El debat de Betevé agreja el xoc Colau-Collboni

BarcelonaNo fa ni cinc mesos tots dos dirigien conjuntament el govern municipal de Barcelona, però ahir a Betevé tant Ada Colau com Jaume Collboni es van entregar amb duresa als retrets creuats. Era el quart debat entre candidats en sis dies, i es van notar tant els comptes pendents ja acumulats entre uns i altres com l’impacte que les enquestes que van sortint tenen en les estratègies dels diferents partits. D’aquí que, a diferència del que havia passat abans a RTVE, la SER o RAC1 –on Colau va concentrar bona part dels atacs–, ahir els dards estiguessin més repartits, amb Collboni veient com l’impuls dels sondejos repercutia directament en el nombre de crítiques rebudes.

La primera prova d’aquest canvi d’escenari la va donar la mateixa Colau, que fins ara s’havia dedicat a buscar el cos a cos amb el candidat de Junts, Xavier Trias, però que en els últims dies ha vist com la principal amenaça per retenir la vara d’alcaldessa podria ser el PSC. D’aquí que ahir apugés el to contra els socialistes, als quals va acusar d’haver contribuït a “posar catifes vermelles a l’especulació”, i contra qui fins fa poc era el seu primer tinent d’alcalde, a qui va retreure la seva “poca credibilitat” i “falta de lideratge” pel fet de desmarcar-se de l’actual govern municipal al mateix temps que treu pit d’algun dels seus èxits, com ara la continuïtat del Mobile World Congress.

“Ser govern i oposició alhora”

Abans, Collboni havia qüestionat el pla de superilles de l’alcaldessa i el pla de reserva d’un 30% d’habitatge assequible en noves construccions. El candidat socialista va intentar en tot moment presentar-se com a “proper alcalde” i oferir un perfil institucional, adreçant-se tota l’estona a càmera, explicant les seves propostes per a la ciutat i ignorant l’allau de crítiques de la resta de formacions, que li van retreure una vegada i una altra que intenti “jugar a ser govern i oposició alhora”. L’hi va dir Colau, però també repetidament Ernest Maragall (Esquerra), Daniel Sirera (PP) i, fins i tot, Anna Grau (Ciutadans), una de les que més insistentment van a buscar les pessigolles a Collboni.

El duel Colau-Collboni va condicionar un debat en què Trias va continuar oferint-se com l’alternativa més clara a l’actual alcaldessa, amb qui va xocar per l’habitatge i la mobilitat. El candidat de Junts va intentar en tot moment contraposar l’acció del seu govern en el mandat 2011-2015 amb la mala imatge que, va dir, projecta la ciutat actualment. Tot i que l’auge demoscòpic de Collboni va portar la resta de partits a adreçar part dels atacs cap a ell, ningú va desatendre el flanc de Colau, que continua servint com a espantall, sobretot per mobilitzar els votants de la dreta. Especialment contundent va ser Sirera (PP), que en un intent de taponar qualsevol fuita de vots cap a Valents o Ciutadans va jugar sovint la carta de la comparativa entre Madrid i Barcelona i va fer un relat apocalíptic en què va acusar l’alcaldessa d’haver matat el cotxe i ni més ni menys que Ildefons Cerdà. “Si Colau és la més votada, faré el que sigui perquè no sigui alcaldessa”, va dir, obrint la porta a pactar amb altres partits després del 28-M si és necessari.

Vetos creuats en els pactes

La política de pactes va protagonitzar precisament l’últim bloc del debat. Com Sirera, Anna Grau també va descartar donar l’alcaldia a Colau, el mateix que va fer Xavier Trias. En el cas del candidat de Junts, va obrir-se a pactar amb el PSC i ERC sempre que ell sigui l’alcalde. I si no? “Si jo no soc alcalde, és evident que no em quedaré escalfant una cadira”, va dir. Colau, per la seva banda, va reiterar que la seva preferència és pactar amb el PSC i ERC, i va collar Collboni perquè es mullés sobre si pactaria amb Trias. No va tenir èxit, i el candidat socialista es va limitar a demanar una majoria àmplia per al PSC.

Més clar va ser Ernest Maragall, que va prometre que no faria un govern que inclogui els socialistes. “Amb aquest PSC no es pot pactar”, va dir, i va acusar Trias i Collboni de ser “el cavall de Troia” perquè el PP entri al govern de l’Ajuntament de Barcelona. Una llista de vetos creuats que, amb les enquestes a la mà, fa difícil qualsevol suma després del 28-M. Encara falten 12 dies i, com a mínim, un altre debat.