Els greus problemes de Vox i Alvise amb el finançament

Barcelona / MadridL'extrema dreta espanyolista està en el punt de mira d'investigacions i sancions per finançament irregular. Tant Vox com S'ha Acabat la Festa (SALF), d'Alvise Pérez, acumulen problemes en aquest àmbit amb multes imposades i diligències obertes. El Tribunal de Comptes ja va tocar el crostó a Vox l'any passat amb dues sancions que s'enfilaven fins a un total de 233.000 euros, i aquest any un altre cop, amb 862.000 euros. Fins i tot el PSOE va presentar una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció, que va obrir una investigació al partit per finançament irregular per unes suposades donacions anònimes. Segons ha pogut saber l'ARA, el ministeri públic decidirà, en els pròxims dies, si es querella contra Vox o si arxiva les diligències. Per la seva banda, el Tribunal Suprem investiga Pérez per una donació de 100.000 euros en efectiu per part d'Álvaro Portillo, un empresari de les criptomonedes i presumpte estafador massiu.

El motiu del primer avís a Vox va ser l'ús de donacions finalistes de no militants, en aquest cas per fer-les servir per a accions judicials –per a querelles com ara la que van presentar contra l'expresident Quim Torra i per recaptar fons per ajudar a pagar la fiança d'un home que s'enfrontava a dos anys de presó per la mort d'un lladre a qui va colpejar–. Però l'última sanció de l'òrgan fiscalitzador va tornar a ser per una "infracció molt greu" per haver rebut donacions irregulars, ja que no estaven identificades en els exercicis del 2018, el 2019 i el 2020. En tres exercicis Vox va rebre 330.000 euros en caixers automàtics com a "activitats promocionals" sense que es pugui comprovar si venien de la venda de marxandatge o de donacions anònimes, totalment prohibides. Fonts d'Anticorrupció asseguren que aquesta decisió del Tribunal de Comptes "clar que afecta [a la investigació]", atès que els fets són els mateixos.

La multa, que es va conèixer el 30 d'abril, es va aprovar tot i el vot en contra de sis dels tretze consellers, dos dels quals van dictar un vot particular, José Manuel Otero i Javier Morillas. Vox confia que el Suprem la tombi –el recurs s'ha admès a tràmit–, com també va recórrer les sancions de l'any passat. Fonts de la coordinació jurídica de Vox asseguren a l'ARA que el partit "sempre ha complert la llei i ha estat escrupolós en la gestió econòmica", amb comptes auditats i tot en ordre, segons el seu criteri. Així, recalquen que el president espanyol, Pedro Sánchez, "amb l'ajuda del PP, ha assaltat el Tribunal de Comptes amb l'objectiu que li posin multes a Vox". La manera gràfica com denuncien aquesta "persecució" política és en el fet que les multes són per vendre braçalets amb la bandera espanyola que omplen les guardioles de Vox.

De totes maneres, els problemes de finançament de l'extrema dreta de Santiago Abascal també van més enllà: la Fiscalia investiga el polèmic préstec d'un banc hongarès proper al primer ministre Viktor Orbán –pro-rus i del mateix grup europeu que Vox–, cosa que fonts crítiques del partit denuncien com la demostració que "s'ha venut" a Hongria i, per extensió, a Vladímir Putin, un argument que també repeteix un dels tòtems mediàtics de la dreta, Federico Jiménez Losantos. Ara bé, fonts de Vox relaten que van demanar aquest préstec "perquè a Espanya no l'han obtingut" per un suposat veto de les entitats financeres i que ja ha estat retornat amb "interessos elevats". Al partit d'Abascal creuen que Sánchez ha promogut aquest veto com a Alemanya s'ha fet amb l'extrema dreta de l'AfD fent servir la pressió de les institucions.

L'encaix legal

Les donacions anònimes i les finalistes estan prohibides per la llei de finançament de partits i ja constitueix un delicte de finançament il·legal segons l'article 304 bis 1 del Codi Penal, amb sancions d'entre el triple i el quíntuple del valor de les donacions. En la seva versió agreujada, quan la xifra sigui superior a mig milió d'euros, podria comportar, a més, penes de presó de fins a quatre anys.

David Sans, advocat penalista expert en finançament il·legal de partits, i que va fer la seva tesi doctoral precisament sobre aquesta matèria, apunta les complicacions per condemnar amb la modalitat agreujada del delicte de finançament il·legal perquè "caldria provar que amb aquestes presumptes donacions s'ha superat la suma de mig milió d'euros". Això ho veu difícil perquè les proves aportades són les imatges extretes de les publicacions de Vox a les xarxes socials des del 2020 en taules informatives. També afegeix que "l'absència d'antecedents jurisprudencials" obre la porta a "problemes interpretatius" sobre la manera d'assolir el mig milió.

Un dels elements que destaca és que sovint es confon la normativa sobre finançament de partits, que no és penal, amb el delicte de finançament il·legal. Així, argumenta que les donacions anònimes per les quals Vox ha estat sancionat ja queden prohibides en la llei de finançament dels partits polítics del 2007, però està per veure si arriben a la línia del delicte agreujat que comporta presó, que es va instaurar el 2015. En la primera sanció del Tribunal de Comptes hi hauria més de 100.000 euros obtinguts de manera irregular, mentre que en la segona eren 330.000.

Alvise, assenyalat

Pel que fa al cas d'Alvise Pérez, que s'ha quedat sol pel trencament amb els seus companys eurodiputats, està investigat per difondre una PCR falsa del president de la Generalitat, Salvador Illa, per la qual el Suprem ha sol·licitat un suplicatori a l'Eurocambra. També plana sobre ell la retirada de la immunitat pels 100.000 euros que va rebre d'un presumpte delinqüent que va declarar públicament que l'havia "comprat" en un acte de "corrupció". Es tracta d'una "donació finalista", en aquest cas per promoure "una plataforma de criptomonedes", segons puntualitza l'advocat.

[Aquest article ha sigut modificat el 13 de maig de 2025 perquè la nota de premsa del Tribunal de Comptes sobre la sanció de Vox només informava dels vots particulars, però no dels vots totals en contra de la resolució]