Governar sense pressupostos: quines són les conseqüències?

BarcelonaGovernar sense pressupostos és una realitat tant a Catalunya com al govern de l'Estat: quines són les conseqüències? ¿Té realment un impacte negatiu per a les institucions? ¿I per als ciutadans? Aquestes són les preguntes que han planejat aquest dilluns al Cercle d'Economia, on han dialogat sobre la manca de comptes tant a la legislatura espanyola com a la catalana: a Espanya Pedro Sánchez té el pressupost prorrogat des de l'any 2023, mentre que a la Generalitat Salvador Illa també governa amb uns comptes aprovats fa dos anys, amb l'afegit que són d'un altre govern, el de Pere Aragonès.

Amb el títol "El desafiament de governar sense nous pressupostos i les seves conseqüències", l'acte ha començat amb una conversa entre la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, i la presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero. La primera pregunta ha estat si és possible sobreviure amb pròrroga pressupostària i les seves conseqüències, i la resposta d'Herrero ha estat contundent: "La pròrroga està prevista com una qüestió excepcional i el problema és que s'ha convertit en una cosa recurrent". I ha conclòs: "Té un impacte molt negatiu i malmet la credibilitat del marc institucional i la institució del pressupost".

En aquest sentit, Herrero no ha amagat la seva "preocupació", com a autoritat fiscalitzadora dels comptes públics, per les successives pròrrogues de comptes. "La pròrroga no eximeix el govern de presentar projecte de pressupostos", ha dit clarament, ja que a parer seu el fet de no exposar-los al Congrés dels Diputats (o al Parlament) debilita el marc institucional tenint en compte que "és el principal instrument de política econòmica del govern". L'any passat ni a Catalunya ni a l'Estat es van aprovar ni presentar els comptes. "És impensable que no es presenti un pressupost, la Constitució no ho preveu [...]. Eximeix el govern del control ciutadà i del Parlament", ha afegit contundent Herrero, ara que el PP té previst presentar un conflicte d'atribucions a través del Senat, on té la majoria absoluta, precisament perquè Pedro Sánchez encara no ha presentat pressupostos.

De fet, aquest dilluns, també a Barcelona, la viceprimera ministra del govern espanyol, María Jesús Montero, ha promès presentar la senda d'estabilitat (el pas previ a elaborar els pressupostos) en els pròxims dies al Consell de Política Fiscal i Financera, i també ha dit que presentaria "al més aviat possible" el nou sistema de finançament, que ha de permetre desencallar també la negociació dels comptes entre ERC i el PSC a Catalunya.

Les mateixes conclusions sobre la negativitat de no tenir pressupost, de fet, Herrero també les ha extrapolat a la Generalitat, tot i que en aquest cas el govern català sí que s'ha remès una previsió del pla econòmic i financer de l'any que ve.

D'altra banda, també ha mostrat la seva inquietud perquè aquesta tendència s'està traslladant a la Unió Europea. Si bé fins ara era preceptiu per part dels estats membres, abans del 15 d'octubre, presentar el seu respectiu pla pressupostari, sempre que no s'estigués en període electoral o formant un nou govern, ha admès que ara s'està relaxant aquesta directriu amb un canvi d'interpretació del reglament. Una nova dinàmica que, ha dit, precisament va inaugurar Espanya l'any passat, quan Pedro Sánchez ja no va presentar el seu pla pressupostari i la Comissió Europea "no l'hi va reclamar".

En aquest sentit, ha explicat que l'Airef ha demanat que es presenti projecte de pressupost i el ministeri d'Hisenda li ha respost que ho té present, però que hi ha elements que recomanen "prudència", com el fet de les "catàstrofes naturals", els impactes energètics o la incertesa dels aranzels.

La previsió

A parer d'Herrero, el fet d'haver de governar amb pròrroga i no poder comptar amb un pressupost cada any, dificulta la planificació pluriennal i l'estratègia a mitjà termini de l'administració, així com afegeix dificultat per a la previsió de les comunitats autònomes i també per als privats. "Com més temps passa, menys s'adapta el pressupost a la realitat econòmica", ha dit, a més d'advertir que si bé el 2024 va funcionar, el 2025 la situació ja es planteja "més tensa". Sigui com sigui, segons els seus càlculs l'Estat complirà amb l'objectiu de dèficit que marca la Unió Europea, situant-se en el 2,6%, per sota del 3% que reclama Brussel·les. Per què? Perquè s'està produint un augment de la recaptació i, a la vegada, malgrat les successives pròrrogues, sembla que no s'està restringint la despesa.

La jornada del Cercle d'Economia ha continuat amb un debat entre el vicesecretari d’economia del PP, Alberto Nadal, i l’exministre socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero Jordi Sevilla, que han donat un caràcter més polític a l'acte. Alberto Nadal, exsecretari de Pressupostos de l’Estat (2016-2018), ha tret ferro al fet que es compleixin els objectius de dèficit per part d'Espanya aquest any, ja que ha apuntat que si és així no serà arran d’una "planificació pressupostària" sinó d’un augment de la recaptació que pot canviar en qualsevol moment.

Nadal s’ha mostrat molt crític amb el fet que el govern espanyol no hagi presentat encara projecte de pressupostos, ja que ha considerat que s'està privant les Corts del "control de l’executiu". "No hi ha referències per poder controlar la despesa que s’està duent a terme i quines no", ha lamentat. Així, ha promès que si governen, modificaran la llei perquè si no es presenten els comptes hi hagi "conseqüències" pel govern.

El dirigent popular ha contraposat les seves idees a Jordi Sevilla, que ha apuntat que malgrat tot "les agències de ràting continuen millorant la nota del deute d'Espanya". Sevilla ha afegit que el 80% del pressupost de l’Estat està compromès amb transferències a altres administracions i altres partides i que, en realitat, el govern de torn només té un marge del 20%, i ha tret ferro així a les prioritats que pot marcar el govern espanyol. En tot cas, també s’ha mostrat preocupat pel "deteriorament democràtic" i ha acabat amb un pronòstic sobre la legislatura espanyola: "Aquesta serà la primera legislatura sense pressupostos. Es presentaran, no s’aprovaran i hi haurà un lleuger avançament electoral d’uns mesos, esgotant pràcticament la legislatura".