El català a l’escola posa a prova la unitat dels partits que van avalar la llei contra el 25%

BarcelonaL'independentisme va sortir al carrer per la Diada amb el català com a punta de llança, però també amb la ferida oberta de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha tombat el decret que blindava la immersió lingüística a les aules. Tots els partits i entitats independentistes van clamar contra una resolució que el Govern ja ha anunciat que recorrerà, però va ser el president de l'ANC, Lluís Llach, qui va anar un pas més enllà i va cridar a desobeir-la. Aquesta opció, però, no està sobre la taula del departament d'Educació. I, ara per ara, tampoc pressionen en aquesta direcció ni ERC, ni Comuns ni Junts, els partits que juntament amb el PSC van avalar el 2022 la llei per blindar el català a les aules i combatre la imposició judicial del 25% de castellà. Ara bé, la resposta a la decisió del TSJC i el veredicte que dicti el Tribunal Constitucional sobre aquesta llei, pendent des de fa mesos, posarà a prova aquesta unitat.

En una entrevista a SER Catalunya aquest divendres, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha tallat de soca-rel qualsevol especulació sobre una possible desobediència, malgrat deixar clar que el Govern defensarà el model lingüístic de l'escola catalana "amb tota la fermesa". Però què farà l'executiu si la justícia força els centres a donar més classes en castellà? "La resposta és l'acció decidida del Govern. El president ja va anunciar que aplicarem totes les mesures per protegir el model. Aquest és el camí", ha assegurat la consellera.

Fonts d'Educació consultades per l'ARA no concreten en què es traduirà això, però insisteixen que treballen "en els diversos escenaris" que pugui obrir la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei que establia el català com a llengua "vehicular" i el castellà com a "curricular", però també sobre el decret llei que prohibia els percentatges a les aules –i que en el seu moment el PSC no va avalar, a diferència del que va fer en el cas de la llei–. Aquest divendres, Niubó s'ha mostrat esperançada que el Constitucional l'avali, malgrat que fa uns mesos la majoria progressista s'inclinava per tombar el decret llei (però per raons formals i no de fons, la qual cosa no impediria al Govern tramitar un projecte de llei amb un contingut similar). En canvi, al tribunal de garanties es decantarien per avalar la llei.

Illa defensa el "consens" amb la immersió

Des de París, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha obert a fer "canvis menors" al decret tombat pel TSJC, a l'espera del que decideixi, en última instància, el Tribunal Suprem sobre la desena d'articles anul·lats. Per exemple, els que estableixen que el català i l'aranès són les llengües vehiculars i els que fixen el català com a llengua habitual dels docents i les comunicacions amb les famílies. Els serveis jurídics de la Generalitat continuen estudiant la resolució per presentar el recurs contra el decret que, com que es va suspendre, no es va arribar a implementar a les escoles.

Davant els discursos que alerten sobre la davallada en l'ús social del català, Illa ha negat que la llengua estigui vivint un retrocés, malgrat que en aquests moments és només un idioma que parla habitualment menys d'un terç de la població. "La gent vol aprendre idiomes que siguin útils i necessaris", ha dit el president, durant una conferència a la capital francesa. Des d'allà ha defensat el "consens molt fort" que hi ha al voltant de la immersió a Catalunya —només el PP i Vox se'n desmarquen— i la importància d'estimular l'aprenentatge del català entre els nouvinguts.

Una resposta de país?

Els moviments del Govern en matèria de llengua estan sent seguits de prop per Esquerra. Davant la crida de Llach, fonts republicanes asseguren que no és el temps de les "proclames" sinó de "fer feina", i pressionen l'executiu perquè no faci ni un pas enrere en la defensa de la llengua. "No avancem escenaris", diuen aquestes fonts, sobre la possibilitat d'haver de recórrer a la desobediència per garantir la immersió. En la mateixa tessitura es troben Comuns, que criden a consensuar una "resposta de país" dins del Pacte Nacional per la Llengua —on hi ha ERC i Comuns però no Junts— per fer front a allò que decideixi el Tribunal Constitucional. "No té cap sentit posar criteris judicials davant dels criteris pedagògics. Per això garantir la seguretat dels docents i de la comunitat educativa és garantir que la immersió té una llarga vida per davant", apunten fonts de l'espai.

Què en pensa Junts, de tot plegat? La direcció del partit no ha volgut atendre la petició de l’ARA sobre quina creu que ha de ser la resposta a la sentència. Quan es va conèixer la resolució del TSJC, la portaveu al Parlament, Mònica Sales, va assegurar que era un "atac frontal" i una "ingerència" contra el català. "Acataran aquesta sentència o defensaran la llengua"?, es va preguntar Sales. En tot cas, l'expresident Carles Puigdemont ha confrontat aquest divendres a X amb el líder del PSC per la llengua. Aprofitant una entrevista en què Illa ha dit que la trobada a Brussel·les va permetre constatar les diferències entre tots dos sobre el rumb que ha de seguir Catalunya, Puigdemont ha afirmat: "Vull una Catalunya en què el govern del país faci de la llengua catalana la llengua de treball i vehicular en tots els àmbits de la seva competència. Ell no".

La CUP sí que vol desobeir

En canvi, la CUP sí que comparteix la crida a la desobediència de Llach. "És el que hem defensat els darrers mesos. Creiem que només així es pot fer front a les diferents sentències", remarquen fonts cupaires. Sobre una possible unitat d’acció, la formació assembleària adverteix que no s’hi sumaran si és per "blanquejar el govern del PSC-PSOE o la tebiesa d'ERC i Junts" i reiteren que només hi ha una via: "El conflicte amb l'estat i els seus tribunals: no podem adaptar-nos-hi perquè el marge que se'ns permet cada vegada és més petit". Al juliol, a més, els cupaires ja van registrar una proposició de llei feta de la mà de Plataforma per la Llengua, i amb el suport de la PiEC (La Plataforma Pública i en Català formada per diversos sindicats i associacions educatives), amb la voluntat d’anticipar-se a la sentència del 25% i blindar el català com a llengua vehicular. "És una proposta de país i per al país, pensada perquè puguin sumar-s’hi tots els actors possibles", afirmen. De fet, els cupaires ja no van avalar la norma que intentava driblar el 25% de castellà a les aules.

"La llengua pròpia del país"

Amb la vista posada en la sentència del Constitucional, al llarg dels últims mesos el Govern ha mantingut contactes amb entitats de la societat civil sobre la defensa de la llengua, també a les aules. Des de Som Escola, que n'aglutina una quarantena, reclamen a l'executiu que, en cas que el Constitucional tombi el marc jurídic de la immersió, estigui al costat de la societat civil quan s'hi mobilitzi en contra. Preguntada per si el Govern assistiria a una manifestació en defensa de la llengua, de la mateixa manera que el govern de José Montilla va participar en les mobilitzacions per l'Estatut, Niubó ha descartat avançar escenaris. Ara bé, ha reiterat que sempre estaran "al costat de la llengua i d'un model que ha funcionat", i que el català és "la llengua pròpia del país i del sistema educatiu".