La moció fallida a Rajoy apunta a un desgel entre Podem i el PSOE
Iglesias i Ábalos s’obren a arribar a acords contra el govern espanyol, però xoquen amb Catalunya
MadridNo va ser una lluna de mel, però sí que hi va haver un canvi. La tensió entre el PSOE i Podem, protagonista en els últims mesos, sobretot des que la gestora va assumir el control dels socialistes espanyols, es va veure ahir atenuada durant el debat de la moció de censura a Mariano Rajoy, que va fracassar al Congrés amb 170 vots en contra, 97 abstencions i 82 vots a favor. Els intents constants del candidat de la formació lila per buscar espais d’entesa amb els socialistes durant les 15 hores de debat, repartits en dos dies, no van caure en sac foradat. Van canviar les formes -ho reconeixien uns i altres- i també el fons, amb l’obertura de José Luis Ábalos a arribar a pactes amb la nova esquerra.
“Recullo el guant”, deia el flamant portaveu socialista, i home de confiança del nou secretari general, Pedro Sánchez, que apuntava més a la possibilitat d’arribar a acords per complicar-li la feina de govern a Rajoy, que no pas a sumar una majoria per a una moció de censura, com apuntava Iglesias, disposat a repetir l’experiment aquest mateix any. L’estratègia dels socialistes passa per engruixir la llista de ministres reprovats -sumar ara Cristóbal Montoro a la reprovació ja consumada de Rafael Catalá-, mentre que Podem considera que han posat la primera pedra de cara a una altra moció abans de Nadal. “Hem sortit amb la moral disparada”, assenyalaven fonts de la direcció del partit lila.
Més rebutjos que adhesions
El resultat de la moció de censura va posar de manifest diverses coses. D’una banda, va demostrar que els fonaments de les majories que ha aconseguit construir fins ara el president espanyol -com la dels pressupostos, ben recent- tenen aluminosi. Rajoy va aconseguir superar la moció de censura constatant que genera més rebutjos que adhesions a la cambra, i amb els únics vots a favor del seu partit, Ciutadans i Coalició Canària va veure com els que votaven Iglesias o s’abstenien en senyal de rebuig al seu govern els superaven amb comoditat.
D’altra banda, però, la moció va servir per constatar que la voluntat compartida dels dos partits d’esquerres de fer fora el president espanyol segueix xocant amb la mateixa paret: Catalunya. Els socialistes van tancar files amb el govern espanyol en el combat al Procés, i això allunya qualsevol possibilitat de sumar una majoria alternativa sense Ciutadans, perquè caldrien els vots dels independentistes catalans, que només s’hi posaran bé si el referèndum està sobre la taula. “La llei no és divisible ni admet un compliment parcial. Tot és llei”, va afirmar Ábalos, que va assegurar que la “fractura no triomfarà” i va donar suport a les “mesures legals” que adopti la Moncloa per impedir el referèndum.
A més, Ciutadans va tornar a demostrar ahir que se sent còmode entregat a les polítiques conservadores del PP i que és als antípodes de Podem. El cara a cara entre Iglesias i Albert Rivera va ser més descarnat fins i tot que el que va mantenir amb Rajoy, i van entrar en les desqualificacions personals. “Fatxa”, “cínic”, “venedor de productes bancaris”, “pur màrqueting”... El líder de Podem no va estalviar qualificatius contra el de Ciutadans a qui, “amb tota humilitat”, li va demanar que estudiés més. Rivera va optar per desmuntar, una a una, les seves propostes, i burxar en la seva “ambigüitat” a Catalunya: si vol ser “comparsa dels independentistes” o realment vol “construir una alternativa constitucionalista”.
Podem manté el veto a Ciutadans, i viceversa, i el partit taronja no pensa moure un dit per canviar el govern espanyol. Però les malfiances ja no només són entre els nouvinguts a la política espanyola. També el nou PSOE comença a arrufar el nas davant de l’actitud dels de Rivera, amb qui havia signat un acord d’investidura després de les eleccions del 20 de desembre del 2015. Ábalos va dir que la seva postura és “incomprensible” quan salva el PP una vegada i una altra i aplaudien plegats en el debat de la moció. En aquest punt, Iglesias també li va recollir el guant: va agrair-li que finalment “vegin difícil de comprendre que Ciutadans sostingui la corrupció” del PP.
Els independentistes, doncs, serien necessaris per girar la truita, i per això Iglesias ha invertit esforços a seduir-los. S’apunta un èxit, en el cas d’ERC -que s’ha fet també seva la moció-, però un fracàs en el cas del PDECat, que es va abstenir (a excepció del diputat tortosí, Ferran Bel, l’únic que va faltar a la votació per una inauguració a la seva ciutat, d’on és alcalde). Però Ábalos va deixar sense possibilitats cap entesa en el tema català quan va afirmar que “l’únic responsable de les accions i les seves conseqüències a Catalunya són els seus autors”, en referència a la Generalitat, i va descarregar de culpa el govern espanyol, a qui Iglesias havia demanat un dia abans “valentia” per fer possible el referèndum pactat.
Sense una majoria sòlida
Així, Rajoy va constatar que no té una majoria sòlida, i que la dels pressupostos va ser un miratge. Però pot respirar tranquil -altra vegada- perquè els seus rivals no seran capaços de bastir una alternativa que el faci caure. Davant d’això, el govern espanyol es va mostrar ahir satisfet que la derrota de la moció significava també donar una garrotada al populisme. Però com més fluides siguin les relacions entre el PSOE i Podem, més dificultats tindrà per aprovar lleis i governar tranquil, perquè els partits d’esquerres sí que seran capaços de sumar per governar des del Congrés.
