Torre Pacheco, el laboratori de l'extrema dreta
Vox és el principal beneficiari d'un episodi que demostra la força dels ultres a les xarxes
Barcelona"El que hem vist a Torre Pacheco és la cristal·lització de tot allò que s’ha anat gestant a les xarxes els últims vuit anys en matèria de discurs d’odi. És, a petita escala, com l’assalt al Capitoli, el pas de l’online a l’offline". Així s’expressa la periodista i consultora en xarxes socials Carmela Ríos, que considera que a Torre Pacheco s’ha produït un punt d’inflexió pel que fa a l’actuació de l’extrema dreta, que ha demostrat tant una elevada capacitat de convocatòria com de marcar l'agenda a partir d'un incident aïllat.
Recordem que el cas d’aquesta localitat murciana arrenca quan un veí de 68 anys, Domingo Tomás Martínez, va explicar al diari La Verdad el dia 9 que tres dies abans havia estat víctima d’un atac indiscriminat per part d’un jove d'origen estranger (a hores d'ara hi ha tres detinguts per l'agressió). L’endemà, el portaveu de Vox a la localitat, José Garre, penja un tuit amb un vídeo d’una agressió a un home gran amb el text: "Així infonen el terror a Torre Pacheco els de la religió de la pau". Però el vídeo no correspon a l’agressió de Torre Pacheco, tal com aclariria dies després la persona que hi apareix, i havia estat feta per joves espanyols. Ja és igual, perquè el tuit corre com la pólvora.
Llavors entren en acció els grups de Telegram de col·lectius com Deport Them Now amb crides a "caçar moros" i entitats ultres com Desokupa van convocar manifestacions. El consultor i expert en xarxes Xavier Tomàs explica que Telegram és ideal per aquests grups perquè permeten connectar gent per interessos. "Si tu ets un jove d’un poble de Múrcia i t’interessa el que està passant a Torre Pacheco, a Telegram podràs entrar ràpidament en grups amb contingut antiimmigració". Durant les manifestacions de repulsa que es produeixen a la ciutat, un jove de setze anys de mare basca i pare marroquí va ser apallissat per la multitud. També ataquen un Kebab. Com a resposta els joves que són espanyols, però tenen arrels marroquines també s'organitzen per defensar-se. El conflicte està servit.
Ultres i 'influencers'
Torre Pacheco, ciutat de 40.000 habitants, amb un 17% de població d’origen magribí, una taxa de criminalitat en la mitjana espanyola i un 26% de vot a Vox el 2023, s’ha convertit així aquests dies en una mena de laboratori de l’extrema dreta. Sobre el terreny s'han pogut veure ultres, però també agitadors que es fan passar per periodistes, és a dir, influencers d'extrema dreta. El periodista de l’ARA Albert Limós va ser testimoni de com actuen i ell mateix ho explica així: "Soc l’únic periodista. Ho repetia una vegada i una altra Adrián Rescue Me, un dels agitadors mediàtics amb desenes de milers de seguidors a xarxes, durant el seu directe a Torre Pacheco, mentre perseguia una periodista de TVE a qui una munió d’ultres increpava i insultava." Aquests falsos periodistes no actuen com a tals, sinó que es posen al capdavant de la manifestació i fins i tot en fan de portaveus pseudooficials. Formen part de la maquinària comunicativa ultra. Altres noms coneguts que també eren a Torre Pacheco són Bertrand Ndongo, Vito Quiles o David Santos.
Aquesta és potser la gran diferència entre les concentracions ultres dels vuitanta o noranta. Ara aquests grups compten amb cobertura mediàtica pròpia, que no només serveix per difondre els seus continguts, sinó per fer crides a la participació. L’altra gran diferència és que ara hi ha un partit, Vox, que és qui dona cobertura política a aquests discursos i qui cull directament els fruits d’aquesta agitació. Per a l’historiador Xavier Casals, no hi ha dubte que el cas Torre Pacheco ha servit a Vox per remoure el tauler polític. "Fixa’t que tot comença amb les declaracions de Rocío de Meer sobre deportar vuit milions de persones, i amb Torre Pacheco Vox aconsegueix col·locar la seva agenda antiimmigració en un moment en què tot era bipartidisme, és a dir, els problemes del PSOE i el congrés del PP". Rocío de Meer, per cert, és la neboda del principal assessor ideològic de Santiago Abascal, Kiko Monasterio, i tal com va explicar Macarena Olona, aspira a substituir algun dia l’actual líder.
Per Casals, els fets de Torre Pacheco podrien tenir alguna similitud amb el que es va anomenar Noviembre Nacional, aquelles manifestacions que es van convocar davant la seu del PSOE de Ferraz per protestar contra l’acord d’investidura de Pedro Sánchez i l’amnistia. Mai va quedar clar si estaven instigades directament o no per Vox, però que van ser ells qui les van patrimonialitzar. "Què és abans, l’ou o la gallina?", es pregunta Casals.
El CIS dispara Vox
L’esclat de Torre Pacheco també ha coincidit amb una enquesta del CIS que dispara la intenció de vot de Vox fins a un 18,9%, 5,7 punts de pujada en un sol mes. Amb aquest percentatge Vox se situaria per sobre dels 60 diputats. "La combinació de Torre Pacheco i el cas Montoro ha canviat radicalment el tauler polític i ha deixat el PP fora de joc", apunta Casals. L'historiador considera que "el PP encara no ha trobat la fórmula de coexistència amb Vox, per ells són un aliat/enemic".
I què es pot fer a partir d'aquí per frenar l'auge de l'extrema dreta? Tant Carmela Ríos com Xavier Tomàs apunten a la laxitud de la normativa europea, que permet que aquests continguts xenòfobs i delictius es propaguin sense fre per tot el continent. Ríos apunta també a la responsabilitat dels jutges, que són els que han d'aplicar condemnes per delictes d'odi. I Tomàs és especialment crític amb el poc ús de les xarxes que fan la resta de formacions polítiques. "Aquesta batalla l'ha guanyat l'extrema dreta per incompareixença de la resta", apunta. "Les últimes 24 hores Vox Catalunya ha fet cinc vídeos. A l'àrea metropolitana tenen equips específics de xarxes i són els que més diners es gasten a Facebook i Instagram", apunta Casals. "En canvi, Pedro Sánchez no té ni TikTok. Com és que ningú està fent continguts per desmentir la relació entre immigració i delinqüència?", es lamenta frustrat.