Una condemna sense proves al fiscal de l'Estat?
MadridEn aquestes pàgines ja hem recordat en altres ocasions que el 2 de novembre del 2017, la llavors secretària general d’ERC, Marta Rovira, va avisar que el que la justícia espanyola, de la mà del PP, feia contra l’independentisme –empresonar tot un govern–, algun dia es giraria contra el PSOE. Que aquest moment ha arribat es torna a demostrar amb l’inici del judici al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, un punt àlgid de la guerra que la cúpula judicial espanyola dominada per la dreta va iniciar contra Pedro Sánchez quan va pactar una amnistia amb Junts a canvi de mantenir-se al poder. Executiu, perquè seria inadequat no especificar-ho.
Tampoc és sobrer recordar que José María Aznar va demanar que "quien pueda hacer, que haga", i el poder judicial ha decidit discutir el poder polític al govern espanyol i al Congrés, dominats pel PSOE. Aquest context és imprescindible per entendre diversos factors que envolten el judici de García Ortiz. Un és que en circumstàncies normals hauria dimitit per afrontar la vista oral i que, si no ho ha fet, és perquè seria un precedent perillós per al futur que una “mentida” –sosté el seu entorn– pugui acabar amb tota una institució com la del fiscal general de l’Estat.
La segona té a veure amb la sentència. Quan acabi el judici, el tribunal es trobarà amb el dilema d’absoldre García Ortiz o bé condemnar-lo sense proves. “També es condemna només amb indicis”, anoten fonts jurídiques. I és que aquest és l’escenari diabòlic d’aquesta causa, que arriba a judici malgrat que els periodistes hagin negat que el fiscal de l'Estat filtrés el correu de la parella d’Isabel Díaz Ayuso –és més, alguns han dit que el tenien abans que ell el rebés– i malgrat que el jutge no hagi trobat missatges que l’incriminin, atès que havia eliminat la informació del mòbil per motius de seguretat, al·lega García Ortiz.
Es pot permetre la sala segona del Suprem una condemna sense proves al fiscal general de l’Estat? Es pot permetre la dreta judicial –com a mínim cinc dels set membres del tribunal són considerats conservadors– absoldre García Ortiz, la qual cosa implicaria una estocada al relat del cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, i una alenada d’aire a Pedro Sánchez?
Fonts del carrer Fortuny número 4, la seu de la fiscalia general de l’Estat, es resisteixen a verbalitzar que una hipotètica condemna sigui per “motius aliens a la inferència lògica”. És a dir, per interessos polítics. Però justament aquesta setmana ha estat de tour mediàtic un jutge ja jubilat, Manuel García-Castellón, que mentre el PSOE i Junts negociaven retocs a l’amnistia a principis del 2024, imputava presumptes actuacions als investigats pel Tsunami Democràtic que no quedaven emparades per la llei. Les maniobres del magistrat van obligar a fer canvis al redactat per esquivar els seus intents de torpedinar l’amnistia.
Qui alçarà la veu?
Una hipotètica condemna de dubtosa fonamentació obrirà un nou moment per impugnar pilars tan fonamentals de l’Estat com el Tribunal Suprem. Sectors com l’independentisme i Podem ja n’han fet un qüestionament estructural, però s’atrevirà també a fer-ho el PSOE, el partit que es reparteix amb el PP els principals alts càrrecs de la judicatura espanyola? El judici al fiscal general de l’Estat, com ho va ser el del Procés, és transcendental.
