Del finançament dels partits a la mili: quan el Congrés legisla des de fora del consell de ministres
Al llarg de la democràcia, s'han aprovat 68 lleis impulsades per partits que no formaven part del govern espanyol
MadridLa principal funció del Congrés dels Diputats –juntament amb el Senat– és elaborar, tramitar i aprovar les lleis. El més habitual és que les que acaben publicant-se al Butlletí Oficial de l'Estat provinguin del govern espanyol, que n'impulsa sovint des del consell de ministres i té el repte posterior de trobar els vots per aconseguir que rebin llum verda. En canvi, és molt poc freqüent que els grups parlamentaris aconsegueixin imprimir el seu propi segell al BOE. La votació d'ahir per aprovar la llei contra la multireincidència de Junts és una rara avis en els darrers anys: no es veia des del 2018 i no havia passat encara aquesta legislatura. Ara bé, això havia arribat a ser comú. Des del 2011, és un fenomen que costava de veure –tres cops amb Mariano Rajoy a la Moncloa, ja sense majoria absoluta, i dues vegades amb Pedro Sánchez–, però prèviament els presidents espanyols havien arribat a acords amb els grups per donar llum verda a les seves propostes legislatives. En total, 67 lleis.
Entre el 2004 i el 2011, se'n van aprovar vint amb José Luis Rodríguez Zapatero. Durant la presidència de José María Aznar, van ser-ne setze –especialment quan no tenia majoria absoluta–. I amb Felipe González la xifra havia sigut de 28. En tot aquest temps, els principals protagonistes van ser CiU –amb vint en total– i Esquerra Unida –amb quinze–. Tot i que, des de l'oposició, el PP –dotze– i el PSOE –deu– també hi van contribuir. Lluny d'aquestes xifres queden les tres del PNB, les dues d'ERC i les que van aprovar Ciutadans i el PDeCAT. De què anaven les lleis?
El color polític i els temes
En 25 anys, del 1983 al 2011, Convergència i Unió va aprovar vint lleis, sent el partit que va legislar més des de fora del govern espanyol. Les matèries van ser ben variades. El 1998, abans que la mili deixés de ser obligatòria, va reconèixer el dret a negar-se a prestar el servei militar per part dels objectors de consciència, que en quedaven exempts i, a canvi, havien de complir una prestació social. CiU també va impulsar que la justícia espanyola pogués perseguir la mutilació genital femenina comesa fora de l'Estat per residents a Espanya i perquè tots els alcaldes poguessin fer casaments.
El 1992, Girona i Lleida van deixar de serGerona y Lérida per una llei de CiU i una altra norma va propiciar que les asseguradores poguessin signar en català. Igual que el 1999 Esquerra Unida del País Valencià va introduir els topònims en valencià d'Alacant, Castelló i València i el 2011 el PNB va aconseguir-ho amb les tres províncies basques. En clau econòmica, Convergència va impulsar lleis per ampliar el permís de paternitat per naixement dels tretze dies a les quatre setmanes –ara en són 16 per als dos progenitors–, per compatibilitzar les pensions no contributives d'invalidesa amb la feina remunerada i per lluitar contra la morositat en operacions comercials. I fa vuit anys Democràcia i Llibertat –la marca del PDECat– va donar llum verda a una llei sobre ocupacions il·legals. Avui en dia, Junts espera que el PSOE descongeli la llei que va presentar fa mesos en aquesta matèria.
ERC regula el finançament dels partits
Per la seva banda, Esquerra Republicana ha aconseguit que s'aprovessin dues de les seves lleis. El 2007 va impulsar l'actual llei sobre finançament dels partits polítics. Entre altres coses, va prohibir les donacions anònimes i va limitar a 30.000 euros anuals les donacions procedents d'una mateixa persona –ara el llindar ha augmentat als 50.000 euros. L'altra llei amb segell d'ERC va ser la creació de l'Oficina Pressupostària de les Corts Generals per "aportar transparència" a l'execució dels pressupostos generals de l'Estat. Aquesta legislatura, els republicans han presentat, entre altres, una llei perquè jugar a la selecció espanyola no sigui obligatori. I negocien amb el PSOE la norma perquè Catalunya recapti el 100% de l'IRPF, ara per ara encallada per Hisenda.
Periodistes, droga, discapacitats i famílies nombroses
També hi ha hagut lleis de partits estatals que, tot i no formar part del consell de ministres, han rebut llum verda. Sis exemples. El 2017 el PSOE va aconseguir eliminar la possibilitat d'aprovar els membres del Consell d'Administració de RTVE per majoria absoluta. Ho havia introduït Mariano Rajoy i ho va tornar a recuperar Pedro Sánchez fa un any. I el 2003 havia passat del 3% al 5% la quota que s'havia de reservar per a gent amb discapacitat en les ofertes d'ocupació pública.
El PP va obligar els jutges a destruir immediatament les drogues tòxiques o els estupefaents que es decomissessin, va tipificar l'apologia dels delictes de genocidi i va introduir un agreujant en els delictes contra les persones i el patrimoni si la motivació era racista o antisemita. Finalment, Esquerra Unida va regular la clàusula de consciència dels periodistes per permetre'ls negar-se a escriure notícies "contràries als principis ètics de la comunicació" i va ampliar el concepte de família nombrosa a les que tinguessin dos fills i un d'ells fos "minusvàlid o incapacitat per a la feina".