Bob Pop: "Collboni ja no és l'alcalde de ningú que no sigui ric"

BarcelonaBob Pop és el nom artístic de Roberto Enríquez (Madrid, 1971). Escriptor i guionista, vol ser l'alcaldable de Barcelona en Comú el 2027. Competeix amb Gerardo Pisarello en les primeres primàries del partit per elegir el candidat que ocuparà el buit que va deixar Ada Colau.

Per què vol ser candidat?

— És el moment de fer un pas endavant. He estat fent política tota la meva vida des dels llibres, la televisió, la ràdio, el teatre... Penso que puc posar la meva veu a disposició del partit en un moment de desafecció amb la política institucional i d'avanç de la ultradreta davant la sensació que l’esquerra no està donant solucions a la gent. La meva intenció és ser molt agosarat, que és una paraula catalana que m'agrada moltíssim.

Ha rebut alguna pressió del partit per no presentar-se?

— No. He tingut converses amb gent del partit i hem parlat de si les primàries eren bones o no per a l’espai. Però sense pressió.

El seu contrincant és Gerardo Pisarello, un dels fundadors de BComú. Sent que està en una batalla desigual?

— Potser, però és normal. Això és bo perquè si arribo a ser candidat a l'alcaldia jo també tindré una batalla desigual. Crec que no és una batalla, sinó que hi ha dues hipòtesis polítiques. I tinc la sensació que, si guanyo aquestes primàries, arribarem a l'alcaldia.

Creu que té més opcions de ser alcalde que Pisarello?

— Hauries de demanar-ho a Pisarello. La meva sensació és que jo podria ser l'alcalde.

Diu que hi ha dues hipòtesis polítiques. Quina és la seva?

— Té a veure amb els fronts amplis i amb recuperar la il·lusió, però amb això no n'hi ha prou. Cal recuperar l'energia que teníem abans, amb l'experiència que hem adquirit. Quan vaig dir que em presentava, volia ser un revulsiu en un espai que ha estat molt adormit. Volia transcendir l’espai i obrir-lo a tota la gent d’esquerres. BComú ja és això: una eina que ha fet la unió de les esquerres.

Ha pogut parlar amb Colau?

— No, no he parlat amb ella. També perquè ha tingut una operació. A més a més, ella ha donat el seu suport al Gerardo i seria molt estrany que jo li truqués. I crec que l'Ada també té dret a estar tranquil·la d'una vegada.

Vostè és humorista i un personatge mediàtic. Té la sensació que, per aquesta raó, hi ha qui no se l’ha pres seriosament?

— Al principi la gent no s’ho prenia seriosament. Però la meva feina ha de ser i ha sigut que s'escoltin les meves propostes i la meva forma de fer política. Vull que les bases sàpiguen que tinc intenció de fer coses de manera diferent i fer la política compatible amb la vida. Jo no estic sol, la meva intenció és tenir un partit unit, un espai on tots tinguin el seu lloc. I, si guanyo, hi ha molta gent de l’equip del Gerardo amb qui m’agradaria comptar, com la Carol Recio o el Pau González.

En el cas que la seva candidatura no guanyi, estaria disposat també a integrar-se a la candidatura guanyadora?

— Sí. Al lloc on Pisarello i el seu equip considerin que soc més útil. Pot ser que sigui fent campanya d'escoltar a la gent, o picant portes, o qualsevol cosa que considerin que jo podria fer. I si creu que seria bo per a la llista electoral, també. Hem de parlar, però jo estic disposat a continuar treballant per al partit.

Estaria disposat a quedar-se de regidor a l’oposició fins i tot si es presenta per ser alcalde?

— Esclar. Em sembla un lloc molt important, perquè és un lloc on fer política i també on transmetre les nostres propostes.

Què proposa en habitatge?

— El programa electoral el farà el candidat amb la resta del partit. Però tenim clares moltes coses. L’habitatge té a veure amb la pressió a la Generalitat i a l’Estat i amb la creativitat i les possibilitats que podem tenir d'ajustar les lleis... Hi ha moltes propostes que hem de parlar. I també hi ha una cosa molt important: no fer promeses que no podem complir.

I en turisme?

— Proposo parlar-ne molt, trobar solucions i ser imaginatius. Entendre que el turisme no és l'única possibilitat econòmica d'aquesta ciutat i que quan parlem dels beneficis econòmics del turisme, hem de pensar també en el seu cost econòmic i social. No tinc una solució màgica ara, ni crec que la tingui d'aquí sis mesos, però tenim fins al 2027 per preparar molt bé el programa electoral.

I què planteja davant el fet que la inseguretat continua sent un dels principals problemes dels barcelonins?

— Una ciutat ha de ser segura per a tothom i hem de treballar perquè els veïns s'hi sentin. Però això no és només el problema d’un lladre. Té també a veure amb l'especulació, amb no tenir espais comuns, amb la desigualtat.

Vostè ha parlat algun cop de la Barcelona bilingüe. Què hauria de fer l’Ajuntament per promocionar el català?

— L'Ajuntament ha de trobar la forma de fer el català accessible, útil i amable. I amable vol dir trobar espais on ajudar la gent a parlar català sense sentir-se jutjat, sense por. Jo estic aprenent català tota l'estona. Barcelona és una ciutat plurilingüe, però una cosa és el que se sent al carrer i una altra l’esperit de la ciutat. L’esperit ha de ser en català.

Quina opinió li mereix l’alcalde Jaume Collboni?

— Tinc la sensació que Jaume Collboni no està treballant per a la ciutat. Té una agenda que no té res a veure amb les nostres vides. Ja no és l'alcalde de ningú que no sigui ric.

Els comuns van fer bé votant-ne la investidura?

— Crec que hauríem d'haver signat alguna cosa. Que és el PSC!

Entén que hi hagi qui qüestioni el seu coneixement sobre la ciutat?

— Conec molt la ciutat. L’he viscut molt. He estat en tots els barris, tinc amics a tot arreu i he anat a molts llocs. Crec que el coneixement de la ciutat té a veure també amb la inquietud i la curiositat per les coses. Una ciutat s'aprèn a través de la gent i ara n'estic aprenent molt.

Es planteja algun dia presentar-se al Parlament o al Congrés?

— No. Em sembla que la ciutat és el millor lloc on fer els canvis de debò. No em veig tornant a Madrid ni de conya. I crec que m'agradaria molt més fer política de proximitat.