El gen convergent es consolida a Junts a l'espera del retorn de Puigdemont

BarcelonaJunts pretenia en la seva gènesi deixar en segon pla el gen convergent. Amb el PDeCAT com a hereu directe de Convergència i el punt àlgid del Procés, Carles Puigdemont va idear un partit que s'assimilés més a un mecanisme per aglutinar independentistes que no pas a una estructura ideològica per plantar cara en l'eix esquerra-dreta. Però aquell objectiu fundacional de la candidatura del 2017 ha anat mutant amb el pas dels anys. No només per la desaparició del PDeCAT ni per la normalització política de la figura de Jordi Pujol, que des del 2014 havia quedat repudiat públicament per gran part de la societat catalana. El gen convergent s’ha revitalitzat dins les files juntaires, penetrant també en la direcció del partit, tot i que amb certs límits. Fins i tot s'han començat a organitzar trobades discretes per incidir en el canvi de rumb que, de fet, ja va començar especialment a partir del congrés del partit del 2024.

El partit treballa per tenir i transmetre una orientació "clara", tant pel que fa a la ideologia com al funcionament, expliquen fonts de la formació, que aposten per ser un partit previsible, com creuen que han demostrat amb la recent votació de l'escut social: van dir que votarien en contra de les mesures antidesnonaments i, malgrat la pressió, ho van fer.

És cert que el referent de Convergència comença a quedar lluny. No són els anys 90 i Junts manté l’objectiu de la independència, malgrat que no hi hagi una majoria operativa ni s’albiri que n'hi hagi a curt termini. En tot cas, diverses fonts de Junts consultades per l’ARA coincideixen que l’objectiu de la direcció de "centrar el partit" cap a un "perfil de centredreta" s’està aconseguint, transmetent una idiosincràsia que lliga amb la trajectòria convergent. També s’ha restablert la figura de Pujol com a referent –en una operació potenciada des del 2022–, els diputats no reneguen dels governs convergents i els seus portaveus retornen a la cantarella contra el "tripartit" d’esquerres, amb l’afegit de la crítica a "l’espanyolisme" del PSC. Per acabar-ho d’adobar, l’acostament al món empresarial i la incursió en empreses estatals, com RTVE, Renfe o la CNMV, ha estat una altra peça clau que s’ha amanit amb la influència decisiva que Junts té al Congrés, malgrat que l'estratègia juntaire passi ara per trencar relacions amb el PSOE pels seus "incompliments".

És des del canvi en la direcció nacional de l’octubre del 2024, quan un perfil com Laura Borràs –gens identificada amb Convergència– va deixar la primera línia enmig de l’esfondrament polític del borrasisme, que ha intensificat aquest viratge de Junts. El treball intern per "tornar a ser reconeixibles" i "previsibles" ha sigut evident, segons diverses fonts, ja que Borràs havia definit Junts com un "moviment d’alliberament nacional". Ara Junts torna a prioritzar el debat ideològic, amb banderes com la baixada d’impostos, la lluita contra la inseguretat i les ocupacions il·legals, a les quals s'ha afegit la qüestió migratòria, el finançament –com el 2010– i les infraestructures. El xoc en matèria fiscal amb l’executiu de Salvador Illa o en habitatge han servit per alimentar el gen convergent. Tot plegat, mentre dins el partit conviuen tres corrents ideològics: un d’esquerres, un socialdemòcrata i un de liberal. I amb una aliança amb Demòcrates, que com al seu dia feia Unió, aporta el component democristià. Els dos presidents convergents, Jordi Pujol i Artur Mas, no militen a Junts, però ja van demanar el vot per a Puigdemont.

Matisos

"Junts no és Convergència, però hi ha molts convergents, com el president Puigdemont", remarca una font juntaire, tot i que apunta que les bases no són ben bé les del partit de Pujol. Subratlla que comparteixen "aspectes socials i econòmics" amb Convergència, tot i que CDC tenia el projecte d’"autonomia i sobirania" i Junts ha evolucionat "després de l’1 d’octubre".

Puigdemont continua sent la gran referència del partit i ningú dubta que serà el pròxim candidat a la presidència de la Generalitat quan finalment l'amnistia el pugui fer tornar de l'exili. Però també hi ha persones que treballen a llarg termini, amb l'objectiu de fer renéixer el pujolisme sense Puigdemont. Fonts de la direcció menystenen aquests moviments, assenyalant que busquen un "protagonisme", imbricat en "lluites de poder". Què farà Puigdemont quan torni? Fonts juntaires apunten que podria ser un "catalitzador d'unitat" i que no es limitarà a una tasca institucional perquè pretén fer "feina territorial".

Però el passat i el futur no s’interpreten igual en cercles de l’espai de Junts i hi ha veus del món municipal juntaire, però també exconvergents sense carnet, que remen per assemblar-se del tot a Convergència. Girar full del 2017 o no és un dels punts de fricció, especialment pensant en una hipotètica futura sortida de Puigdemont de la primera línia. Hi ha veus que reclamen que es comenci a planificar el futur després d’ell. És aquí on se circumscriuen els dinars i trobades de diversos exdirigents de CDC, amb participació d’alguns càrrecs locals juntaires, com els que organitza l’exconseller Felip Puig, segons ha constatat aquest diari.

En aquests cenacles s’explora "com reconduir l’espai", tot i que admeten que ara per ara no tenen prou força per aconseguir-ho. Treballen per "recuperar la visió de centre i reconstruir l’estratègia", també amb "capacitat de negociació amb el PSC", i per "dibuixar-se com a partit de govern" i "evitar la caiguda electoral". Com? "Abordant els problemes reals" i "no centrant-se en la independència". Les eleccions municipals són un dels objectius que han triat per "marcar posició", sobretot a Barcelona.

És aquí on ressonen noms com el de l’exconseller Jaume Giró, que es va oferir a la cúpula de Junts com a candidat a l'alcaldia, segons fonts consultades. Ara bé, la direcció està preparant el terreny perquè el portaveu, Josep Rius, sigui el candidat, després que Artur Mas rebutgés l'oferiment de la cúpula. Segons una font crítica, cal "credibilitat", i Puigdemont i els protagonistes del 2017 "no poden liderar una nova etapa".

El paper de Mas

En paral·lel, l’expresident Mas s’ha ofert per ajudar a "aglutinar" tot l’espai de Convergència al voltant de Junts i, segons fonts consultades, també ha allargat la mà en la projecció del partit en àmbits socials, econòmics i mediàtics. Tot i que Mas té visions polítiques diferents de les de Puigdemont, ha deixat clara la seva voluntat d’ajudar a recosir l’espai. Però això també implica "pactar i governar" i mantenir vies de relació obertes amb el PSOE i el PP, a més de refer-les amb ERC.