El PP fitxa un candidat de Junts com a alcaldable a Cabrera d'Anoia
Els populars també han incorporat una desena d'excaps de llista de Cs el 2019
BarcelonaEl PP no només pesca en les aigües turbulentes de Ciutadans per configurar les seves candidatures a les municipals. El fitxatge més sonat dels populars és el de José Manuel Alonso, que va ser candidat de Junts a Cabrera d'Anoia a les últimes eleccions i ara serà el seu alcaldable. El cap de llista d'aquest poble de 1.600 habitants justifica un canvi tant inusual com inèdit: "Jo soc català i nacionalista, però no soc independentista i no crec en la independència en un món globalitzat. Ja estava amb CiU, amb en Pujol i amb en Mas abans de la deriva sobiranista". De fet, va militar al PP fins que Aznar va entrar a la Moncloa: "Quan va començar a atacar el català, vaig estripar el carnet". Explica que va liderar la llista de Junts, com ja havia fet amb CiU el 2007 i el 2011, simplement per evitar que el PSC governés. "Era amb l'únic partit que tenia opcions de treure un regidor i ser decisiu".
Alonso volia el 2019 repetir la jugada del 2011, quan va pactar amb ERC per fer fora de l'alcaldia els socialistes. Un acord que li va permetre ser l'alcalde del 2014 al 2015 després de ser tinent d'alcalde els primers tres anys. No ho va aconseguir. Junts va perdre la meitat dels vots i es va quedar sense representació. "Havia d'explicar per què anava amb Junts si no era independentista i la gent no ho va entendre, i ho entenc", admet Alonso, que diu que s'havia d'haver presentat amb un partit independent. L'aval de l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, va ser clau per liderar la llista de Junts. "Ell sabia que jo no era independentista, però no em va posar cap pega perquè tot estava molt mogut amb el trencament de CiU", assenyala.
La jugada no va sortir bé i ERC va concentrar el vot independentista i va guanyar un regidor empatant a 4 amb el PSC. Els republicans van assolir l'alcaldia perquè el regidor de Cs va decidir donar-los suport desobeint la direcció, que l'acabaria expulsant, de manera que va quedar com a regidor no adscrit. El lloc de regidor que va treure la formació taronja, el titular del qual ara no es presenta, és el que espera aconseguir per primer cop amb el PP Alonso, que deixa clar que ell tampoc investirà el candidat socialista si té la clau de la investidura. "Donaré suport a ERC perquè el PSC no deixa d'endeutar l'Ajuntament", avisa.
Fitxatges de Ciutadans i canvis de municipis
Més enllà d'aquesta curiosa incorporació, els populars han fitxat una vintena de regidors de la formació taronja. Una desena d'aquests ara lideraran llistes del PP després de fer-ho fa quatre anys per Cs en localitats com Pallejà, la Llagosta, Viladecavalls, Caldes de Malavella, Canet de Mar, el Catllar o Tossa de Mar. Altres aniran de número 2, com a Molins de Rei o Torredembarra, o en posicions inferiors a Cambrils i a Lleida. "Alguns són no adscrits i altres han renunciat a l’acta", expliquen fonts dels populars, que asseguren que hi ha més membres de Cs "en cartera". Neguen que sigui una opa: "La nostra voluntat és sumar, no anem a buscar ningú". El PP també ha aconseguit repescar excàrrecs que van fer el pas a Vox. És el cas de Fina Redondo, alcaldable a Viladecans pels ultres el 2019 i ara del PP. Ella i el seu marit ja havien estat regidors dels populars a Begues, on van ser al govern municipal.
El PP també ha mogut candidats d'un municipi a un altre. Així, ha situat l'exalcaldable de Montcada i Reixac, Eva García, a Sitges, i el seu marit, David Zambrana, excap de llista a Santa Coloma de Gramenet, a Montcada. O l'exalcaldable de Sabadell, Esteban Gesa, a Sant Joan Despí, i l'exregidor de Badalona Miguel Jurado a Santa Coloma de Gramenet. Fora de l'àrea metropolitana, Josep Lluís Javaloyes, que havia liderat la llista de Sant Joan de Vilatorrada a les tres darreres eleccions, encapçalarà la de Manresa, on el PP no té regidors des del 2015. "Tots tenen vinculacions amb els municipis on es presenten", justifiquen des del carrer Urgell.
Amb les més de 200 candidatures que espera presentar, els populars confien a redreçar el rumb després de tocar fons fa quatre anys, quan van retenir només 67 regidors dels 214 del 2015 i dels 473 del 2011. "No ens hem fixat un nombre de regidors, però l'objectiu és créixer", explica la direcció de la formació. Una cúpula que s'ha dedicat a articular el partit al territori on només tenia regidors en 35 municipis creant juntes locals i candidatures per deixar enrere el cicle negatiu. Les alcaldies de Castelldefels i Badalona són els grans objectius.
