Els errors de la campanya de Manuel Valls

BarcelonaLa campanya de les generals va agafar a contrapeu Manuel Valls el 26-M i les conseqüències es van fer notar en els seus mals resultats. El candidat de Barcelona pel Canvi - Ciutadans va desembarcar a la capital catalana per arrabassar l’alcaldia a Ada Colau, i ha acabat amb sis regidors i allargant la mà a la candidata que titllava de “populista” per evitar que governi Ernest Maragall (ERC). Ell mateix reconeix el “fracàs”. Diversos experts consultats coincideixen amb l’equip de Valls a destacar el 28-A com una de les causes de la frustració de les seves expectatives, però també identifiquen errors seus en campanya.

Valls va atribuir dimecres el resultat a “la dificultat de sortir de les etiquetes polítiques, d’impulsar una plataforma transversal”. “El seu gran objectiu era convertir-se en un candidat de centre”, exposa Toni Rodón, professor de ciències polítiques a Stanford: “En campanya, va apostar per parlar d’un tema que aglutinés un gruix més gran de gent, que és el nacional, i sumar-hi el tema de la seguretat i la immigració”. El problema, recorda, “és que a les eleccions locals l’eix ideològic és més important”, i com que anava amb Cs, el votant “l’identificava amb la dreta”, conclou. De poc li van servir els esforços per desvincular-se del partit taronja, com ara que el líder de la formació, Albert Rivera, no participés en cap acte amb Valls. Veus de Cs ho atribueixen a la voluntat del candidat. Des del mateix equip de Valls, al seu torn, admetien durant la campanya que no els “convenia gaire” la presència de Rivera. Per a Rodón, aquesta estratègia pot haver estat contraproduent. “En 15 dies de campanya -i amb les enquestes a la contra-és difícil convèncer nous votants. El millor és intentar mobilitzar els votants potencials”, opina. Diferents partícips en la campanya admeten que els militants de Cs hi van ser poc. “La gent de les agrupacions no es presentava a les carpes”, diu una font: “Si eren 70, en venien 5”. “Des de Cs no el veien com el seu candidat”, admet un membre del partit: “Potser amb la presència de Rivera s’haurien mobilitzat més”.

El professor de periodisme a la UAB Josep Manuel Silva considera que Valls no va “explicar” prou en què consistia la “transversalitat” que reivindicava. “Va voler fer el mateix que Carles Puigdemont a les europees o Xavier García Albiol a Badalona. [...] Però les generals van trencar aquesta possibilitat”, exposa. “Hauria d’haver modulat el seu discurs per consolidar uns vots que pensava que tenia assegurats”, insisteix. “No sabem si amb aquesta aposta ha restat vots”, opina al seu torn un càrrec de Cs, “el que sí que sabem és que no n’ha sumat”. Abans de les eleccions, els sondejos interns donaven a Cs entre 7 i 9 regidors. La professora de ciència política de la UOC Ana Sofía Cardenal coincideix en el diagnòstic: “No crec que el votant tradicional de Cs hagi tingut problemes per votar Valls”, afirma, però constata que l’alcaldable “no ha aglutinat el vot prestat a Cs contra l’independentisme el 21-D, que en les municipals s’ha dividit en favor del PSC”.

A part de l’estratègia política, membres de la campanya acusen la mala gestió de la cursa electoral. “La campanya ha estat un desastre organitzatiu”, diuen. D’una banda, per les tensions entre l’equip de Valls i el de Cs. “Ja estan del tot dividits”, afirmava una font que va participar en la campanya. De l’altra, per la dificultat que hi afegia la marxa recent de bona part dels dirigents de Cs a Madrid: “Ens hem trobat sols”. El resultat, segons diferents veus de Cs, va ser una escassa mobilització de la militància i massa improvisació. “Cs ha empitjorat resultats a l’àrea metropolitana, on els candidats tenien menys influència”, remarca un membre de l’equip de Valls, i conclou que cap candidat pot competir en un context advers.