Com cedir a Vox: el PP valencià es prepara per a la investidura de Pérez Llorca

BarcelonaSetmana clau per saber tots els detalls del pacte valencià entre el PP i Vox. A l'espera que s'aclareixi l'exactitud dels compromisos que han estat tancant els últims dies, s'acosta el dia encerclat en vermell al calendari, el dijous 27, quan se celebrarà el debat d'investidura de Juanfran Pérez Llorca, tot i que abans està previst que es facin públics els termes del pacte. Fa dues setmanes que duren les negociacions dels populars amb l'extrema dreta al País Valencià, que feien preveure un pacte ràpid des del principi, sobretot per la imperiosa necessitat d'assolir-lo per part dels conservadors. Segons fonts consultades, des del moment en què Carlos Mazón va dimitir el 3 de novembre com a president, Vox va plantejar als populars una elecció que no van trigar gaire a resoldre per mantenir-se al poder: "Governar amb el programa de Vox o eleccions". És a dir, el dilema entre agenollar-se o esperar el cataclisme, davant unes enquestes que castiguen amb duresa els de Mazón, per la negligent gestió de la dana de l'executiu del territori.

Així, la predisposició era “molt bona” des del primer instant, amb una implicació total de l’equip de Pérez Llorca, secretari general del PP valencià i candidat a rellevar Mazón. El presidenciable, entusiasta i dúctil que sempre ha mantingut una bona relació amb Vox, ha dirigit unes converses supervisades per la direcció estatal que han fluït amb una allau de cessions a la direcció de Vox, representada pels catalans Ignacio Garriga i Montserrat Lluis. Una predisposició tan bona que fins i tot ha generat suspicàcies en algunes fonts consultades, que suggereixen que les grans cessions de Pérez Llorca són un terreny adobat per la direcció del carrer Génova de Madrid per “cremar-lo” com a candidat i apostar com a presidenciable el 2027 per l’alcaldessa de València, María José Catalá –de tendència menys pròxima a Vox.

En les converses ha emergit la guerra interna soterrada en el partit al territori entre el sector de l'actual candidat, de terres zaplanistes, Catalá i Génova, però també amb el factor Francisco Camps, que vol dirigir el PP valencià, a més de la candidatura defensada pel president de la Diputació de València, Vicent Mompó. La decisió d'Alberto Núñez Feijóo de cedir i nomenar Pérez Llorca vuit dies després de la dimissió del president va acontentar el pla de Mazón i Mompó, que volien l'escenari actual, a més de l'aposta dels dirigents territorials pel president provincial valencià el 2027.

En tot cas, dijous es pot tancar el malson de dos anys de la presidència de Mazón, marcada per l'anticatalanisme furibund, l'aproximació als postulats de Vox i, sobretot, la negligent gestió de la dana. Però tot apunta que la nova etapa serà amb la persona de la seva màxima confiança, amb un pacte més exigent que mai amb l'extrema dreta i amb Mazón encara de diputat per no perdre l'aforament i evitar la causa de la jutgessa de Catarroja –l'hauria d'investigar el TSJ valencià.

El ball i la pressió

Al principi es pretenia tancar l'acord dilluns o dimarts de la setmana passada si les converses anaven bé. Formalment, segons fonts coneixedores, només han quedat punts preacordats per rebre el vistiplau "definitiu". En tot cas, Vox manegava un segon escenari, que era "deixar córrer el rellotge" per acabar d'esprémer les negociacions.

El contingut, però, està força blindat, hi manquen només uns serrells, però amb la conseqüència que el PP ha hagut d'"empassar-se" unes propostes com mai no havia fet, diuen des de Vox. Un missatge per a Feijóo i per a la presidenta autonòmica extremenya que ha convocat eleccions per no dependre de l'extrema dreta, amb fortes topades amb els de Santiago Abascal, amb qui està "en guerra".

El mateix Garriga va dir divendres que tots els governs "hauran de passar per l'adreçador" de Vox. És a dir, tots hauran de cedir al "programa de Vox" si volen governar, i hauran de considerar el capítol valencià un episodi més de campanya. Ara bé, els d'Abascal fins i tot van jugar amb la possibilitat de votar no en la primera sessió d'investidura si no s'havia arribat a l'acord desitjat, si bé l'escenari s'ha anat aplanant. Els reclams són en immigració, amb la negativa a rebre menors estrangers no acompanyats més l'establiment de la "prioritat nacional" en ajuts socials per a espanyols; en fiscalitat ultraliberal; contra el Pacte Verd Europeu i l'Agenda 2030, amb mesures negacionistes climàtiques en agricultura i mobilitat; i en la "reconstrucció" de València amb dics i preses, a més de la continuïtat en les mesures acordades per Mazón en el pacte pressupostari, del qual demanen l'execució.

Incertesa en les formes

El PP i Vox mantenen la incertesa sobre la fórmula amb la qual es farà públic un acord que veuen molt pròxim. Els populars preferirien evitar una fotografia i un document detallat que els lligui de mans i peus definitivament. També temen que una gran escenificació els penalitzi en excés electoralment, i el pànic s'ha expandit entre els barons, especialment amb la cursa de comicis autonòmics que s'inicia aquest desembre a Extremadura.

És per això que no han dubtat a defensar que l'important no és si hi haurà un document, sinó que hi hagi transparència durant el ple d'investidura. "Eixe dia hi haurà llum i taquígrafs per a conèixer la fórmula de govern", insistia dijous el nou portaveu dels conservadors a les Corts, Nando Pastor. "No em preocupa disposar d'un document abans de la votació [...], no és necessari ni vital", deia un dia abans el mateix candidat popular, Juanfran Pérez Llorca. No ho veuen així a Vox, que, mitjançant el seu síndic al Parlament valencià, José María Llanos, ha deixat clar que no exigiran "un document notarial", però sí un pacte abans del dia 27. "Si Vox dona suport a la investidura intentarà tancar l'acord abans. Si donem el suport a la investidura, serà perquè hi ha acord", va rematar dijous.