El finançament de Catalunya, al xat del Club Prèmium de l'ARA

«Bona tarda, com esteu? Soc l'Aleix Moldes, cap de política del diari i un dels periodistes que intentem esclarir els detalls de la proposta del nou model de finançament. Seré al xat la pròxima hora i mitja per si us puc ajudar a respondre les preguntes que considereu». Així va adreçar-se al grup de subscriptors de l’ARA que formen part del Club Prèmium i que participen al canal de comunicació exclusiu per a ells de Telegram. De seguida es va generar un debat ben intens.

Preguntat pel subscriptor Xavier Roig què té de singular el nou model pactat entre el PSOE i ERC, Aleix Moldes va respondre: «Aquesta és la pregunta del milió. En la presentació de la proposta, el ministeri no parla d'un model singular i, de fet, el que s'ha presentat és una actualització del model anterior», va respondre Aleix Moldes. «És cert que els càlculs que es fan sobre el paper beneficien Catalunya més que no pas el model vigent, però tot es fa dins el règim comú. Qui va parlar de model singular va ser ERC», va afegir.

«La renovació del model de finançament parteix de la base que ningú perd diners. Això sempre ha sigut així en les altres renovacions del model. En aquesta ocasió, el govern espanyol s'ha compromès a posar 22.000 milions d'euros a la caixa comuna de les comunitats autònomes. Per què hi ha comunitats que no ho volen? En alguns casos, com Extremadura i Cantàbria, perquè ni guanyarien ni perdrien (per tant, políticament els interessa oposar-s'hi). Què passa amb el País Valencià, Múrcia o Andalusia, que són algunes de les autonomies que serien més beneficiades? Amb el PP aspirant a arribar a la Moncloa no els interessa sumar-se a una proposta del PSOE (pactada amb ERC), però els seus consellers probablement hauran d'aconseguir que Feijóo es comprometi a fer un nou model quan arribi a la Moncloa», va precisar Moldes.

En relació a les possibilitats que el nou model de finançament prosperi, Aleix Moldes va posar de manifest que «Junts ha jugat fort d'entrada, explicant que només acceptarà un concert econòmic. Però ja ha obert la porta a negociar el nou model amb el PSOE». El cap de Política va subratllar que «ara per ara insisteixen en què no baixaran del concert, però obren una porta negociadora. Jo crec que tothom calcularà molt bé els riscos d'oposar-se o d'aprovar aquest model. Junts no el votarà tal com està ara i el PSOE i ERC haurien de moure's de la proposta inicial. El problema és que com més es moguin per beneficiar Catalunya, més difícil serà convèncer els diputats per exemple de Més per Mallorca, del BNG o de la Chunta, que també són necessaris». És clar, no sobra cap vot del que van investir Pedro Sánchez.

«Per què no es va optar des del primer moment per un model similar al del País Basc?», va preguntar-li Montse Soldevila. «És un tema que sovint ha generat controvèrsia i ningú ha acabat d'aclarir. Es diu que en el seu dia, Jordi Pujol va acceptar que Catalunya entrés en el model comú a canvi que fos la Generalitat qui pogués decidir sobre llengua i cultura. És un fet que no està confirmat», va respondre-li Aleix Moldes. «Una altra teoria estesa és que el País Basc i Navarra van mantenir les seves particularitats fins i tot durant el franquisme i, per tant, en arribar la democràcia no estaven disposades a cedir-les», va afegir Moldes: «La pèrdua per les arques comunes que representaria que Catalunya tingués un concert com el basc o el navarrès seria d'un impacte molt gran sobre el model de finançament. Per això, quan ERC o Junts l'han plantejat sempre han insistit que la Generalitat es comprometria a introduir una clàusula que garantís, a diferència del País Basc i Navarra, la solidaritat amb la resta d'autonomies».

El debat continua ben viu entre els subscriptors, i també a l’ARA. Aquest mateix cap de setmana en parlava Artur Mas, expresident de la Generalitat, el qual destava que «governi qui governi ens cal més sobirania fiscal».