Hazte Oír posa Vox a la diana: del PSOE blau al PP verd
L’associació ultracatòlica acusa el partit d’extrema dreta de no "defensar la vida"
MadridLes eleccions de l’Aragó d'aquest 8 de febrer han obert un nou esvoranc a l’extrema dreta. L’entitat ultracatòlica Hazte Oír –que també està involucrada en les causes judicials que envolten Pedro Sánchez– ha passat a l’ofensiva contra Vox amb un autobús que recorre Saragossa, altres municipis aragonesos i Madrid preguntant-se si el partit de Santiago Abascal és un “PP verd”. És la mateixa retòrica que va fer servir fa un any i mig a les portes de les eleccions europees per presentar el PP com el “PSOE blau”. La recent croada d’Hazte Oír ha arribat fins i tot a oïda de Santiago Abascal durant la campanya electoral. Fa una setmana, mentre el líder de Vox oferia declaracions als mitjans de comunicació a Caspe (Saragossa), una dona el va interrompre i el va increpar per recriminar-li que no fa res mentre els “no nascuts” estan sent “assassinats al ventre matern”. “Dreta covarda”, li va etzibar.
D’on venen els recels? Hazte Oír va elaborar un decàleg per examinar les propostes dels partits de cara als comicis aragonesos i va demanar als candidats que es comprometessin, entre altres coses, a defensar el “dret a la vida”, a protegir la “família natural”, a combatre “l’adoctrinament ideològic” i a derogar les lleis LGBTI i trans. S'ha Acabat la Festa (SALF), la formació liderada per Alvise Pérez, que debuta en unes eleccions autonòmiques, va signar els compromisos i va guanyar-se un semàfor verd. Ara bé, Vox s’hi va negar. I això, sumat als incompliments que li atribueixen, ha indignat l’associació ultracatòlica. De fet, la guerra oberta ve de lluny. Es remunta al suport que va donar Hazte Oír a Revuelta, l’organització juvenil nascuda sota el paraigua de Vox i amb la qual el partit de Santiago Abascal va trencar entre acusacions de “corrupció” per l’ús dels diners recaptats per la dana.
“L’única traïció és prometre defensar la vida i després aprovar 22 pressupostos autonòmics [amb el PP] que l’ataquen”, denunciava el president d’Hazte Oír, Ignacio Arsuaga, fa uns dies. L’associació ultracatòlica al·lega que la seva missió no és “aplaudir els polítics”, sinó “vigilar-los i exigir-los” i, si cal, “denunciar els incompliments siguin del color que siguin”. La seva voluntat, en paraules d’Ignacio Arsuaga, és “influir” en Santiago Abascal després de set anys de “decepció rere decepció” amb una campanya que –això sí– admeten que és “incòmoda” perquè els porta a criticar gent que senten “propera”. “Demanem que no es converteixin en el que han criticat”, afegeixen fonts d’Hazte Oír a l’ARA.
La rèplica de Vox
Fonts de Vox consultades per aquest diari responen que el seu “compromís” és amb els votants i no amb “cap grup de pressió” i subratllen que la seva defensa de la vida és “clara”. A més, treuen pit d’haver aconseguit obrir “oficines d’ajuda a la maternitat” en alguns ajuntaments –com el de Sevilla– i desmenteixen que no hagin “posat sobre la taula” mesures de suport a la maternitat en negociacions a escala autonòmica amb el PP. “Negociem en funció de la força que tenim. Quan els espanyols ens donin més força, podrem aplicar més part del nostre programa”, afirmen les mateixes veus.
Davant dels micròfons, la setmana passada, la portaveu de Vox al Congrés, Pepa Millán, va treure ferro a l’ofensiva d’Hazte Oír. “Cadascú pot fer les consideracions que vulgui”, va contestar quan se li va preguntar per aquesta qüestió. I va defensar el “projecte propi” de Vox: “Som l’únic partit que ha mantingut una coherència absoluta des del seu naixement en la defensa de tots els valors i principis que creiem que són els bons per a Espanya”.
Aliats en contra de la regularització
Ara bé, malgrat el xoc, Vox i Hazte Oír enterren la destral de guerra i comparteixen trinxera per plantar cara a la regularització de migrants que ha impulsat el govern espanyol. I fan pinça per tombar-la al Tribunal Suprem. L’associació ultra presentarà un recurs contenciós administratiu denunciant “l’alteració del cos electoral” i el partit d’extrema dreta demanarà mesures cautelars per evitar que es tramitin les regularitzacions. Ara bé, en aquest cas es distancien frontalment de l’Església: la Conferència Episcopal Espanyola va celebrar-ho i ho veu com un “acte de justícia social”.