Poden tenir conseqüències les falsedats de Mazón i Vilaplana?

BarcelonaEls canvis en les versions que han anat fent l'expresident valencià Carlos Mazón i la periodista Maribel Vilaplana sobre la tarda del 29 d'octubre del 2024 han estat constants. Sovint han hagut d'anar variant la història quan declaracions d'altres protagonistes de la gestió de la dana –que va provocar 229 morts a València– els han desmentit. Els whatsapps que l'exconsellera valenciana Salomé Pradas va entregar divendres passat són l'últim exemple de tot plegat i deixen encara més al descobert Mazón, que a quarts de cinc de la tarda ja sabia que hi havia un mort a Utiel i, tot i això, va decidir seguir dinant amb Vilaplana.

A més, en seu judicial la periodista va negar que durant el dinar Mazón truqués al president de la Diputació de València, Vicent Mompó, després que ella rebés un missatge amb imatges de les afectacions a Utiel. Mompó la va desmentir reconeixent en una entrevista recent que aquesta trucada va existir (sis minuts després que Vilaplana rebés el missatge, de fet), i la jutgessa instructora ha considerat "altament improbable" que la periodista no sentís la conversa. La pregunta ara és: Mazón i Vilaplana poden patir alguna conseqüència judicial per anar canviant de versió?

D'entrada, cal diferenciar la situació de cadascun. L'expresident de la Generalitat Valenciana manté el seu escó a les Corts i, per tant, l'aforament. Per això, la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana no el pot imputar. Quan abandoni l'escó, serà quan la magistrada tindrà via lliure per incloure'l en la causa com a investigat. Aquest dissabte familiars de les víctimes mortals han reclamat a Mazón, precisament, que abandoni les Corts després que transcendissin els whatsapps de Pradas.

"El model judicial espanyol és garantista. És a dir, es protegeixen els drets de l'acusat i és l'acusador qui ha d'aportar proves –explica el jurista i catedràtic de filosofia del dret a la UPF Josep Joan Moreso–. L'acusat està autoritzat a no fer res que li vagi en contra, i si dir la veritat li va en contra pot mentir", relata. Ara per ara, Mazón només ha comparegut a les comissions d'investigació de la dana a les Corts i al Congrés, on sí que estava obligat a dir la veritat. L'article 502.3 del Codi Penal preveu multes i fins i tot pena de presó d'entre sis i dotze mesos si es falta a la veritat en aquestes comissions. Ara bé, mai s'ha arribat a condemnar ningú en virtut d'aquest article.

Delicte de fals testimoni?

El cas de Vilaplana és diferent. La periodista va acudir a declarar davant el jutjat en qualitat de testimoni. En aquesta condició, ella sí que està obligada a dir la veritat, una obligació que el tribunal recorda en sala judicial: "Se't diu que tens l'obligació de dir la veritat, i en cas de no dir-la se t'adverteix que pots incomplir la teva obligació i, per tant, incórrer en un delicte de fals testimoni", detalla el professor associat de dret penal de la UB i advocat Pol Olivet.

Tot i això, el catedràtic de dret processal de la UB, Jordi Nieva, adverteix que, tant en el cas de Mazón a les Corts i al Congrés com en el de Vilaplana als jutjats, es tracta d'un delicte "que no és fàcil de perseguir". "Estem demanant una gran memòria fotogràfica d'uns fets de fa més d'un any, i amb el pas del temps els records es difuminen i es reinterpreten", adverteix el catedràtic, que recorda que "no es pot condemnar una persona perquè s'equivoqui". Olivet concreta que la línia entre una veritat a mitges o una falsedat fruit de la vaguetat causada pel pas del temps i una declaració falsa sancionable és molt fina i es pot interpretar que es traspassa quan el que es declara difereix clarament de la realitat i afecta "qüestions nuclears" de la causa. En tot cas, la mentida hauria de ser "flagrant" i s'hauria de poder demostrar que s'ha mentit intencionadament.

Com que el delicte per fals testimoni és molt difícil de provar, perquè és complicat determinar si s'ha fet una falsa declaració deliberadament, "el més probable és que [a Vilaplana] se la torni a citar a declarar", apunta Olivet. De moment, després de la seva declaració, l'acusació popular va demanar que se li obrís una peça per fals testimoni arran d'afirmacions que sospita que no encaixen amb la realitat. Un exemple és el fet que Vilaplana no sentís la trucada entre Mazón i Mompó aquella tarda de novembre. Tot i que la jutgessa va considerar aquest fet "altament improbable" arran de les dimensions del reservat on van dinar l'expresident i la periodista, va rebutjar obrir-li una investigació per fals testimoni. De moment també va tancar la porta a tornar-la a citar a declarar. Això serà així, com a mínim, mentre no surtin més informacions contradictòries en la seva declaració.