Decàleg urgent per discutir sobre el finançament a la barra del bar

BarcelonaVet aquí 10 reflexions concretes per discutir sobre el finançament:

1. Com és d'important l'anunci?

La darrera vegada que una ministra del govern espanyol va fer un exercici similar va ser Elena Salgado el 12 de juliol de 2009. Han passat, doncs, més de 15 anys. Aquell model s'havia de revisar al cap de cinc anys, és a dir, el 2014, quan ja governava Mariano Rajoy, però no es va fer mai.

2. Tots els models els ha negociat Catalunya?

Sí. El que ha passat ara no és cap novetat. El 1993 Jordi Pujol va pactar una primera reforma amb Felipe González. El 1996 ho va tornar a fer amb José María Aznar, i també el 2000. El 2009 la negociació la va encapçalar el socialista Antoni Castells, però va ser necessari el vistiplau d'ERC. Ara la negociació també ha estat a tres bandes, però amb un protagonisme més gran d'ERC.

3. El model és singular per a Catalunya?

El model presentat ahir no, perquè fa referència al finançament de les competències comunes. És cert que Catalunya té competències que no té ningú més en el règim comú, com els Mossos, i que s'han de finançar a banda. El model serà singular si algun dia l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapta tots els impostos, sigui dins del règim comú o fora.

4. El model beneficia Catalunya?

Respecte al model anterior sí, perquè algunes variables per calcular-lo la beneficien més. Però Catalunya no serà la més beneficiada: ho seran territoris com el País Valencià o Múrcia, que parteixen d'una posició pitjor.

5. Es compleix el principi d'ordinalitat?

Els càlculs s'han fet perquè en el cas de Catalunya es compleixi que, sent la tercera a pagar, sigui la tercera a rebre, però no s'ha calculat amb la resta. La raó és que respectar el criteri d'ordinalitat en les 15 comunitats autònomes i fer-lo compatible amb el principi de statu quo, és a dir, que ningú perdi respecte al que ingressa ara, resulta un sudoku impossible de quadrar.

6. Catalunya podria perdre posicions en el futur?

Caldrà veure si a la llei s'incorpora algun mecanisme compensatori per impedir-ho, però tècnicament sí que és possible, tot i que difícil. Podria passar, per exemple, si hi ha una crisi econòmica que afecta especialment Catalunya i no la resta.

7. D'on surten els 1.700 euros per habitant?

És el càlcul del que pertocarà de més a Catalunya per població ajustada, és a dir, ponderant totes les variables en joc (envelliment, dispersió, població en edat escolar, etc.). Aquí és on es compleix l'ordinalitat, que no s'aconsegueix quan es calcula sobre la població real dels 8 milions d'habitants.

8. Junts pot tombar el model?

Sí. Si els juntaires sumen els seus vots als del PP i Vox al Congrés, que ja han anunciat el seu vot en contra, el model caurà.

9. Feijóo té un model alternatiu?

No. De fet, el PP no ha presentat un model propi des de l'última reforma de José María Aznar l'any 2000. El motiu és que té territoris amb interessos contraposats.

10. Quines possibilitats hi ha que el model s'aprovi?

D'entrada, poques. Caldrà veure, però, si a Junts s'obren escletxes i també si hi ha moviments dins del PP.