Pilar Sorribas: "A Espanya hi ha més corrupció del que tocaria per nivell democràtic"

Pilar Sorribas és professora del departament d’Economia de la UB i investigadora de l’IEB, l'Institut d'Economia de Barcelona.

Espanya és molt corrupta?

— Són comportaments fora de la llei, no hi ha estadístiques oficials. 

Però sí indicadors, oi?

— Baròmetres de percepció i indicadors a base d’opinions d’experts. El més comú, el de Transparència Internacional.

I què diuen?

— Estem en setzena posició dins de la Unió Europa. Hi ha més països que tenen un nivell de corrupció més baix que Espanya que països que el tenen més alt. 

Com es mesura?

— El disseny i qualitat de les institucions és molt important. Una de les claus és el sistema judicial, perquè un sistema eficient i independent fa que sigui més probable detectar els casos i penalitzar-los. També mitjans de comunicació lliures i qualitat democràtica, o sigui, eleccions i competència electoral entre els partits.

I com està Espanya si ens fixem en aquests elements?

— Té un nivell de corrupció més elevat del que li tocaria. Això és perquè la corrupció té un comportament contingent. 

Com?

— Que la probabilitat de ser corrupte depèn de com preveus que es comportarà la resta i quina serà la penalització si t’enxampen. Penalització econòmica, però també moral. Hi ha molta evidència que als països amb més corrupció la penalització és petita.

O sigui que tenim més corrupció de la que tocaria perquè la gent percep que si els enxampen no els passarà res.

— Exacte, i per això Espanya també és resistent a les reformes, perquè més enllà d’un canvi normatiu, has de percebre que hi haurà conseqüències. He de dir, però, que en el cas dels polítics sí que té penalització, encara que no sigui sempre tan grossa com caldria. Però la penalització està directament relacionada amb la cobertura dels mitjans. A més cobertura, més penalització. 

Hi ha diferència entre partits?

— Aquí depèn de l’afinitat. Hi ha més tolerància cap a la corrupció quan hi ha afinitat política. 

Els baròmetres indiquen que la percepció és que hi ha molta corrupció.

— Molt per sobre de la mitjana. El 88% de la població considera que la corrupció està molt generalitzada. 

Com s’explica?

— Un dels factors pot ser la confiança en els polítics: aquí hi ha una crisi molt important. Però és sorprenent que quan es pregunta si se'n coneix algun cas, més del 80% diuen que no. Això pot ser perquè hi ha un tipus de corrupció –la política– que es dona només en capes altes de la societat. I altres coses, com pot ser no pagar l’IVA, no es perceben tant com a corrupció, encara que també ho sigui. 

¿Pot ser que la corrupció a Espanya s’expliqui també com a herència de la dictadura?

— La corrupció política s'ha concentrat en sectors que estan molt regulats. Això pot ser una derivada de la dictadura perquè fa que existeixi un poder concentrat en poques mans que facilita la corrupció. En tot cas, la corrupció sempre s’ubica on hi ha marge de benefici.

¿Per això aquí se centra en la construcció?

— Sí, perquè amb un canvi de regulació pots obtenir un benefici molt gran. 

Com es pot posar fre a la corrupció?

— Fent que tingui conseqüències. Un sistema judicial eficient que la detecti, una penalització elevada. I, molt important, mesures preventives com l’educació. ¿Has vist l’últim baròmetre de l’Oficina Antifrau?

No.

— Per primera vegada la població jove és més tolerant a la corrupció. I diferents comportaments –com no pagar impostos o saltar-se la llista d’un hospital– no es perceben com a corrupció. Si es coneguessin bé les conseqüències que té, la gent tendiria a tolerar menys la corrupció i a ser menys corrupta. 

¿Hi ha diferències entre Espanya i Catalunya?

— No hi ha dades comparables. Si ens fixem en els casos de corrupció urbanística, Catalunya està una mica per sobre de la mitjana espanyola. Això pot estar motivat pel fet que la demanda d'habitatge a Catalunya és alta i en alguns municipis, especialment els urbans o a la costa, no complir amb la normativa urbanística generava grans beneficis.