La revetlla 'hipster' de Xavier Trias

BarcelonaCap a les nou del vespre les instal·lacions del Martinenc a la ronda Guinardó de Barcelona eren una barreja estranya de gent. S'hi combinaven les americanes, les corbates, les sabates enllustrades, les bosses de gimnàs, les samarretes llampants i les malles de 'runner', que es multipliquen per tota la ciutat a la velocitat de la urgència. Mentre els habituals al gimnàs suaven la cansalada a la cinta, a la bicicleta estàtica i a les màquines de peses, els assistents al míting d'obertura de campanya de CiU anaven entrant cap al pavelló de les instal·lacions del Martinenc. Un 'photocall' amb les ulleres de Xavier Trias –més presents a la campanya que el logotip de CiU– presidia l'entrada, més aviat pròpia d'una revetlla a l'aire lliure, i provocava les primeres cues de la nit. Les següents van arribar per recollir entrepans de salsitxa: no es guanyen eleccions amb la panxa buida.

El 'photocall' s'ha convertit en una peça indispensable de qualsevol esdeveniment social que vulgui tenir un component modern. Apareix als casaments, a les festes d'aniversari, a les entrades de les discoteques. Per què no en un míting? Trias hi va arribar acompanyat de la família quan encara no eren les deu de la nit. Els assistents ja havien tingut temps –més o menys cua a banda– de degustar un entrepà i de veure com una pintora feia un taller d'aquarel·les just al costat de la cabina d'una DJ que va combinar clàssics de la música de ball amb sons alternatius. Daft Punk es fonia amb uns dibuixos de Trias convenientment repartits pel pavelló i la resta de 'hits' electrònics ho feien amb les senyeres –d'estelades n'hi havia més aviat poques– del públic. Un ambient tret d'anunci estiuenc d'Estrella Damm amb protagonistes, per descomptat, diferents.

CiU manté en aquesta cursa cap al 24-M una manera molt nord-americana de presentar els candidats a les eleccions. Una 'speaker' –Imma Mis, que també ocupa un càrrec local de CDC a Reus– és l'encarregada de cantar els noms dels membres de la llista, que s'acosten ràpidament a l'escenari. N'hi ha que ho fan amb més gràcia, n'hi ha que se'ls veu més encarcarats i n'hi ha d'altres que se senten com Michael Jordan abans d'un setè partit de la final de la NBA, oferint la mà a tothom durant el camí cap al faristol. Va obrir foc Sònia Recasens, una de les dones fortes de l'equip de Trias, que va fer pujar tots els regidors a l'escenari trencant el guió de la vetllada. La va seguir Ramon Espadaler, secretari general de CiU i substitut de Josep A. Duran i Lleida en tots els grans actes que se celebraran aquesta campanya. Espadaler va ser l'encarregat d'encetar el reguitzell de crítiques a Ada Colau, candidata de Barcelona en Comú, que en cap moment va ser anomenada pel nom però que va sobrevolar la cabina del DJ, el taller d'aquarel·les i el 'photocall' amb les ulleres de Trias.

La intervenció d'Artur Mas, com acostuma a passar als mítings de CiU, va ser la més aplaudida. Estranyament contundent, amb un to de veu inusualment alt, el president de la Generalitat va carregar contra aquells que "només serveixen per criticar" i va fer una encesa defensa de Trias. Les carreres polítiques dels dos tenen similituds: dos intents fallits abans d'arribar al poder i coincidència a diferents governs encapçalats per Jordi Pujol. Aquesta és la primera campanya després de la confessió de l'expresident i, esclar, ha desaparegut completament dels mítings. La sintonia de Mas i Trias va quedar clara quan la 'speaker' del míting va cridar el nom del president: els dos es van fondre en una abraçada pròpia del túnel de vestidors en un partit de Champions.

L'acte el va tancar Trias, que va guardar la intensitat per al final, quan les televisions ja connectaven en directe. Va assenyalar que volia ser alcalde de tots i que rebutjava un model –el de Colau, s'entén– que vol dividir la ciutat entre "bons i dolents". Un cop fora del faristol, el candidat a la reelecció va atendre Catalunya Ràdio –abans del míting havia entrat en directe a TV3– i va acostar-se a la barra per prendre una Moritz. Condició indispensable per tancar una revetlla 'hipster' encarregada d'encetar una campanya sense marge d'error per conquerir la victòria el 24-M.