Els deu dies que decidiran el futur del fiscal general

MadridAl judici al fiscal general de l'Estat, les parts donen molta importància a l'exactitud en les hores i els dies de les descripcions fetes pels testimonis. Això és perquè la gran pregunta que ha de respondre la vista oral és qui va ser el primer en filtrar el correu amb informació confidencial sobre Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Difondre'l un cop publicat ja no es considera un delicte de revelació de secrets, d'aquí la importància d'esbrinar quin és l'origen de la filtració primigènia, que és la delictiva. Pocs minuts poden marcar la diferència per determinar qui va ser el culpable. Després de les tres primeres sessions del judici i d'escoltar els vint primers testimonis, s'ha posat en evidència que deu dies de març del 2024 són el període clau, amb especial rellevància la nit del dia 13.

2 de febrer: la data d'enviament del correu

Abans d'arribar al març, hi ha una data destacada que s'ha mencionat reiteradament durant el judici: és la del 2 de febrer del 2024. A les 12.45 hores, l'anterior advocat de González Amador, Carlos Neira, va enviar el correu electrònic al fiscal de delictes econòmics Julián Salto, que estava a càrrec del cas de presumpte frau fiscal atribuït a l'empresa Maxwell Cremona, propietat del nòvio d'Ayuso. Tots dos han testificat aquesta setmana al Tribunal Suprem. Neira va reconèixer que, a banda de Salto, també va enviar la comunicació a un correu genèric del departament de delictes econòmics de la Fiscalia de Madrid i a un advocat de l'Estat. Això amplia el ventall de persones que van tenir accés al correu que es va filtrar un mes més tard, una circumstància rellevant per a la defensa d'Álvaro García Ortiz, que pretén demostrar que ho hauria pogut filtrar més gent.

6 de març: un periodista obté el correu

Segons el testimoni de l'adjunt al director d'Eldiario.es, José Precedo, ell va ser el primer periodista en obtenir el correu del 2 de febrer. Precedo va assegurar que una font, que no va voler revelar per respecte al secret professional, però sí que va dir que no era García Ortiz, li va entregar un paper imprès amb el contingut d'aquesta comunicació en el qual Neira reconeixia el frau fiscal en nom de González Amador i proposava un pacte de conformitat amb la Fiscalia per evitar un judici. Era el 6 de març, una setmana abans que sortís a la llum el correu. Precedo va relatar que la seva font li va prohibir exhibir-lo, d'aquí que no el publiquessin fins una setmana més tard quan altres mitjans ja l'havien revelat. Ara bé, ser el primer en tenir el correu li va servir per començar una investigació sobre Maxwell Cremona, que va derivar en la publicació d'una exclusiva més àmplia sobre la investigació per frau fiscal el 12 de març, el dia anterior a la filtració.

Aquella tarda, Precedo va trucar a la cap de premsa de la Fiscalia General de l'Estat, Mar Hedo, que va testificar al judici un dia abans que ell. "Li truco i li demano si hi ha alguna denúncia de Maxwell Cremona sense dir que és el nòvio d'Ayuso. Em respon que no en té ni idea", va relatar el periodista. La trucada a Hedo, segons va explicar, tenia com a objectiu "saber quant de temps" tenien de marge per publicar. Quan va veure que al ministeri públic no n'estaven al corrent, es va tranquil·litzar i "va muntar un equip d'investigació" que va treballar durant tota aquella setmana.

7 de març: la Fiscalia descobreix què és Maxwell Cremona

L'endemà, Precedo va trucar la fiscalia provincial de Madrid, ja que Hedo li havia recomanat que preguntés allà. És arran de les trucades del periodista d'Eldiario.es que la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, s'assabenta que el propietari de Maxwell Cremona és la parella de la presidenta madrilenya. El fet que un cas fins aleshores anònim pogués tenir rellevància mediàtica la va obligar a informar-ne als seus superiors, tal com estableix l'estatut de la Fiscalia, segons va relatar Rodríguez també com a testimoni. És el 7 de març quan la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, n'és informada, però decideix no fer-ne publicitat perquè considera González Amador "un particular". També se n'assabenta aquell dia el fiscal general.

12 de març: 'Eldiario.es' aixeca la llebre

La primera informació periodística que apareix sobre Maxwell Cremona és una exclusiva d'Eldiario.es publicada a les 6.01 h del 12 de març. "La parella d'Ayuso va defraudar 350.951 euros a Hisenda amb una trama de factures falses i empreses pantalla", deia el titular. S'hi descrivia amb detall el cas d'acord amb la denúncia de la Fiscalia, però no esmentava que González Amador havia ofert un pacte al ministeri públic. Aquell dia, al migdia, Ayuso fa unes polèmiques declaracions en què atribueix la investigació a una persecució política. Al llarg d'aquella jornada, es desferma una bogeria entre la premsa que provoca que Hedo rebi una multitud de trucades. Una d'elles de l'aleshores sotsdirector d'El País, José Manuel Romero, que ja li pregunta sobre un possible pacte de conformitat que ella va dir desconèixer en aquell moment. En paral·lel, aquell dia el fiscal Salto respon a Neira, l'advocat del nòvio d'Ayuso, en un altre correu, que hi ha predisposició de la Fiscalia per arribar a un pacte.

13 de març: el dia de la filtració

A les nou del matí, González Amador reenvia una captura de pantalla del correu de la Fiscalia del dia anterior al cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez (MAR). A les 21.29 h del mateix dia 13 de març, El Mundo publica una informació que assegura que el fiscal Salto havia ofert un pacte a González Amador. Era una versió errònia que altres mitjans com Libertad Digital o Vozpópuli repliquen i que MAR difón en un xat que té amb periodistes. La mà dreta d'Ayuso, a més, sosté sense proves que per "ordres de dalt" s'ha volgut frenar la possibilitat de pacte. És en aquell moment que el fiscal general es mobilitza per esbrinar què havia passat i contrarestar aquest relat. La fiscal Rodríguez truca diversos cops a Salto, que estava a un estadi de futbol. "A què ens hem compromès?", li pregunta. A les 21.43 h, la fiscal en cap de Madrid, que estava parlant alhora amb García Ortiz, li transmet en una segona trucada la urgència per accedir als correus que demostren que la iniciativa era de González Amador i no s'havia tractat de torpedinar el pacte.

A les 21.52 h Salto reenvia els correus a les seves superiors, Rodríguez i Lastra. La primera els reenvia a García Ortiz, que els rep a les 21.59 h. La primera publicació desmentint la versió que estava difonent l'entorn d'Ayuso es publica a la web de La Sexta a les 22.10 h. Ara bé, el periodista que la va redactar, Alfonso Pérez Medina, va testificar que ja l'havia acabat de redactar a les 21.54 h, que és quan ho envia per un xat de la televisió. Cinc minuts abans que el fiscal general rebés els correus, la qual cosa, per a la defensa, l'exculparia. Aquella nit també es fa ressò de la versió correcta la Cadena SERi la Fiscalia General de l'Estat comença a redactar una nota de premsa.

14 de març: es publica la imatge

A les 8.29 h del 14 de març, l'exassessora de la Moncloa Pilar Sánchez Acera envia a l'exlíder del PSOE de Madrid Juan Lobato una captura de pantalla del contingut del correu. El Plural, a les 9.06 h, publica una imatge molt similar, però amb la informació personal tapada. Aquest mitjà és el primer en publicar una captura, ja que els anteriors havien informat només del contingut textual. Com a testimoni al judici, Sánchez Acera va afirmar que havia rebut la imatge d'un periodista, i no de la Fiscalia, i que només la va reenviar a Lobato. A la mateixa hora, es dona una batalla interna entre la Fiscalia General de l'Estat i la fiscalia superior de Madrid, pilotada per Lastra, que no volia difondre la nota de premsa elaborada per Hedo. S'acaba difonent a tots els mitjans aquell matí a les 10.22 h, més d'una hora després de la notícia d'El Plural.