Les converses soterrades entre el PSOE i Junts per les balances fiscals

MadridJunts va trencar amb el PSOE el passat 27 d'octubre per l'incompliment dels acords d'investidura, però, tot i això, va mantenir la porta oberta perquè es puguin refer les relacions si avancen les carpetes de l'acord de Brussel·les. Una d'elles és la publicació de les balances fiscals, una qüestió que s'arrossega des de fa mesos. D'acord amb diverses fonts consultades per l'ARA, la negociació s'està vehiculant, per una banda, a través d'un grup d'experts que assessora Junts i, per part del PSOE, l'Institut d'Estudis Fiscals que pilota Alain Cuenca i que depèn del ministeri d'Hisenda.

A través d'aquest canal de comunicació obert es discuteix sobre la metodologia a l'hora de publicar les dades mentre que la interlocució política està limitada entre Miriam Nogueras i la ministra, María Jesús Montero. Les reunions a Suïssa continuen aturades, segons fonts juntaires. De fet, la setmana que ve la seva relació es pot tornar a tensar al Congrés, ja que hi ha una sessió extraordinària dimarts per convalidar un decret amb diverses mesures socials, entre les quals la revalorització de les pensions, i Junts no ha garantit ni molt menys el seu suport. De fet, el PSOE ha repetit una praxi que enerva els juntaires, ja que es barregen decisions de diferent índole en un mateix decret que es vota conjuntament.

Però recapitulem. En quin punt està la negociació de les balances fiscals? D'entrada, és una qüestió que s s'arrossega des de l'inici de la legislatura. El ministeri va fer un primer pas per complir el pacte quan va publicar les dades perquè la Generalitat pugui calcular-les, però Junts reclama que sigui un organisme oficial de l'Estat qui calculi les balances i les difongui. No només de Catalunya sinó de totes les comunitats autònomes per veure també quina és la situació de Madrid o de comunitats que surten més beneficiades del model de finançament.

El darrer cop que es van publicar aquestes dades oficialment des del govern espanyol va ser el 2017 en època de Cristóbal Montoro –s'anomenaven cuentas territorializadas–, on van indicar que Catalunya tenia un dèficit fiscal amb l'Estat de fins a 10.000 milions d'euros. Ara bé, quan va arribar Pedro Sánchez al govern, la ministra María Jesús Montero va deixar de calcular-les, tal com va explicar l'ARA.

Qui sí que ha mantingut la publicació d'aquestes dades ha estat la Generalitat, ja que des del 2012 està obligada per llei a calcular-les. L'actual equip de la consellera Alícia Romero s'ha compromès a fer-ho quan presenti els pressupostos de la Generalitat, confirmen des del departament d'Economia a aquest diari. La darrera consellera de la Generalitat que va publicitar les dades va ser Natàlia Mas, en què va comptabilitzar fins a 22.000 euros el dèficit fiscal.

La discussió

A diferència d'altres qüestions com el traspàs de competències d'immigració o l'oficialitat del català a la Unió Europea, fonts juntaires remarquen que la publicació de les balances fiscals sí que "depèn" exclusivament del govern espanyol. Fonts d'Hisenda expliquen que hi estan "treballant", recordant que a diferència d'altres dades com el deute públic, en el cas de les balances no hi ha regles universals.

Diverses fonts consultades coneixedores de la negociació, expliquen que l'escull principal entre Junts i el PSOE és el mètode de càlcul de les balances. Hi ha una discussió sobre la metodologia a seguir a l'hora de calcular-les, ja que es tradueix en la ja tradicional discussió entre economistes i acadèmics en aquest àmbit: quina és la millor manera de copsar el drenatge de recursos entre l'administració general de l'Estat i les comunitats autònomes.

Tècnicament, es poden seguir dues vies diferents: per una banda, el flux monetari, que consisteix en comptabilitzar els ingressos fiscals que es recapten en un territori i després mesurar el que gasta l'Estat en aquest mateix lloc; i, per altra banda, hi ha el mètode de càrrega-benefici, en què no es comptabilitza només la despesa que fa l'Estat en un territori sinó que el barem són els potencials beneficiaris dels serveis de l'administració central. Això fa que, amb aquest càlcul, no només es mesuri el que es gasta l'Estat a Catalunya sinó que també s'hi sumin serveis estatals que, tot i no estar territorialitzats, els catalans també en són potencialment beneficiaris: dos exemples tradicionals són la despesa en defensa o el Museu del Prado. En funció del mètode que s'utilitza, el dèficit fiscal és diferent: ha estat tradicionalment més alt si es mesura amb el flux monetari (del que sempre ha estat més partidari el catalanisme) que el de càrrega-benefici (que és el mètode que prefereix el govern espanyol).

Des que es van començar a calcular les balances fiscals a Catalunya, la Generalitat sempre ho ha fet amb els dos mètodes per evitar polèmiques. Una forma de procedir que Junts espera que ara també reprodueixi el ministeri d'Hisenda.

La connexió amb el model de finançament

Junts ha criticat que Esquerra hagi arribat a un acord sobre el model de finançament que manté Catalunya dins el règim comú de totes les comunitats autònomes i, sobretot també, que hagin rubricat l'entesa abans de conèixer les dades sobre les balances fiscals. "Esquerra va donar la presidència als socialistes a canvi d'un concert econòmic, però Salvador Illa és president i Catalunya es mantindrà sense concert. Una estafa", denunciava el diputat al Congrés Josep Maria Cruset en un vídeo en Instagram, asseverant fins i tot que "l'espoli creixerà" i que per això s'ha arribat al pacte "abans de publicar les balances fiscals".

De fet, una de les coses que Junts vol posar sobre la taula en el marc de la negociació sobre el finançament són els números que obtingui d'Hisenda: volen evidenciar que els 4.700 milions extres que guanyaria la Generalitat amb el nou sistema serien menys que el dèficit fiscal. Una manera, doncs, d'apuntalar també la seva posició en contra del darrer pacte ERC-PSOE.