Política 12/04/2021

'Haters', trols i aduladors: el 'timeline' dels polítics a Twitter

La renúncia d'Ada Colau a seguir a la xarxa reobre la polèmica sobre l'ús que se'n fa

4 min
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge recent

BarcelonaEl 3 de març l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va complir 47 anys. Els va celebrar bufant una sola espelma blava. Aquesta imatge la va publicar a Twitter, però el missatge que l'acompanyava encara era més important: "Em regalo uns dies sense Twitter". Llavors, Colau ja va fer un espòiler dels motius que la portaven a prendre la decisió. Només podien respondre a aquell tuit els usuaris que ella havia mencionat. El resultat? 70 retuits, 494 tuits amb cita, 1.070 agradaments i 0 comentaris. Un mes i nou dies després, Colau anunciava que deixava Twitter de forma indefinida. Igual que en el primer tuit, no tothom podia comentar la publicació, només les persones que ella seguia. 43 comentaris, cap de negatiu, i l'expressió "ben fet" es repetia. Els haters de Colau, davant la impossibilitat de criticar-la, van anar a buscar tuits antics per deixar-hi el comentari. En una publicació del 3 de març on donava el condol a la família d'un jove de 14 anys que havia mort en un accident de trànsit, es llegeixen comentaris de no fa ni 10 hores que diuen: "Deixes Twitter per por de les crítiques".

Aquest dos tuits són els únics en què Colau ha limitat els comentaris. En les altres publicacions, es feia realitat el que explica el doctor Guillem Suau, coordinador del màster en comunicació política i institucional de la UPF/BSM: "Un exèrcit de haters i un altre de persones que et tiren flors". Tots els experts hi coincideixen: la polarització és tal que tot és amor o odi. Segons Ferran Lalueza, professor de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC, Twitter "és un aparador d'autopropaganda". I la majoria de polítics s'hi exposen. Els dirigents sense Twitter pràcticament no existeixen. Un d'ells és l'expresident Artur Mas, que tot i que accepta que el seu equip l'aconsellava fer-se un perfil, sempre s'hi ha negat. "No volia ser un esclau de Twitter", afirma Mas. Segons l'expresident, tenir un compte a la xarxa és "estar pendent de la bombolla de la polèmica diària" i constata "que hi ha polítics que prenen decisions d'acord amb Twitter". La inactivitat de Mas contrasta amb la presència dels seus successors, Carles Puigdemont i Quim Torra.

Un altre dels polítics habituals a Twitter és Gabriel Rufián, diputat d'ERC al Congrés, que té més seguidors que Oriol Junqueras i Puigdemont (però menys que Colau): 818.000 followers. Diu que ell mai s'ha plantejat deixar Twitter, que és un canal interessant per als polítics per la relació directa amb els ciutadans, tot i que accepta que "és un monstre d’egos i que s’ha de relativitzar" el que s'hi diu. I, segons l'opinió dels experts, Rufián no va mal encaminat. Ara bé, Laura Alonso, professora de periodisme de la Universitat Jaume I, afirma que els partits polítics "sobredimensionen" Twitter. Una opinió amb la qual coincideix Suau, que afegeix que la xarxa "no exerceix una gran influència en els vots". Rufián admet que ja es va endur sorpreses en aquest sentit: "Vaig perdre les dues primeres eleccions contra Xavier Domènech (En Comú Podem). Jo tenia 1.000 retuits per missatge i ell 150, i pensava que d'acord amb aquestes dades ell no tenia res a fer".

Una trinxera en una mina d'or

Amb tot, ¿Twitter pot ser un espai de debat polític? "Hauria de ser una mina d'or", apunta Lalueza. Un seguit d'elements, però, han creat un "còctel explosiu". En primer lloc, el fet de ser la primera xarxa social pensada per als mòbils provoca que s'escrigui des de qualsevol lloc: "Dius el primer que et passa pel cap". Segon, que si no tens molts seguidors els continguts passen desapercebuts, i s'ha de cridar l'atenció per ser escoltat. I encara hi ha la limitació dels caràcters: "No hi ha espai per a matisos". Hi coincideix Carmela Ríos, periodista especialitzada en xarxes socials, tot i que és pessimista amb el fet que Twitter en un futur pugui ser un espai de debat sa: "Són titulars constants, és una eina limitada".

Artur Mas diu que ell sempre ha preferit tenir "la porta oberta del despatx a tothom" per debatre. Mas no és l'únic polític que viu aïllat de Twitter -sí que participa a Facebook o Instagram, i admet que li expliquen què es mou a Twitter-. Els expresidents espanyols José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero tampoc en tenen, mentre que Mariano Rajoy manté una batalla de seguidors amb Pedro Sánchez: els dos en tenen un milió i mig, però de moment Rajoy guanya per 17.000 followers. Els ministres Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i Manuel Castells també viuen fora de Twitter. Fonts de la Moncloa apunten que no hi ha cap decisió estratègica en el cas de Marlaska, però sí que Castells ho fa per conviccions personals. Això, també els ha comportat problemes, ja que se'ls ha acusat de fer-se autopropaganda des dels comptes dels ministeris. Per evitar-ho, Laura Borràs ha creat un compte de Twitter com a presidenta del Parlament. Segons fonts del seu entorn, en el compte personal continuarà expressant-hi opinions, mentre que l'altre preservarà la institucionalitat. El mateix expresident de la cambra Roger Torrent es va eliminar Twitter del mòbil per evitar estar-ne pendent contínuament, segons explica al seu llibre Pegasus (Ara Llibres).

Què fer amb els discursos d'odi

I a tot això s'hi sumen els perfils falsos i els bots, una dinàmica que "s'està professionalitzant", segons Suau. En aquest sentit, Rufián acusa els "trols" de crear un clima "advers", "principalment" cap als líders de l'esquerra. Tot i això, els experts afirmen que no hi ha cap estudi que ho demostri. Segons Ríos, és cert que partits com Vox hi surten guanyant, ja que poden difondre missatges sense filtres, independentment de la seva veracitat. I davant d'això, quin paper hi juga Twitter? Les fake news o els insults encara són una tasca pendent, segons els experts. De moment, l'exfutbolista Thierry Henry va abandonar el mes passat totes les xarxes fins que no s'erradiquin els missatges racistes. S'han fet alguns passos en aquest sentit, com suspendre provisionalment el compte de Vox o el de Donald Trump. Per a Henry, però, encara no han sigut suficients per tornar a aquest terreny de joc.

stats