De la fuga de talent al 'sexili': Aragonès estrena un plàcid 'Tinc una pregunta per a vostè'

Barcelona"Vostè és aragonès. El seu pare era guàrdia civil. Es diu Pérez de cognom. Com és que se sent tan catalanista?" Aquesta era la primera pregunta que una ciutadana de l'Hospitalet de Llobregat li feia el 2007 al líder d'Esquerra, Josep Lluís Carod-Rovira, al programa de TVE Tengo una pregunta para usted. "Em sorprèn que vostè escrigui la meva biografia. El que soc ho sé jo, amb tots els respectes", li responia l'exvicepresident. Tres anys més tard, a la versió catalana del programa, el seu successor, Joan Puigcercós, també començava el debat amb un desaire: "¿Si le hago una pregunta en castellano, me responderá en castellano?", li va demanar l'home, que també era de l'Hospitalet. "No, jo li respondré en català perquè ens podem entendre perfectament", li va respondre l'exconseller. "Pues ya está hecha la pregunta", li va etzibar el ciutadà, que va seure a la cadira sense voler escoltar ni la resposta.

Una bassa d'oli ha estat, en canvi, el debut de Pere Aragonès a Pregunta al president, el nou espai que el Govern ha estrenat aquest dijous per acostar la seva figura a la ciutadania. Víctor Sanz, un noi de 22 anys de Santa Cristina d’Aro, li ha preguntat què en pensa, de l’ensenyament per competències. Avui, l'espai estava dedicat als joves i els participants han estat escollits per algunes de les entitats amb les quals el president ha mantingut trobades: el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Tot Raval, el Diari de Barcelona, Pimec Joves i el col·lectiu gitano de Catalunya.

L'única pregunta de caràcter polític i que podia generar controvèrsia ha arribat, de fet, al final de l'espai, quan un altre noi li ha preguntat si rebia pressions de les grans empreses. I el president ho ha aprofitat per defensar la posició del Govern amb l'ampliació de l'aeroport del Prat. Les preguntes no estaven pactades, però el president sabia els àmbits temàtics. El cap de l'executiu ha admès al final del programa que havia estat una sessió de control "molt diferent" de les habituals i que tots n'haurien de prendre nota.

I és que no ha estat un ball de bastons com el que van viure els seus antecessors. Una tradició que un dels joves ha lamentat que s'estigui perdent per manca de relleu. La fuga de talent, l'exclusió social dels gitanos, les addiccions a les drogues, el sexili -joves LGTBI que han de marxar dels seus pobles per viure la sexualitat amb llibertat- o la segregació escolar han estat les altres preocupacions que han expressat els joves en un espai que des del Govern expliquen que està més inspirat en els Bürgerdialoge, els diàlegs civils de l’excancellera Angela Merkel, que no pas en els programes televisius de l'Estat.

Xavier Tomàs, consultor de comunicació política, considera que tot el que sigui acostar un líder polític a la ciutadania és "molt important", però lamenta que des del Govern s'hagi generat confusió dient que era en directe (va ser gravat dimecres) i que no hi hagi "una estratègia de segmentació, participació o difusió" per incrementar-ne l'audiència.