Hisenda i ERC negocien com posar límits als beneficis extra de la Comunitat de Madrid
Hi ha sobre la taula tant una reforma per frenar el dúmping fiscal com el fet de tenir en compte la responsabilitat de les autonomies en els impostos cedits
Barcelona / MadridUn dels consensos entre el govern espanyol, el govern de la Generalitat i Esquerra és que cal limitar la Comunitat de Madrid en el finançament. Experts consultats asseguren que l'"efecte capitalitat" amb què compta el govern d'Isabel Díaz Ayuso és un dels principals "distorsionadors" del model de finançament actual, ja que això li dona molts més recursos ja de facto en comparació amb la resta de territoris. A això s'hi suma que Ayuso fa una política fiscal agressiva de rebaixa d'impostos que actua com a pol d'atracció econòmica en detriment d'altres comunitats (sobretot les que l'envolten), amb la rebaixa dels tributs propis i cedits. El mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, deia en una entrevista a l'ARA el mes d'agost: "Hem de posar fre a la competència deslleial i al dúmping fiscal de Madrid".
El repte per als negociadors és com limitar aquest efecte xuclador de la Comunitat de Madrid. Per dues vies: introduint elements correctors en el model de finançament de règim comú de les comunitats autònomes i amb una reforma fiscal àmplia de mesures antidúmping. En aquest sentit, un dels problemes que plantejava el reclam que fa Catalunya de garantir el principi d'ordinalitat en el model de finançament és que, si això passa, la comunitat més beneficiada és Madrid, ja que és l'autonomia que més aporta a la caixa comuna del finançament.
La manera de limitar Madrid en el marc del nou sistema, segons diverses fonts, encara està en discussió, però es pot aconseguir a través de tres mecanismes: l'anivellament vertical (com es reparteixen els recursos que aporta l'Estat); amb la solidaritat entre comunitats (anivellament horitzontal), i també amb mecanismes de reconeixement de la responsabilitat fiscal.
Del que es tractaria en un nou model de finançament és de tenir en compte, doncs, l’esforç fiscal que fa una comunitat autònoma. Per exemple, si es deixen escapar milions d’euros amb rebaixes fiscals sobre els impostos cedits fins al punt que aquests queden sense efecte, com fa Madrid amb successions i donacions. I com s’evita aquest poc esforç? Això, però, no hauria d’entrar en contradicció amb el que ERC també reclama, i que és tenir més capacitat normativa sobre els impostos cedits. Segons els models que es negocien, Madrid guanyaria menys recursos que Andalusia o Catalunya amb el nou sistema de finançament.
En l'acord de la comissió bilateral del passat més de juliol, la Generalitat i Hisenda ja es comprometien a acordar un nou model de finançament que tingués en compte "l'ampliació de la capacitat normativa respectant els límits de la normativa europea i amb la introducció de mecanismes addicionals als actuals per limitar la competència fiscal a la baixa".
La reforma fiscal
Fonts d’Hisenda asseguren que no hi ha cap variable concreta “antidúmping” en la proposta del model de finançament sobre la qual s’està negociant, i se cenyeixen en assenyalar que, en tot cas, María Jesús Montero sempre ha defensat combatre aquesta pràctica que considera “deslleial”. “Hi ha d’haver un esforç fiscal similar a tot l’Estat [...]. S’ha d’exigir el mateix esforç fiscal a la mateixa capacitat de renda”, ha defensat la ministra en diverses ocasions.
I és que la mesura antidúmping vindria a través d'una reforma fiscal més àmplia a tot l'Estat. Montero sempre ha plantejat la idea d’una harmonització. Fonts d’Hisenda posen d’exemple l’opció de posar tipus mínims per a totes les comunitats sobre figures tributàries cedides, com ara en l’impost de successions. De fet, l'impost extraordinari de les grans fortunes aprovat el 2021 i que afecta l’impost de patrimoni va néixer amb aquesta intenció.
En la resolució política del Congrés del PSOE del desembre del 2024, el PSOE ja va deixar negre sobre blanc la idea de “revisar la composició i harmonització de la cistella de tributs [del model de finançament] per evitar una competència a la baixa [entre comunitats autònomes]”, però també “establir un impost estatal sobre les grans herències i donacions que actuï com a impost mínim i eviti que algunes comunitats deixin sense afecte l’impost de successions”. Una voluntat, tant de la part espanyola com la catalana, que posa en peu de guerra Isabel Díaz Ayuso.