Els Comuns també planten el front plurinacional de Rufián i aposten per un Sumar amb Colau

Prada de ConflentGabriel Rufián va revolucionar l'esquerra espanyola (i la catalana) a finals de juliol, quan va llançar una proposta que ni tan sols el seu partit secunda: que les forces plurinacionals i d'esquerres fessin un front comú de cara a les properes eleccions espanyoles per impedir un govern de PP i Vox. La direcció d'Esquerra hi ha tancat la porta, com també ho han fet Podem o Compromís. Sumar també se n'ha desmarcat, i ha assegurat que se'ls fa "difícil" veure's en una mateixa candidatura que un partit, ERC, que va votar en contra de la reforma laboral de Yolanda Díaz. A Catalunya, als Comuns tampoc els fa el pes el plantejament del portaveu republicà a Madrid. En una entrevista a l'ACN aquest dilluns, la co-coordinadora del partit Candela López ha cridat a defugir "falsos debats d'enteses" amb ERC en l'àmbit estatal, un debat que creu que només provoca "descrèdit i desconfiança".

Per a la dirigent dels Comuns i diputada al Congrés, la prioritat és en aquests moments "consolidar" el bloc a l'esquerra del PSOE. A parer seu, això passa per revalidar l'aliança de Sumar, malgrat la crisi a la formació arran del trencament amb Podem, la divisió de Més Compromís amb el pas d'Àgueda Micó al grup mixt i els dubtes sobre la continuïtat del diputat de Més per Mallorca al grup (l'assemblea del partit va decidir ajornar la decisió). Davant d'aquesta sopa de lletres, els Comuns proposen obrir una nova etapa comptant amb els "lideratges valuosíssims" que han protagonitzat els majors èxits de l'espai en els últims anys. I aquí és on López ha posat damunt de la taula el nom d'Ada Colau.

L'exalcaldessa de Barcelona és ara presidenta de la Fundació Sentit Comú i, per bé que ha defugit el protagonisme els últims mesos, tampoc no ha tancat definitivament la porta a tornar a la primera línia política. L'altre nom que ha proposat López és el d'Irene Montero, vetada per Yolanda Díaz a les llistes de les generals del 2023 arran de la polèmica per la llei del només sí és sí. Podem ja ha dit que vol que sigui la seva candidata a les pròximes espanyoles, i ara la màxima dirigent dels Comuns a Catalunya —al costat de l'altra co-coordinadora, Gemma Tarafa— li aixeca el veto.

La tesi de Pisarello

El no rotund de López contrasta amb les veus que, dins de l'espai dels Comuns, s'han mostrat a favor d'explorar fórmules com la que reivindicava Rufián per plantar cara a l'extrema dreta. Un d'ells és el portaveu de Comuns i diputat al Congrés Gerardo Pisarello, que en un article a l'ARA defensava plantejar de forma seriosa aquest debat dins de l'Estat: "No és només Gabriel Rufián qui ho pensa. Bastir ponts de confiança entre les esquerres republicanes despertaria il·lusió en molta gent que ja no creu que cap partit per separat pugui aturar els Trumps i els Mileis del nostre temps", va afirmar. De fet, Barcelona En Comú ha apostat també per reforçar les aliances entre les esquerres de cara al 2027 (singularment, amb ERC i la CUP) per erigir-se en alternativa de govern al PSC. No és casual, en aquest sentit, que el nom de Pisarello hagi pres força en les últimes converses com a possible candidat a l'alcaldia de Barcelona.