El dèficit fiscal, molt més que una rebequeria del sobiranisme

L’anomenat 'independentisme instrumental' ha sigut un dels motors de la revolta secessionista catalana dels últims anys

MARC GUINJOAN, TONI RODON I MARC SANJAUME

L’anomenat independentisme instrumental ha sigut un dels motors de la revolta secessionista catalana dels últims anys. Generalment, s’assumeix que bona part dels nous independentistes s’han sumat a la causa “racionalment”, sobretot després de la sentència de l’Estatut del 2010 i el rebuig de Madrid a reconèixer el dret a decidir. El paper del dèficit fiscal i les temptatives d’aconseguir un tracte més just per a l’erari públic català han sigut sovint protagonistes en aquest debat. Des de la primera (i última) vegada que es van publicar les balances fiscals, amb Zapatero el 2006, ha plogut molt. El 2010 el TC es va pronunciar contra la capacitat de crear tributs locals propis o d’anivellar l’esforç fiscal autonòmic, i va desdibuixar així un model de finançament que ja s’havia ribotat -Guerra dixit - durant les negociacions al Congrés. I ja el 2012 viuríem un intent fallit de reeditar un nou pacte del Majestic per part d’Artur Mas, amb l’enèsim cop de porta popular que significaria la transformació definitiva de Convergència a l’independentisme i l’abandó del peix al cove que tantes alegries havia donat al pujolisme.

Ara bé, el rebuig al sistema de finançament actual, de fet, va molt més enllà de l’independentisme pur i dur i assoleix una transversalitat quasi total. Òbviament, són els partidaris de l’estat independent els que gairebé per unanimitat titllen d’injusta la situació actual (94%). Però, si ens fixem en els partidaris del federalisme i els contraris a la independència, les xifres continuen sent majoritàries, amb un 85% i un 55% de respostes que també consideren injust el tracte a Catalunya, respectivament. Dades com aquestes corroboren la manca de visió d’aquells que consideren fabricades les queixes de l’independentisme. Quan més de la meitat dels que no es consideren secessionistes afirmen que les finances catalanes són tractades de manera injusta per l’Estat, és ridícul acusar l’independentisme d’agitar greuges infundats.