Dels equilibris de Junts a la mobilització de l'esquerra contra Israel: Gaza aguditza la fractura ideològica

BarcelonaA la Global Sumud Flotilla hi van embarcar, entre desenes d'activistes, l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, el regidor d'ERC a Barcelona Jordi Coronas i la diputada de la CUP Pilar Castillejo, que encara continua detinguda. Tres representants de tres partits d'esquerres catalans, Comuns, ERC i la CUP, que en els últims dies han alçat la veu amb contundència contra el genocidi a Gaza. També ho ha fet el PSC, que ha seguit les petjades del president espanyol, Pedro Sánchez, i ha defensat mesures contra Israel per acabar amb la massacre. A la dreta, la posició ha estat l'oposada, cosa que ha evidenciat i aguditzat la fractura en l'eix esquerra-dreta davant d'aquesta qüestió.

L'exemple més clar va ser la setmana passada, quan al Parlament l'hemicicle es va partir pel mig a l'hora de decidir si se suspenia el ple després de la detenció dels membres de la Flotilla –el PSC, ERC, Comuns i la CUP s'hi van mostrar favorables, mentre que Junts, el PP, Vox i Aliança s'hi van oposar–. La divisió també es va fer palesa fa uns dies, quan els grups d'esquerres van demanar consensuar una declaració conjunta a la cambra catalana que condemnés el "genocidi" de Gaza. En aquesta divisió hi ha la simpatia total amb Israel i Benjamin Netanyahu per part de l'extrema dreta de Vox i d'Aliança Catalana, així com el suport del PP amb certs equilibris amb Palestina, mentre que Junts ha basculat –des de l'acceptació del terme genocidi i la defensa que cal posar-hi fi– entre l'adhesió a algunes propostes de la cambra i l'abstenció en d'altres.

La posició de Junts

Precisament, la portaveu parlamentària dels juntaires, Mònica Sales, ha afirmat aquest dilluns que "des del primer moment" han expressat la seva "solidaritat amb els membres de la Flotilla", de qui desitgen el seu ràpid retorn. Però així com van rebutjar suspendre el ple per la Flotilla, ha tornat a repetir un matís: "Voldríem que [Pilar Castillejo] pogués ocupar el seu escó del Parlament ja, i quan això passi continuarem recordant que hi ha dos diputats que no poden exercir la seva tasca com pertoca", ha dit, en referència a Carles Puigdemont i Lluís Puig. En alguna ocasió han criticat també una certa "frivolitat" en aquest conflicte i han apuntat al paper d'Ada Colau.

La posició dels juntaires és complexa: han secundat l'embargament d'armes a Israel, però no van votar a favor de la suspensió del ple per la retenció de la Flotilla; tenen un ADN amb força del sionisme, però l'ofensiva israeliana els ha fet demanar aturar el "genocidi", a més de defensar els dos estats i demanar el retorn dels ostatges. L'omissió d'aquesta última qüestió va fer que no signessin una declaració a favor de Palestina, tot i que van donar suport a diversos punts. Internament també hi ha hagut topades entre la sectorial d'internacional i el sector més propalestí, encapçalat per l'eurodiputat Toni Comín, entre altres coses pel concepte de genocidi. L'expresident Puigdemont també es va mostrar esperançat pel pla de Trump de pau.

L'eix ideològic ha emergit amb força davant d'aquest conflicte. Els defensors acèrrims d'Israel, com Vox i Aliança, han equiparat qualsevol iniciativa contra el "genocidi" o a favor de Palestina a un suport al "terrorisme" de Hamàs. Situant Israel com la víctima del conflicte i negant que s'estigui produint un extermini de la població civil palestina malgrat les desenes de milers de morts, han elevat el to en aquest afer. Vox ha titllat la Flotilla de reunió de "rastaflautes" per "no treballar" –el seu diputat Alberto Tarradas va demanar que Castillejo tornés el sou del darrer mes– i Aliança ha arribat a dir que "Hamàs segresta el Parlament" i ha exhibit la bandera israeliana a la cambra.

En el mateix terreny de la duresa s'ha expressat el PP a Catalunya: rebutjant de ple el terme genocidi, el seu portaveu a la cambra, Juan Fernández, fins i tot va dir que els membres de la Flotilla anaven "de creuer pagat per tots", i que estarien "un mes sense venir a treballar" per un "teatre polític" de "l'activisme radical". Una posició molt contundent que no tothom comparteix al partit: és el cas del president andalús, Juanma Moreno, i del president gallec, Alfonso Rueda, que sí que han carregat amb duresa contra el "genocidi" que està cometent Israel.

S'ha mogut el PSC?

La denúncia del genocidi contra el poble palestí és de les poques causes que han unit les forces d'esquerres del Parlament. Alineats amb Pedro Sánchez, els socialistes catalans no han dubtat a sumar-se a la CUP, Comuns i ERC i expressar el seu suport als integrants de la Flotilla. Ho ha fet diverses vegades al llarg dels darrers dies el president de la Generalitat, Salvador Illa, que fins i tot va arribar a suspendre una conferència que havia d'impartir a Roma durant el seu viatge oficial en solidaritat amb les protestes universitàries per la detenció dels activistes. Una posició que ha dut els juntaires a acusar el PSC de fer "seguidisme" de Comuns.

Fa dos anys, quan Israel encara no havia iniciat el setge sobre Gaza, el PSC abraçava postures més tèbies, malgrat haver condemnat "l'apartheid" d'Israel sobre Palestina en alguna resolució al Parlament. De fet, una de les primeres mesures de Jaume Collboni en arribar a l'alcaldia de Barcelona el 2023 va ser el restabliment de l'agermanament amb Tel-Aviv que Colau havia deixat revocat –ara les relacions tornen a estar suspeses–. Collboni, a qui Israel acabaria vetant l'entrada al país, també ha sortit a defensar els activistes de la Flotilla durant el seu segrest.

Colau ha aprofitat aquest dilluns el gir del PSC en aquest tema per demanar al Govern que vagi "més enllà" i trenqui tota relació econòmica de Catalunya amb empreses d'Israel, amb qui el govern d'ERC va tancar contractes la passada legislatura. Colau ho ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio, on ha coincidit en antena amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha remarcat el pacte entre l'executiu i Comuns per tancar l'oficina d'Acció a Tel-Aviv en protesta contra el govern de Netanyahu. "El que està passant a Gaza ho hem qualificat de genocidi i ens interpel·la des del punt de vista de la humanitat. Expressa una barbàrie que, com a humanitat, no ens podem permetre", ha dit Dalmau.

Comuns demana al Govern que es mogui per vetar que empreses israelianes participin en esdeveniments de la Fira de Barcelona i perquè parli amb les federacions esportives catalanes per excloure Israel de les competicions internacionals. ERC, tot i tenir alguns dirigents que històricament han defensat la posició d'Israel, davant la gravetat de la guerra ha condemnat amb rotunditat el genocidi, i de fet el regidor republicà Jordi Coronas ha viatjat amb la Flotilla. La CUP, per la seva banda, ha qüestionat el compromís "simbòlic" del PSC amb Palestina quan, segons el partit anticapitalista, envia els Mossos a "reprimir" les protestes als carrers. Caldrà veure si la mateixa unitat que aquests quatre partits han exhibit fins ara es concreta en alguna proposta de resolució conjunta al debat de política general d'aquesta setmana.