Feijóo passa d'Ayuso i aposta per unes primàries indirectes

BarcelonaLa ponència estatutària del PP ha suposat un maldecap intern pel mètode d'elecció del líder, perquè una part del PP, en concret l'ala més dura comandada per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, reclamava establir primàries pures, les d'"un militant, un vot". Però Alberto Nuñez Feijóo ha decidit passar d'ella i ha apostat per una fórmula mixta, unes primàries indirectes, a l'espera de les esmenes que hi puguin presentar els militants. Així, també ha obviat les veus que, com Ayuso, demanaven més democràcia interna, com és el líder del PP català, Alejandro Fernández, i també l'expresidenta regional madrilenya Esperanza Aguirre. Fins ara hi havia una elecció en doble volta: primer els militants escollien el candidat preferit i, després, en segona volta, una sèrie de compromissaris (representants) escollits per les bases prenien la decisió final. L'actual líder del PP, finalment, ha imposat una fórmula mixta entre els dos sistemes.

Feijóo va encomanar la missió de redactar aquests estatuts vitals a dirigents de la seva màxima confiança: els presidents de Múrcia i Extremadura, Fernando López Miras i María Guardiola; el líder popular a l'Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera; i l'alcaldessa de Santander, Gema Igual.

Ara el candidat a la presidència del PP haurà de presentar almenys 500 avals, que han de procedir de 25 províncies amb com a mínim 15 avaladors en cadascuna, mentre que ara només se n'exigien cent recollits arreu d'Espanya. Així, s'eleva la barrera a l'hora de poder-se presentar, es blinda molt més l'aparell i es poden evitar candidatures amb arrelament en una sola regió o de candidats al marge de l'estructura com és el cas de l'empresari rebel José Luis Bayo, que va intentar tornar a plantar cara a Feijóo –tot i que ja ha decidit retirar-se–. El pas més significatiu ha estat l'eliminació de la "doble urna". Ara els militants escolliran els seus compromissaris al mateix temps que el candidat, perquè aquests representants estaran adherits a un líder i a una proposta de llista tancada per dirigir el partit. És a dir, els afiliats sabran amb quin candidat està compromès el compromissari que escullin. Això, entre més coses, permetrà que la direcció tingui molt més control sobre l'elaboració de les candidatures i, alhora, evitarà situacions com les que es van viure en el congrés del juliol del 2018. En la primera volta els militants van escollir Soraya Sáenz de Santamaría, però en la segona, quan votaven els compromissaris, va guanyar Pablo Casado, perquè es va aliar amb els representants de María Dolores de Cospedal.

La ponència també recull que qualsevol afiliat pugui votar per elegir el president sense que hagi d'inscriure's per participar en l'elecció com passava actualment. "Més participació", "més representativitat" i un sistema "més senzill i just" són alguns dels conceptes que López Miras i Guardiola han esmentat per defensar els canvis.

En tots els actes del partit, la bandera espanyola

La ponència estatutària no aborda les qüestions ideològiques, que es plasmen en un altre document que es va fer públic dilluns i que endureix les polítiques d'immigració. Però apunta a elements com ara l'obligació a partir d'ara que en tots els actes significatius "d'àmbit nacional" del partit hi hagi la bandera espanyola o la creació d'uns consells amb "sensibilitat" en àmbits com la immigració. Sirera ha comentat l'impuls al consell d'immigrants residents a Espanya, que prendrà el nom de "consell de nous espanyols" amb l'objectiu de "donar veu i ajudar a participar en la vida pública moltíssima gent que ha vingut d'altres parts del món, especialment d'Iberoamèrica, que venen a Espanya a la recerca de llibertat, drets i un futur millor".

També elaboren un codi ètic del partit que pretén reforçar "la rendició de comptes dels càrrecs públics" amb una oficina de compliment que hi estarà a sobre per garantir que "qui la fa, la paga". Precisament, aquest codi ètic ha fet que els ponents ironitzessin que "ningú de l'entorn de Sánchez" podria militar al partit perquè l'incompleixen –per les causes judicials que tenen obertes– i ni tan sols el mateix president espanyol. Per "coordinar" les polítiques i forjar una "política comuna", la ponència també crea el consell de presidents autonòmics perquè cada tres mesos puguin reunir-se i posar en comú estratègies.