El debat migratori també sacseja ERC

BarcelonaTot i que el creixement d'Aliança Catalana va principalment en detriment de Junts, les últimes enquestes també reflecteixen un estancament d'Esquerra. La qüestió migratòria, històricament, no ha estat en un primer pla entre les forces d'esquerres, tampoc a ERC. Ara bé, amb l'extrema dreta trepitjant els talons dels partits tradicionals, la majoria han redefinit les seves estratègies, no sense que això hagi provocat debat intern. La direcció que pilota Oriol Junqueras s'ha proposat parlar "clar" i donar respostes als "problemes de la gent". Oriol Junqueras explicava en una entrevista recent a El Nacional que la Catalunya dels 10 milions no ha de ser ara una "prioritat", sinó que el focus ha d'estar en solucionar problemes com el de l'habitatge o el del transport i posar un reforç en els serveis públics. El líder republicà, a més, enviava missatges en contra la multireincidència i les "ocupacions de caràcter delinqüencial". Ara bé, el sentit dels seus missatges, consensuats amb la direcció, no han agradat a tothom dins del partit.

El debat, segons diverses fonts consultades per l'ARA, va arribar en la trobada que van mantenir els diputats del grup parlamentari al Parlament divendres passat a Vacarisses. Alguns diputats van qüestionar la línia estratègica del partit en aquest aspecte, perquè consideren que hi ha el risc d'allunyar-se de l'ADN que ha representat Esquerra històricament: que no s'abordi aquest debat des d'un prisma dels drets humans i que el partit viri cap al centre. Una tesi que defensen altres quadres del partit més enllà del debat al grup parlamentari. "És una mala idea esquematitzar el plantejament polític, corres el risc de seguir l'estela reaccionària", apunta una font crítica amb la direcció actual, que afegeix: "Podem parlar clar i del que sigui necessari, però no anar a remolc de l'onada reaccionària". "La ciutadania necessita respostes clares als problemes", respon, en canvi, una font pròxima a la direcció, que defensa que això no implica cap viatge ideològic al centre.

Els militants crítics amb el plantejament de la direcció defensen abordar la qüestió migratòria, però sense renunciar a la identitat d'Esquerra i que el partit no es vegi condicionat pel context actual. "No podem comprar-los el marc mental", apunta una altra veu. Des de la direcció asseguren que no han abandonat cap línia ideològica en la qüestió migratòria. Ara bé, també defensen no defugir cap debat. "La seguretat és d'esquerres perquè la dreta ja se la paga", defensen fonts de la direcció republicana, que repliquen a les veus crítiques que no hi ha cap canvi d'estratègia del partit, sinó que Esquerra el que fa és donar respostes als problemes actuals, també al de la seguretat, sense vincular-la a la immigració.

I en aquest sentit defensen, per exemple, que davant la multireincidència, la justícia ha d'actuar més "ràpid". De fet, Junqueras deia en una entrevista a TV3 fa pocs dies: "La multireincidència s'ha de perseguir". De fet, des del territori, la majoria de veus consultades demanen no defugir cap debat. "Des de l'esquerra la tendència és no parlar d'alguns temes, llavors regalem el relat a la dreta", apunta un alcalde republicà, que també afegeix, això sí, que aquest relat sempre l'ha de marcar la defensa de "drets i oportunitats per a tothom". "S'ha de parlar de tot, però també s'ha de combatre el feixisme i no assumir el seu discurs", apunta a l'ARA un altre alcalde d'ERC.

Esquerra no vol abordar el debat migratori de forma independent d'altres qüestions com és el reforç dels serveis públics o el problema de l'habitatge, perquè són debats interconnectats. Ara bé, a alguns militants els grinyola que Junqueras, a banda de posar èmfasi en la defensa del dret a l'habitatge, també hi hagi inclòs un missatge en defensa dels petits propietaris. "Hem de protegir el dret d'una persona a gaudir dels beneficis d'aquest habitatge", va dir el líder republicà en la mateixa entrevista de TV3. Parlava d'una persona que, amb els seus estalvis, hagués comprat un pis i l'hagués posat a lloguer "per tenir un complement a la seva jubilació". Per algunes veus d'ERC, però, aquest no hauria de ser el focus del missatge, sinó que hauria d'anar en resoldre, per exemple, un dels problemes que veuen més urgents: generar més habitatge públic. "Som un partit amb vocació de majories", es defensen des de la direcció.

Les pugnes a Girona i Tarragona

Més enllà del debat sobre la qüestió migratòria, al partit continuen latents les pugnes internes. L'evidència va ser a Girona, en les primàries per elegir l'alcaldable de la ciutat que es van disputar Marc Puigtió i Adam Manyé. El primer tenia l'aval d'Oriol Junqueras i el segon havia estat ubicat a Nova Esquerra Nacional –la candidatura que li va disputar el lideratge a Junqueras en les primàries de fa un any–. Puigtió va guanyar la votació per tan sols un vot i amb polèmica, perquè es va anul·lar un vot que havia marcat la candidatura de Manyé amb un adhesiu. Ara el cas està en la comissió de garanties, que hauria d'emetre una resolució de cara a la setmana que ve, informa Mariona Ferrer i Fornells.

A Tarragona, Xavier Puig, actual regidor al consistori de la ciutat, va ser el primer que es va postular per liderar els republicans tarragonins, i s'enfrontarà amb Saül Garreta, exdirector del port de Tarragona. Puig va formar part de la candidatura de Foc Nou, d'Helena Solà i Alfred Bosch, en les primàries del partit de fa un any, mentre que Garreta va donar suport a Oriol Junqueras i actualment forma part de l'executiva nacional com a secretari de transició ecològica i esports. Puig té l'aval de l'exalcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que va posar-se al costat de Nova Esquerra Nacional, mentre Garreta va fer la presentació oficial de la seva candidatura acompanyat de persones com la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, o l'exdiputat al Congrés, Joan Tardà. Puig parteix amb avantatge en la cursa perquè va recollir 124 avals davant dels 77 de Garreta. El veredicte es decidirà en la votació del 4 d'octubre.