Hisenda localitza pagaments sospitosos per valor de 850.000 euros en el cas Montoro

Madrid / BarcelonaLa investigació sobre Cristóbal Montoro agafa volada als jutjats de Tarragona. Un informe de 249 pàgines de l'Agència Tributària, al qual ha tingut l'accés l'ARA, detalla fil per randa quina era l'operativa a través de la qual les gasístiques intentaven dissimular els pagaments que feien a Equipo Económico, el despatx que va fundar Montoro, que en aquell moment era ministre d'Hisenda, a canvi d'influir en les reformes de l'impost especial sobre l'electricitat i de l'impost sobre activitats econòmiques. Van establir "tres vels inicials". Primer, l'import total que havien pactat es fragmentava entre diferents pagadors. Després, l'import que li corresponia a cada empresa es fraccionava en "petites quantitats" per dificultar-ne el rastreig. Finalment, l'ingrés es feia en, almenys, "dos comptes bancaris diferents". A més, els pagaments tenien lloc amb un diferiment sota la cobertura formal d'una "prima d'èxit" per distanciar-los del seu origen real. Això sí, els pagaments "coincidien temporalment" amb els avenços de les modificacions legislatives.

En total, l'Agència Tributària xifra en 846.413,76 euros la quantitat que les gasístiques van fer arribar al despatx entre el 2011 i el 2019 en pagaments fraccionats i seguint l'operativa descrita. És la xifra que Hisenda té "localitzada", però la quantitat podria ser superior. De fet, els investigadors sospiten que podria arribar als 991.000 euros, però són uns diners que l'Agència Tributària encara no ha trobat. Un dels problemes és que la informació que han analitzat no és completa i, per tant, "no podria descartar-se" que hi hagi més transferències que no s'han localitzat. A més, l'Agència Tributària ha detectat que hi ha un elevat volum de xecs o transferències amb un origen o beneficiari que "es desconeix", cosa que "restringeix notòriament l'anàlisi de traçabilitat". En general, eren transferències "cridanerament complexes i alambinades" de diners que acabaven sota el control de socis del despatx que transferien a altres "comptes desconeguts" sota "conceptes genèrics".

D'acord amb el document, les empreses gasístiques que van realitzar més abonaments són les que formaven part de l'Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM) i, entre aquestes, la societat que va efectuar més pagaments va ser Praxair. L'informe adverteix que tota aquesta operativa "es podria replicar" amb ingressos procedents d'altres pagadors que no fossin les gasístiques. Per què ho creu? Perquè ha localitzat "abonaments recurrents" amb imports "bessons" als que pagaven les gasístiques. I això porta a concloure que els imports idèntics "remunerarien prestacions equivalents", segons un "eventual llistat de preus per tipus de producte ofert" per Equipo Económico.

Per exemple, entre el 2012 i el 2019, el despatx investigat va rebre més de 320 abonaments de 12.100 euros, més de 40 abonaments de 36.300 euros i més de 50 abonaments de 18.150 euros. En total, entre el 2008 i el 2013, Equipo Económico va tenir uns ingressos de 35 milions d'euros, concretats en 2.100 operacions. Això inclou, entre altres, els pagaments de les gasístiques investigades i les transferències recurrents amb imports similars provinents de pagadors que apareixen en informes policials previs.

Es vanagloriaven de la posició de decisors

Els correus electrònics que apareixen a l'informe són molt eloqüents. L'Agència Tributària relata que les gasístiques sabien en tot moment l'evolució de l'operativa: "N'eren conscients, pagaven i se'n vanagloriaven", relata l'informe. Alguns exemples. "La via més directa, com sempre, és pagar a aquest equip econòmic que té contacte directe amb el ministre", deia un correu del desembre del 2013. I l'informe posa de manifest la importància d'aquesta declaració d'intencions: "No diu contractar, ni assessorar, ni col·laborar, sinó satisfer el preu per aconseguir les seves pretensions".

O un intercanvi de correus del juny del 2014. Després d'una reunió "productiva" amb Cristóbal Montoro –en paraules d'un representant de les gasístiques–, el secretari general d'AFGIM explica que mantindran "contactes" amb el ministeri d'Hisenda per deixar clar el que "s'ha de tenir en compte" en el desplegament reglamentari de les normes. I això crida l'atenció als investigadors: "No només la seva convicció en l'assoliment del benefici fiscal, sinó també el to imperatiu i dominant". Al cap i a la fi, creuen que AFGIM adoptava la "posició de decisor".

Seguint el rastre dels comptes

Qui eren els beneficiaris finals dels fons que rebia Equipo Económico? L'Agència Tributària apunta que eren la seva successora Global Afteli i els seus socis, exsocis i cònjuges, a més d'un entramat societari vinculat a ells. Però com que no ha pogut accedir a molts dels comptes bancaris dels implicats, molts d'ells a l'estranger, reclama al jutge nous manaments judicials i comissions rogatòries per esclarir el destí final de tots aquests diners.

Montoro ha posat bastons a les rodes a la investigació i no ha facilitat els comptes dels quals és titular o beneficiari. Ara bé, d’acord amb el que han pogut comprovar els investigadors a partir de la informació en poder d’Hisenda, el 2007 va rebre d’Equipo Económico un pagament de 200.000 euros. Fins al 2008 encara era el president d’administració de l’empresa. Ara bé, d’aquesta data endavant qui comença a rebre pagaments del despatx és la dona de Cristóbal Montoro, Beatriz Blázquez, amb una transferència de 3.200 euros el 2008 i una de 6.200 euros el 2010. I el seu germà, Ricardo Montoro, va rebre 41 transferències per un total de 168.000 euros.

La velocitat a la qual Montoro va eixugar una hipoteca entre el 2005 i el 2014 fa pensar als investigadors que va treure diners d’alguna font que encara no ha estat identificada. Per aclarir els fons de què disposava l’exministre, la seva exdona i el seu germà, Hisenda reclama poder accedir als seus comptes. El matrimoni dels Montoro no era l’únic que presumptament va operar d’aquesta manera: també ho haurien fet alguns exsocis del despatx, que van rebre diners a través de les seves esposes quan ja no en formaven part.