El Govern obre la carpeta de la governança del Prat perquè Catalunya hi tingui veu

BarcelonaAra com ara la Generalitat de Catalunya no té ni veu ni vot en la gestió de l'aeroport de Barcelona. L'acord a tres bandes entre el Govern, el ministeri de Transports i Aena no ha canviat aquesta situació: la inversió de 3.200 milions per remodelar la infraestructura i ampliar 500 metres la pista mar serà pilotada per Aena, empresa participada per l'Estat però amb capital privat. Aquest és el primer acord que s'havia proposat desencallar el govern de Salvador Illa. Ara, però, la Generalitat té per davant una altra negociació, la de la governança. És una carpeta que el Govern ja ha obert, segons traslladen fonts coneixedores a l'ARA, tot i que des del departament de Territori asseguren que encara no hi ha "cap novetat". Promoure un nou model de governança per al Prat va ser un dels compromisos que el PSC va adquirir amb ERC a l'acord d'investidura. Ara els republicans pressionen perquè es facin passos endavant i podrien fer servir aquesta qüestió per modular la seva oposició a l'ampliació de l'aeroport. D'entrada reclamen que Aena tregui les "urpes" de la infraestructura.

El mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, ha admès que cal abordar quin paper ha de tenir la Generalitat en la gestió d'aquesta infraestructura estatal. En una entrevista a RAC1 aquest dimecres, Illa es va obrir a buscar "possibilitats" perquè el Govern pugui participar en la gestió del Prat, que va tancar el 2024 amb un rècord de 55.034.955 passatgers, un 10,3% més que l'any anterior. "M'agradaria que poguéssim buscar mecanismes per tenir un seguiment més acurat d'aquesta infraestructura, que és rellevant per a Catalunya", va dir. Tot i això, es va afanyar a afegir que, fins i tot dins del model actual, "la ultimíssima paraula" pel que fa a l'ampliació l'ha tingut la Generalitat, que ha treballat de bracet amb el ministeri de Transports per aconseguir una proposta validada a tres bandes. Al capdavant d'Aena hi ha Maurici Lucena, exdiputat del PSC al Parlament.

L'Ajuntament també vol ser-hi

A l'acord d'investidura, els socialistes es van comprometre a promoure un nou model aeroportuari en "què el govern de la Generalitat de Catalunya sigui un actor determinant en la presa de decisions estratègiques relatives a l’aeroport de Barcelona". Està prevista la creació de dos ens per remar en aquesta direcció: el Consell Rector Aeroportuari de Catalunya i l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Per a Esquerra, és clau que la Generalitat pugui ser present en la presa de decisions per assegurar que l'ampliació de l'aeroport converteix el Prat en un hub intercontinental i s'aparca el model "low cost" que consideren que ara hi impera, centrat en el turisme de masses. “El president Illa ha dit que avui Barcelona i Catalunya no tenim un aeroport de primera, però s’ha oblidat d’explicar per què: i és perquè Aena no ho ha volgut”, va criticar la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, després de conèixer el projecte d'ampliació.

L'Ajuntament de Barcelona també ha reclamat presència dels consistoris metropolitans en la governança de l'aeroport, com també va fer el comitè d'experts del consistori. Oficialment la Generalitat fa una crida a treballar per fer realitat aquest nou model i poder defensar, des de dins de la infraestructura, que l'ampliació no ha de servir per captar més turisme sinó per atraure inversions i connectar l'economia catalana al món. "De la mateixa manera que amb Rodalies hem fet passos endavant, podem fer passos endavant en aquest sentit", va dir en una entrevista a TV3 la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Això sí, fonts de Territori tanquen la porta a un "traspàs integral", tal com li ha demanat Junts. En el cas de Rodalies, el traspàs s'ha vehiculat amb la creació d'una empresa mixta en què, durant almenys dos anys, l'Estat retindrà una participació majoritària, tot i que a l'accionariat també hi haurà la Generalitat. Paneque va defensar abordar els canvis en la governança des de la "lleialtat institucional" i amb "diàleg i consens". Fonts consultades per l'ARA apunten al fet que hi ha en negociació una modificació legislativa a Madrid per aconseguir-ho.

Que Catalunya tingui alguna cosa a dir en la gestió que es fa de l'aeroport del Prat és una reivindicació històrica de l'empresariat català. Aena no fa públiques les dades del que guanya amb cada aeroport. Sí que ho va haver de fer el 2015, al sortir a borsa després de la seva privatització. Segons aquells registres, Barcelona havia aportat més de la meitat del benefici que Aena havia guanyat pels 46 aeroports i dos heliports que gestionava.