Sánchez, Feijóo i al darrere tots nosaltres
MadridAquest diumenge és el gran dia. Votarem per escollir alcaldes, regidors i diputats autonòmics. Però qui hagi seguit a grans trets la campanya electoral podria pensar que el que farem és bàsicament escollir entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. És habitual sentir quan es convoquen unes municipals i autonòmiques que les eleccions d'aquesta mena constitueixen l'avantsala de les generals, i que qui guanya en aquesta primera etapa té moltes probabilitats d'imposar-se a la segona. Serà així aquesta vegada? Al PP diuen tenir pocs dubtes que el 28 de maig marcarà un canvi de tendència electoral molt clar i que Pedro Sánchez ha entrat en una fase de declivi imparable. Ho veurem. En tot cas, és cert que la campanya ha seguit un traçat costa amunt pels socialistes.
El PP creu que la presència de condemnats per delictes de sang a les llistes de Bildu va fer molt de mal al PSOE, com també les investigacions sobre els casos de compra de vots per correu. Certament, aquesta legislatura ha sigut difícil per als socialistes, obligats a desenvolupar una tasca de govern amb uns socis que els han donat més preocupacions que no pas satisfaccions. És obvi que arriben tocats a la cita electoral. Veuen en part del seu electorat una falta de motivació que han mirat de compensar amb ofertes de tota mena. El futur immediat del PSOE depèn força del fet que pugui arrencar dels braços de l'abstenció un bon nombre dels antics votants. Les aparicions d'Aznar hauran ajudat a aconseguir-ho.
En tot cas, Pedro Sánchez mai ha sigut un rival fàcil de batre. Jo era al carrer Ferraz –on hi ha la seu del PSOE a Madrid– el dia que va sortir derrotat del comitè federal per la seva posició radicalment contrària a permetre la investidura de Mariano Rajoy (PP). Molts pensaven que no tornaria a aixecar el cap. I no va ser així. El retorn li va suposar un gran esforç i dedicació. Però tenia temps. Ara, en canvi, si surt malparat d'aquesta primera cita electoral tindrà molt més difícil refer-se'n. Per això s'ha implicat a fons en aquesta campanya. És veritat que se la juga, i n'és molt conscient.
Feijóo tampoc té al davant un camí de roses. El líder del PP ha dit més d'una vegada que si fracassa a les generals no tindrà una segona oportunitat. No ho crec. Els seus antecessors no van arribar a la Moncloa al primer intent. Feijóo mira d'aconseguir-ho atraient un vot conservador i al mateix temps moderat, amb l'esperança que els decebuts per Sánchez puguin superar la dificultat que els suposa canviar de papereta i agafar-ne ara la del PP. Per això, perquè vol créixer pel centre, el seu estil és diferent del que triomfa a Madrid, encarnat per la presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso, que representa un autèntic fenomen social. En tot cas, ja ho veieu, votem després d'una campanya pròpia d'un país presidencialista, protagonitzada per Sánchez i Feijóo. I avui, al darrere d'aquest primer pla de l'escena, hi anem tots nosaltres, amb el seu destí a les nostres mans.
