Guerra desfermada entre la secta El Yunque, Hazte Oír i Vox
El conflicte entre l'organització ultrareligiosa i el partit d'Abascal s'ha desencadenat, també, pel cas de Revuelta
BarcelonaAra ha tornat a treure el cap amb molta força, però ve de lluny. Hi ha una guerra desfermada entre El Yunque –secta ultra de matriu cristiana–, el seu braç públic i judicial Hazte Oír i Vox, amb maniobres soterrades però també de públiques. Una batalla desencadenada pel suport dels ultracatòlics als rebels de l'organització juvenil Revuelta, nascuda pròxima a Vox, però amb la qual el partit de Santiago Abascal va trencar entre acusacions de "corrupció" per l'ús dels diners recaptats per la dana. Des de Vox se certifica que hi ha una conspiració d'aquestes organitzacions inicialment properes contra la cúpula del partit, segons fonts consultades per l'ARA.
"Han volgut prendre el control de Vox per diferents canals i quan no han pogut fer el que ells volien ara conspiren per fer mal", sostenen fonts coneixedores. Diversos elements són cridaners: des d'El Yunque han donat suport a Revuelta i han criticat durament Vox a través de la xarxa X persones vinculades a la secta com Marcial Cuquerella, Javier Villamor, Álvaro Zulueta o Pablo Hertfelder. Tots s'han connectat amb l'entitat ultra Hazte Oír, que diverses veus veuen com un braç públic de la secta. En tenen aquesta percepció dins de Vox, però també altres figures com l'investigador Santiago Mata o el mateix Julio Ariza, propietari d'El Toro TV i pare d'un tòtem de la comunicació de Vox, Gabriel Ariza. El mateix Cuquerella ha reconegut la pertinença a El Yunque en plena guerra amb Vox per defensar Revuelta.
Hazte Oír, a través d'un altre destacat membre de la secta, Luis Losada, va entregar un premi a l'entitat rebel: a l'assenyalat president de l'entitat juvenil presumptament estafadora, Jaime Hernández, el Pelos.
Des de Vox responen
Davant dels moviments dels ultracatòlics, Vox ha contestat també amb agressivitat. D'una banda, l'assessor de l'eurodiputat Jorge Buxadé, Arturo Villarroya, ha volgut posar en evidència que El Yunque ha donat suport a Revuelta, acusada per corrupció: "Déu, Pàtria i Yunque. Quina obscenitat", deia el missatge d'un compte que es feia eco del suport de Villamor i Cuquerella a l'entitat juvenil. Fins i tot Universitarios Católicos, organització cristiana pròxima ideològicament a Vox, va carregar obertament contra la secta: "El Yunque actua com una lògia maçònica contrària a l'Església catòlica". Aquesta animadversió contra El Yunque i Hazte Oír és compartida per la cúpula de Vox.
Consultada per l'ARA, Hazte Oír ha fugit d'estudi: "No hi ha comentaris", sostenen fonts de la plataforma, que reiteren que estan "centrats" en el cas Begoña Gómez i hidrocarburs en què estan personats i que afecten el PSOE, i han evitat així respondre cap de les preguntes formulades sobre la seva implicació en aquesta guerra.
La clau de la ruptura
"Una cosa és ser membre d'El Yunque i una altra voler controlar el partit", asseguren fonts de Vox, volent dir que el problema és que hi ha persones del moviment ultracatòlic que han traspassat línies vermelles. Per exemple, no els genera problemes el regidor a l'Ajuntament de Barcelona Liberto Senderos, que és membre de la secta i del partit, si bé és cert que amb prou feines ara hi ha cap membre d'El Yunque o Hazte Oír amb càrrec públic.
Quan es va produir el trencament? Les fonts consultades situen la trencadissa quan la formació "comença a créixer" amb força amb influència autonòmica, en ple 2022, després que a l'inici sí que rebés el suport logístic i personal. "No hi ha dubtes que Hazte Oír és El Yunque i no volem saber-ne res", diuen les fonts de Vox consultades. De fet, Hazte Oír ha potenciat les col·laboracions amb el comunicador Vito Quiles –que ha estat lligat amb l'eurodiputat ultra Alvise Pérez, rival de Vox.
Un nom que ressona dins de Vox com a clau per a la ruptura és el de l'exportaveu Macarena Olona quan era candidata a Andalusia. Recorden com llavors va rebre una campanya d'Hazte Oír amb camions en contra per "no comprometre's a defensar la vida i la família". Era un senyal. Llavors Vox ja es va negar a omplir el qüestionari que l'organització envia a tots els partits perquè es posicionin sobre afers com l'avortament o l'ensenyament i mai més el van respondre. La ruptura va ser total, però, curiosament, quan mesos després va plegar Olona, l'entitat li va donar suport efusivament. Amb l'entrada als governs autonòmics es va agreujar la ruptura per la manca de polítiques contra l'avortament –tot i que Vox era soci minoritari i aquesta és una competència estatal.
