Xoc al CGPJ: debatrà dos informes sobre l'amnistia que es contradiuen sobre la seva constitucionalitat

MadridAmb l'amnistia a punt d'arribar al Senat -dijous ja s'aprovarà el text definitiu al ple del Congrés-, al PP li van arribant tots els informes que va demanar per qüestionar la norma. Si fa un parell de setmanes va transcendir el de la Comissió de Venècia -que no li va sortir bé perquè va avalar amb matisos l'amnistia-, aquest dimarts s'han conegut les propostes d'informe sobre la llei que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) té sobre la taula. Una de les quals, la d'un vocal conservador i la que té més números d'aprovar-se, considera inconstitucional la norma. L'altra, d'una vocal progressista, interpreta que l'amnistia sí que cap a la Constitució.

El ple de l'òrgan de govern dels jutges les debatrà dijous de la setmana que ve, 21 de març. La del vocal conservador Wenceslao Olea sosté que l'oblit judicial no encaixa a la carta magna. La Constitució, afirma, "l'exclou de manera conscient" i, a més, considera que la norma no respon a l'interès general, sinó que té com a causa "directa i immediata" l'acord PSOE-Junts per desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez. A parer d'Olea, el text va en contra del dret a la igualtat i vulnera la separació de poders.

El ple del CGPJ ja es va pronunciar en contra de la llei d'amnistia en una declaració institucional sense efectes jurídics fa quatre mesos. La van signar nou vocals de la dreta, entre els quals Olea. Per això tot apunta que aquesta mateixa majoria, que va proclamar que la "democràcia pot estar en perill" per l'oblit judicial del Procés, farà prosperar aquesta proposta contrària a la norma. En tot cas, es tracta d'un informe no vinculant que ni tan sols era preceptiu. És a dir, el CGPJ l'ha emès perquè el Senat, controlat pel PP, li va demanar encara que no fos necessari el pronunciament.

D'altra banda, una vocal del sector progressista que es va oposar a aquesta declaració ha emès un altre informe en sentit contrari. La proposta de Mar Cabrejas sí que veu encaix constitucional a l'amnistia malgrat el "silenci constitucional" sobre la mesura. "Com que no hi ha una prohibició expressa a la Constitució per aprovar una amnistia, el legislador pot adoptar aquesta mena de mesura", sosté. I conclou: "Una llei d'amnistia és excepcional, però això no la priva de la qualitat de llei".

Dubtes sobre el redactat

Més enllà de l'encaix constitucional d'una amnistia, Cabrejas també expressa alguns dubtes sobre el redactat. A parer de la vocal progressista conté "algunes fórmules excessivament obertes i indeterminades" en relació amb l'àmbit d'aplicació de la llei i expressa dubtes sobre la justificació de l'espai temporal dels actes amnistiats. També adverteix que poden produir-se "dubtes aplicatius" en els casos de terrorisme i que no està a l'abast del legislador estatal "modular o eliminar l'efecte suspensió de la qüestió prejudicial".

La proposta d'informe d'Olea critica la situació en la qual queden els jutges havent d'aplicar una norma que "no delimita amb la suficient i exigible claredat" l'àmbit objectiu de l'amnistia. Això, adverteix, pot provocar "que la crítica social sobre l'eficàcia de la llei es concentri en els òrgans judicials". També veu "imperatiu" excloure tots els delictes de terrorisme i rebutja l'última fórmula pactada per convèncer Junts, que suprimeix la referència al Codi Penal espanyol.

Bolaños ho qüestiona

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha carregat contra la proposta d'informe d'Olea per la seva "proximitat al PP". "No té cap imparcialitat per valorar l'amnistia", ha defensat en roda de premsa després del Consell de Ministres. Per al PP, per contra, el que està en dubte és la interpretació que ha fet el govern espanyol de l'informe de la Comissió de Venècia. A parer del portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado, l'executiu va "manipular fins a la nàusea i el ridícul" el contingut de l'esborrany d'informe.