Fanlo, Horacio Palacio. Una aproximació que es va traduir en un vídeo promocional en plena campanya electoral i en la victòria de l'extrema dreta al municipi (dinou vots i el 36,5% dels sufragis, quan el 2023 només n'havien obtingut dos, més dels que es van emportar aquest cop els regionalistes, que van mantenir un dels vint vots de fa tres anys). Tot i que teòricament l'objectiu de Vox és suprimir les autonomies, no és un fenomen estrany que busqui aliances en els moviments pretesament regionalistes, també al País Valencià i a les Illes Balears. En els tres territoris hi ha com a denominadors comuns la ideologia i l'anticatalanisme furibunds, amb el rebuig als Països Catalans i la llengua catalana.

I és que el PAR, ara desaparegut de les Corts aragoneses després de més de quatre dècades d'història incidint en els governs i fins i tot presidint-los, ja va manifestar-se en la marxa del 2019 de bracet amb el PP, Ciutadans i Vox, al costat de la foto del trifachito que va fer servir Pedro Sánchez per guanyar les eleccions. El partit, que va patir embolics judicials i s'ha enfrontat amb Vox sobretot pel seu rebuig al transvasament de l'Ebre, ha acabat coincidint amb l'extrema dreta en el seu anticatalanisme i en la voluntat d'eliminar el català de qualsevol reconeixement oficial a l'Aragó, apostant per idiomes inventats com el chapurriau per atacar la unitat lingüística. El PAR va declarar a l'ARA que Catalunya "no és una nacionalitat" ni pot tenir un concert econòmic, a diferència del que defensen per a l'Aragó.

Al País Valencià, membres destacats del Grup d'Acció Valencianista (GAV) fins i tot han passat a militar a Vox, que també té vincles estrets amb la blavera Federació d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia [sic], i han forjat un llaç amb la secessionista lingüística Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) [sic] i Lo Rat Penat, amb qui s'ha reunit el mateix Abascal. L'exlíder del GAV, del partit fallit Coalició Valenciana i actual president de la Federació d'Entitats, Juan García Sentandreu, es va afiliar a Vox, on va dir que trobava el "valencianisme", perquè entén el moviment com a sinònim d'anticatalanisme. Amb ell van fer el mateix camí el seu reduït cercle d'acòlits i Sentandreu va defensar el canvi en tribunes d'associacions blaveres com Defensem Valéncia [sic], assegurant que València havia de ser un "mur de contenció" contra el catalanisme i la llengua hi juga un paper clau –per això volen eliminar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua–. El 2020, però, Sentandreu va denunciar "frau" en les primàries del partit que va perdre a València. Vox va arribar a fer el manifest de Vilamarxant, que recollia aquesta idiosincràsia. Un blaverisme que ja havia incorporat el PP amb força fins i tot amb l'absorció d'un gruix d'Unió Valenciana.

I a les Illes Balears, Vox va captar el Círculo Balear, espanyolista i pretesament defensor dels dialectes baleàrics en forma de llengua. Un membre destacat és el diputat de Vox Jorge Campos, monolingüe castellà. També ha travat sintonia amb les secessionistes S'Acadèmi de sa Llengo Baléà [sic] i Sa Fundació. El PP hi va flirtejar, sobretot en l'època de José Ramón Bauzá, però ara té com a conseller menorquí l'exlíder d'aquesta entitat Joan Pons.

El cas aragonès

Si anem a les dades, en el cas de l'Aragó s'ha constatat que una part del regionalisme anticatalanista ha nodrit històricament la representació del PP, però ara també ha engruixit les files de Vox. El professor de sociologia política de la Universitat de Saragossa David Pac assegura a l'ARA que la captació de votants del PAR per part de Vox no és "rellevant" des del punt de vista global –el PAR va treure 8.000 vots–, però que sí que s'han produït transferències de vot. Les enquestes d'un diari aragonès com El Heraldo evidenciaven un transvasament del 21% al gener i del 30% al desembre. En el cas d'una enquesta amb una mostra més gran, com la preelectoral del CIS, Pac recorda que amb una cinquantena d'entrevistats del PAR d'una mostra de 3.313, l'11% anaven a Vox, el 38,2% al PP i el 27,6% a Terol Existeix.

"Sempre hi ha hagut un moviment regionalista, conservador de centredreta. Quan perdia poder el PAR el guanyava el PP", diu Pac, que apunta a la competència entre ells en l'eix ideològic de dretes i afegeix que "l'aragonesisme no era substancial", sinó que "era molt de dretes". "Són molt espanyolistes", remata. També ressalta que el vot que se'n va a Vox connecta amb "el sentiment de greuge del món rural respecte a l'urbà i el greuge climàtic", i que el partit d'Abascal "ha treballat en el marc emocional que connecta amb l'electorat rural", que és el que predomina en el PAR, en pobles petits, on acumula 334 regidors.

D'altra banda, el politòleg valencià Francesc Miralles assegura que el PAR, "a banda de l'anticatalanisme, que és més transversal, veu com a enemic coses que no tenen ben resoltes, com ara la Franja". "El tema català apareix sempre en l'espanyolisme i és el sentit més arrelat en la dreta espanyola, funciona com l'antisemitisme", afegeix. En aquest sentit, sosté que sobretot les Balears i València són "territoris on l'elit local tem ser substituïda per una de catalanista", cosa que deriva en el rebuig al nacionalisme català. "El més important per a la gent del PAR que va a Vox és estar cabrejat, emprenyar-se", conclou.