La figura de Zapatero tensa el debat al Congrés: "És un blanquejador de la tirania chavista"

MadridVeneçuela forma part de la política espanyola, no només pels milers de veneçolans que hi ha a l'Estat —sobretot a Madrid—, sinó perquè més enllà de Gaza és un dels debats internacionals que més tensiona l'arc parlamentari. Aquest dijous al Congrés dels Diputats s'ha tornat a posar en evidència amb la compareixença extraordinària del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ha explicat la seva política en relació amb la situació veneçolana, i ha defensat no només el rol de "pont" de l'estat espanyol amb el país sinó també el paper com a mediador de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que s'ha emportat les crítiques de la dreta i l'extrema dreta durant tota la discussió.

No és cap secret que l'expresident espanyol és a la diana de la dreta, però aquest dijous han apujat encara més el to. "Zapatero és un blanquejador de la tirania chavista, és un mediador de part i s'ha especialitzat en el tràfic de presos polítics", ha sentenciat la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo. Si bé el govern espanyol –a través del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares– ha defensat el paper de l'expresident espanyol amb l'alliberació dels presos polítics veneçolans –arribats recentment a Espanya–, el PP i Vox l'han acusat d'estar al servei de la dictadura. Mentre es produïa el debat al Congrés, el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat per reunir-se amb el líder opositor exiliat a Espanya, Edmundo González.

"Volen saber què pensa l'oposició veneçolana de Zapatero? Saben què pensa María Corina Machado?", ha desafiat Ávarez de Toledo. "Delcy Rodríguez s'ha referit a Zapatero com a mi príncipe", ha afegit. Al seu torn, Pepa Millán, portaveu de Vox, també l'ha acusat de col·laborar amb el règim dictatorial. De fet, ha reclamat explicacions al ministre sobre un altre cas que està judicialitzat, amb vincles veneçolans: el rescat de Plus Ultra per part del govern espanyol. "Va pressionar Zapatero pel rescat?", ha preguntat.

Precisament, aquest dijous la La Fiscalia Antidroga s'ha pronunciat en contra de l'admissió de la querella que va impulsar Hazte Oír contra José Luis Rodríguez Zapatero. L'acusava de tràfic de drogues, blanqueig de capitals i organització criminal per la seva presumpta "col·laboració amb l'estructura criminal" de Nicolás Maduro. El ministeri públic considera que els fets no tenen uns "mínims caràcters de delicte". En el document, al qual ha tingut accés Europa Press, argumenta que uns "estan basats únicament en informacions periodístiques" i uns altres "estan sent investigats en altres procediments". "Espero que li demanin perdó", ha reaccionat després la vicepresidenta espanyola, María Jesús Montero.

El més vehement a respondre la dreta i l'extrema dreta a l'hemicicle ha estat el portaveu socialista, Patxi López, que els ha acusat de no assabentar-se absolutament de res. De fet, ha remarcat que l'expresident ha tingut un paper clau, juntament amb Lula da Silva (Brasil) i Qatar, en l'alliberament dels presos polítics espanyols a Veneçuela: "Tothom ho reconeix". "Són uns hipòcrites", ha criticat el socialista. També ha remarcat que ha sigut sota el govern de Pedro Sánchez que han arribat més veneçolans exiliats, més que durant el govern de Mariano Rajoy. Una dada que el líder d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ha aprofitat per demanar al PSOE una reflexió: "Porten anys aplicant una legislació a mida per aquesta oposició veneçolana i tots acaben cridant «Pedro Sánchez fill de puta», que s'ho facin mirar".

Política exterior o interior?

L'hemicicle s'ha dividit ideològicament entre dreta i esquerra, mentre que Junts s'ha mantingut entre les dues aigües. "És veritat dir que Trump incompleix el dret internacional i que Veneçuela és una dictadura", ha dit Marta Madrenas, que en alguns punts del seu discurs ha acusat els partits estatals de tenir una "doble vara de mesurar" amb la "repressió" a l'independentisme.

PP i Vox han defensat Donald Trump i la seva intervenció a Veneçuela; mentre que el govern espanyol ha remarcat el "perill" que implica l'incompliment del dret internacional per part dels Estats Units i ha fet una crida a enfortir la Unió Europea per poder-se moure en el nou context internacional. "No tenen res a dir de Groenlàndia?", ha preguntat el ministre, al defensar el seu dret a escollir a ser part de Dinamarca i la UE. "Tot està connectat", ha repetit Albares en més d'una ocasió, que alhora ha apostat per una transició i un diàleg entre veneçolans per portar la democràcia.

L'esquerra del PSOE, al seu torn, ha acusat el ministre de "covardia": Rufián l'ha criticat per no parlar de "segrest" de Maduro mentre Podem li ha reclamat trencar relacions i "aïllar" els Estats Units. "Covard és no quedar-se a escoltar", li ha replicat Albares al líder d'Esquerra, que s'ha absentat durant la seva intervenció –la sessió ha durat quatre hores–.

Malgrat que es tractava d'un debat sobre política exterior, tots els partits s'han acusat mútuament d'utilitzar la política internacional d'acord amb els seus interessos estatals. Per a Pepa Millán, el que ha fet el govern espanyol en els conflictes d'Ucraïna, Gaza o Veneçuela és intentar mobilitzar "l'extrema esquerra" davant la seva caiguda a les enquestes, mentre que per a Patxi López la dreta utilitza de forma permanent "el comodí d'ETA i Veneçuela" per intentar desgastar Pedro Sánchez. La polarització regeix tots els debats del Congrés.