Quin és el discurs de l'esquerra sobre la immigració?
Les formacions catalanes aborden el debat des d'un prisma humanista i defugen el vincle amb la seguretat
BarcelonaA mesura que l'extrema dreta ha intensificat el seu discurs antiimmigració, els partits de la dreta han anat endurint les seves propostes. L'esquerra se n'ha desmarcat i ha titllat les seves mesures de racistes. El president espanyol, Pedro Sánchez, assegurava dimecres que la immigració "contribueix al progrés" i el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat diverses vegades la premissa que "Catalunya és terra d'acollida". Però el seu relat no acaba de quallar entre la ciutadania i la prova és que l'extrema dreta no para de créixer a les enquestes. Què proposen els partits d'esquerres a Catalunya i per què el seu discurs no fa forat?
Històricament, aquestes formacions han enfocat la qüestió des d'un vessant ètic i de dignitat humana. Defugen, en aquest sentit, el prisma de la seguretat de la dreta i l'extrema dreta, que fan servir missatges simples que quallen també entre les classes més baixes. Per què? El politòleg Toni Rodon ho atribueix a la teoria de la propietat d'un cert tema, és a dir, al fet que quan un partit comença a parlar d'una qüestió determinada, quan la gent hi pensa, li ve al cap directament el partit que ho ha introduït. "El tema acaba sent propietat del partit", conclou. Amb tot, la sociòloga Marina Subirats afegeix que "l'esquerra ha de fer l’esforç de veure com ho encara i ordenar tot el procés migratori".
El PSC, ERC, Comuns i la CUP aposten per mesures que es basen en l'acollida de les persones migrants i de garantir els seus drets un cop arriben a Catalunya. "Defensem polítiques públiques que facin referència a l'acollida i a la integració digna i real de les persones que venen a viure i a treballar a Catalunya", apunta la portaveu del PSC, Elena Díaz, en una conversa amb l'ARA. Des d'ERC i Comuns parlen "d'inclusió", mentre que la CUP utilitza el terme "arrelament". Uns matisos amb un rerefons de base que es concreta defensant que l'entrada de migrants sigui percebuda com un aspecte positiu. "La mobilitat global és una realitat existent" i, en conseqüència, cal "garantir vies legals i segures d’accés", apunta el diputat de Comuns Andrés García Berrio.
En la mateixa línia, la CUP veu la qüestió migratòria com un fet que s'ha d'abordar "de forma estructural", i encara va una mica més enllà al defensar que "acabar amb el capitalisme i l'imperialisme" farà que "ningú es vegi obligat a haver de migrar", defensa la portaveu del partit, Su Moreno. Per a Esquerra, tota política migratòria ha de garantir la "cohesió social i la pertinença nacional" a Catalunya, segons defensa el vicesecretari d'estratègia dels republicans, Joan Plana.
Les mesures de l'esquerra
"L’esquerra no pot defugir el problema. Respondre només dient que [les persones migrants] tenen drets és ignorar un problema real que ve del fet que creixen les desigualtats al món. Per això les classes baixes i mitjanes s’estan empobrint, i quan la gent s’empobreix es torna molt conservadora, perquè si ahir estava millor que avui, em quedo amb ahir", avisa la sociòloga Marina Subirats. Quines són, doncs, les mesures que proposen les formacions d'esquerra?
Els socialistes es focalitzen en desenvolupar polítiques públiques que reforcin els serveis públics, a més de polítiques per fer front als discursos racistes. En aquest últim cas, Díaz destaca el Consell Assessor de Drets Humans que ha creat el Govern per combatre els discursos d'odi i que volen que vagi coordinat amb la comissió d'estudi sobre el feixisme, el racisme i els discursos d'odi creada al Parlament. Unes mesures que comparteixen la resta de forces d'esquerres. Tot i això, a Esquerra també focalitzen el seu discurs en el fet que Catalunya tingui totes les competències en immigració per regular-la "des de la perspectiva dels drets humans". En aquest sentit, proposen crear un "marc legal d'estrangeria i de protecció internacional" propi que permeti la "simplificació i l'agilització dels procediments d'estrangeria". En el programa electoral dels últims comicis catalans, Esquerra també proposava "garantir l'empadronament" de les persones migrants a tots els municipis, "sigui quina sigui la seva situació administrativa".
Els republicans, igual que Comuns i la CUP, també defensen la derogació de la llei d'estrangeria i el tancament dels CIE. El partit que lidera Jéssica Albiach al Parlament considera prioritària la "regularització de les persones migrants en situació administrativa irregular". Una qüestió que ja s'està tramitant al Congrés amb la ILP que proposa regularitzar mig milió d'immigrants. Una política que també defensen els cupaires, que, en el seu programa electoral per a les eleccions catalanes de l'any passat, també apostaven per "la regularització laboral i els permisos de residència dels immigrants per poder accedir a tots els serveis en igualtat de condicions". "Cal impulsar polítiques de justícia social, implementar polítiques d’acollida i garantir l’accés al padró", apunta Moreno.
Una esquerra antiimmigració?
Cap de les formacions d'esquerres catalanes defensen limitar l'entrada d'immigrants, però aquesta és una qüestió que han defensat partits d'esquerres d'alguns països europeus. Ha passat a Alemanya, on en les últimes eleccions es va presentar Aliança, un partit d'esquerres que tenia un discurs antiimmigració que no va acabar de quallar perquè la seva representant, Sahra Wagenknecht, es va quedar fora del Parlament alemany. "Quan els partits d'esquerres o socialdemòcrates intenten imitar-los [a la dreta o l'extrema dreta], perden vots", afegeix el politòleg Toni Rodon.
Però el discurs de Wagenknecht no només ha arribat a Alemanya, sinó que és bastant present als països escandinaus. La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, és socialista, però ha avalat el discurs de la primera ministra italiana d'extrema dreta, Giorgia Meloni, que defensa la deportació de les persones que viuen de manera irregular a la Unió Europea. En la mateixa línia s'ha posicionat el laborista britànic Keir Starmer, primer ministre al Regne Unit. Les tesis antiimmigració de moment no han arribat a les forces d'esquerres catalanes i Rodon veu difícil que calin a curt termini. "El fet que l'extrema dreta monopolitzi aquestes posicions ho fa més difícil", afirma el politòleg, que ho relaciona amb el fet que, a Europa, l'extrema dreta fa més anys que té un pes important. Hi coincideix Subirats, tot i que avisa: "En un moment en què Aliança Catalana puja a Catalunya, pot ser que l'esquerra també agafi una deriva amb matisos antiimmigratoris".
