La comunitat de veïns pot prohibir-me penjar una bandera al balcó?

BarcelonaEl Felip, que viu en un bloc de Gran Via Carles III de Barcelona, no va poder penjar la senyera a la finestra per la Diada. La seva comunitat de veïns l'hi prohibeix. "Diuen que fa lleig tenir banderes penjades", lamenta. El seu cas no és únic: segons fonts del sector consultades per l’ARA, és habitual que comunitats de propietaris aprovin normes sobre què es pot penjar i què no en finestres i balcons. Era molt més freqüent durant el Procés, però el debat ressorgeix recurrentment en dies assenyalats, com ara la Diada o la Hispanitat, i reivindicacions com l’Orgull LGBTI. També en moments de fragor polític i social, com les mobilitzacions per Palestina o per l'habitatge. Ara bé, ¿és possible que una comunitat veti que un veí pengi un símbol polític al seu balcó?

La resposta és que sí, però amb matisos. La vicepresidenta del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Montse Bassas, ressalta que la prohibició es pot fonamentar en el fet que al penjar una bandera o un cartell s'afecta un element comunitari del bloc: la façana. La comunitat té diverses maneres de fer-ho en funció de com de reforçada vol que sigui la prohibició. Es pot establir a través d'un acord de la junta de propietaris, per majoria simple, tot i que aleshores només vincula els veïns que en aquell moment visquin a la finca. De la mateixa manera, un acord de la junta de propietaris pot avalar explícitament la col·locació d'un element polític a l'edifici. Així va passar quan, durant molts anys, un llaç groc gegant en defensa dels presos polítics va lluir en un dels edificis de la plaça Urquinaona, malgrat la falta d'unanimitat al bloc afectat.

Però si es vol que la prohibició sigui permanent i serveixi també per als futurs veïns, cal modificar els estatuts comunitaris, la norma que regula l'ús de les zones comunes. I aquí la cosa es complica: cal reunir una majoria de quatre cinquenes parts dels propietaris i de les quotes de participació, segons el Codi Civil de Catalunya. Després, s'ha de dur al notari i inscriure al Registre de la Propietat, on passa un primer filtre de legalitat. Bassas explica que, en aquests moments, el veto a les banderes és una clàusula que s'accepta. L'última paraula la tindrien els tribunals, però conflictes tan menors no acostumen a arribar a la justícia i, per tant, no hi ha jurisprudència sobre si en casos com aquests hauria de prevaldre la llibertat d'expressió. Sovint s'acaben resolent parlant-ne entre els veïns o enviant una circular que recordi la regulació aplicable, apunten des del Col·legi d'Administradors. La mesura també es pot establir al reglament de règim interior, que recull les normes sobre convivència a la comunitat.

O tot o res

Hi ha, però, alguna escletxa que podrien aprofitar els propietaris disposats a presentar batalla per poder penjar símbols en un lloc visible a casa seva des del carrer. La vicepresidenta de la secció de dret civil de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, Marta Legarreta, apunta que és més complicat que la comunitat pugui vetar-ho si la bandera es col·loca en una zona comuna però d'ús privatiu; per exemple, la part interior del balcó. Per prohibir-ho, en aquest cas sí que caldria modificar tant sí com no els estatuts de la finca; sense aquest canvi la comunitat no pot requerir simplement al veí que tregui la bandera argumentant que està afectant la façana.

A més, la prohibició ha de ser de tot o res. Legarreta, especialista en propietat horitzontal, adverteix que no és admissible vetar uns símbols polítics però acceptar-ne d'altres, en funció de la ideologia. També recalca que treure al balcó una bandera en ocasions puntuals, com podria ser la Diada o la celebració de la victòria d'un equip de futbol, no genera cap problema de "convivència" que justifiqui la intervenció de la comunitat.

I els contractes de lloguer?

Però què passa quan qui vol limitar l'exhibició de símbols no és la comunitat, sinó el propietari que lloga el pis? El portaveu dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya, Carles Sala, sosté que es pot fer constar al contracte de lloguer i és una clàusula admissible, que entra dins del que propietari i llogater poden pactar lliurement. Als models de l'API no hi consta, però fonts del sector confirmen que és una clàusula present en alguns contractes. "Potser tenia més presència en un altre moment", reconeix Sala, en referència al Procés. Legarreta té més dubtes i apunta, en tot cas, que el contracte de lloguer no pot vetar en cap cas que el llogater pengi símbols en l'àmbit privatiu, a la part de dins del balcó, per exemple, perquè la clàusula seria nul·la.