El Govern acorda amb Comuns 850 milions en habitatge per contrarestar la manca de pressupost
El grup de Jéssica Albiach també pacta amb l'executiu un cos de 160 inspectors per fer complir la llei d'habitatge
BarcelonaHavien d'anunciar l'acord dilluns passat, però l'apagada energètica va portar Govern i Comuns a ajornar-lo. Fins aquest dilluns, quan la consellera d'Economia, Alícia Romero, i la presidenta de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han comparegut en roda de premsa per explicar un pacte a canvi del suport dels comuns al segon suplement de crèdit que ha de donar oxigen als comptes de la Generalitat després que el Govern s'hagi quedat sense pressupostos per a aquest any. Les dues parts han acordat destinar 850 milions d'euros de fons propis en matèria d'habitatge a més d'arribar als 100 inspectors abans d'acabar l'any per fer complir la llei d'habitatge –60 nous agents haurien d'estar a punt abans del 30 de juny.
Tot plegat ha de sortir del primer i el segon suplements de crèdit que el Govern ja ha aprovat, però que encara ha de convalidar el Parlament. La primera injecció de diners públics era d'uns 2.100 milions d'euros –el ple de la cambra catalana els ha de validar aquesta setmana– i la segona, de 1.300. Segons el Govern, els 850 milions d'euros aprovats en habitatge s'inclouran en aquests gairebé 3.500 milions, tot i que el mateix executiu ha admès que s'hauran de "reprioritzar" partides per encabir-los. "Un dels esforços que demanem als consellers és que quan hi ha peticions dels grups reprioritzin dins dels departaments. No hi ha més recursos dels que vindran: uns 4.000 milions d'euros, ja ho saben. A les peticions que facin els uns o els altres, si no hi ha més recursos, el que cal fer és reprioritzar; això vol dir cedir", ha apuntat Romero. És a dir, que el Govern avanci o ajorni inversions previstes en funció de les peticions d'ERC i Comuns.
El detall de com quedaria aquest repartiment encara no l'han especificat. La setmana passada Esquerra ja va acordar amb l'executiu el seu suport a aquest segon suplement de crèdit. D'aquests 1.300 milions, gairebé 1.000 han d'anar destinats a pagar nòmines i a fer front a l'increment de l'IPC, mentre que 388 havien de servir per al pla contra els aranzels de Donald Trump.
Del pacte que han firmat aquest dilluns Comuns amb el Govern, Jéssica Albiach n'ha destacat especialment aquests 850 milions d'euros en habitatge, que prioritzaran la construcció d'habitatge de protecció oficial indefinida, l'impuls del lloguer social, l'habitatge cooperatiu i també la rehabilitació del parc immobiliari actual. Aquests 850 milions de fons propis se sumarien als 600 milions en línies de crèdit de l'Institut Català de Finances (ICF), cosa que portaria a la inversió més gran en habitatge de la Generalitat, de 1.450 milions. Els comuns també han pactat posar en marxa de cara al mes de setembre una unitat específica contra els desnonaments que preveuen que estigui dotada "d'un mínim" de 50 efectius, a més d'elaborar un informe sobre "l'impacte del racisme" a l'hora d'accedir al mercat immobiliari.
Els de Jéssica Albiach també han acordat destinar 13 milions d'euros a desplegar la llei de salut bucodental, i 10 milions per implementar el Pacte Nacional per la Salut Mental. La setmana passada els comuns ja van fer públic que en aquest segon suplement de crèdit s'hi inclourien 20 milions d'euros per a l'energètica pública.
El tercer paquet de diners públics
Tant Romero com Albiach han subratllat que aquest és un acord "parcial" i que ara les dues parts han de negociar l'última part del suplement de crèdit per contrarestar la manca de pressupostos. En aquest sentit, la líder de Comuns ha fixat els àmbits que prioritzaran: educació, drets socials, pobresa i inversions territorials. "Els acords d'investidura s'han de complir amb pressupostos o sense", ha afirmat. "Ara queden 500 milions que haurem de veure com tanquem; ens agradaria que fos abans del mes de maig", ha afegit la consellera Romero. Esquerra, per la seva banda, no ha fixat públicament les seves prioritats, perquè volen que vagin en funció de com avancin acords d'investidura com el nou model de finançament o el traspàs de Rodalies.