Més diners per a Catalunya, però sense ordinalitat: així estan les converses sobre el finançament

Barcelona / MadridAmb l'horitzó de les eleccions andaluses el primer semestre de l'any que ve, la vicepresidenta primera espanyola i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha premut l'accelerador amb el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Les negociacions entre el PSOE, el PSC i Esquerra estan a la recta final, però a hores d'ara hi ha esculls que impedeixen el pacte: tot i que el plantejament de Montero assegura més diners per a Catalunya, hi ha un desacord sobre el model, ja que ara no garanteix estructuralment el principi d'ordinalitat i molt menys la recaptació de l'IRPF per part de la Generalitat.

Anem a pams. La negociació s'ha estructurat en tres carpetes. La primera, el model de finançament, és a dir, com es reparteixen els recursos entre totes les autonomies; la segona, un paquet per augmentar la capacitat normativa de les comunitats i limitar el dúmping fiscal de Madrid, i la tercera, la delegació de la recaptació dels impostos estatals, començant per l'IRPF. Segons fonts coneixedores de la negociació, la carpeta sobre el model de finançament que afecta les comunitats de règim comú és la que està més avançada, mentre que la darrera és la més verda, fins al punt que Esquerra ha presentat en solitari una proposició de llei al Congrés perquè Catalunya recapti l'IRPF. “Hi ha un desacord", va deixar clar divendres el secretari d’estat d’Hisenda, Jesús Gascón. "Estem molt lluny", deia també Oriol Junqueras. "S’està treballant, no s’està lluny però encara falten alguns dies de negociació", hi afegeixen fonts del Govern, que diuen que la seva prioritat és assegurar el finançament dels serveis públics.

Els pilars del nou model de règim comú

Gascón pilota la negociació per la part del ministeri, mentre que a la part catalana hi ha la consellera d'Economia, Alícia Romero, amb el seu número dos, Juli Fernàndez, i, per part d'Esquerra, Lluís Salvadó i Marta Espasa. Per part de la Generalitat, també hi entra el conseller de Presidència, Albert Dalmau, a més del suport tècnic de l'economista Martí Carnicer. És a dir, les trobades són a tres bandes (Hisenda, Generalitat i ERC) i també ERC i PSC es reuneixen per intentar anar a la una en la negociació. Quan es requereix el més alt nivell, apareix Montero, mentre Junqueras i el president, Salvador Illa, validen tots els papers que s'intercanvien. En les darreres hores, la part catalana preparava una darrera proposta per enviar al ministeri que havien d'avalar en una trobada Illa i Junqueras, segons fonts coneixedores.

Ara per ara hi ha hagut una aproximació en els guanys nets que hauria de tenir Catalunya amb el nou model: si la negociació va començar amb 3.500 milions, en aquests moments segons les fonts s'han superat ja els 4.000 milions d'euros. La xifra "s'acosta molt" a la que planteja Esquerra, deia aquesta setmana el portaveu, Isaac Albert. En tot cas, cap comunitat autònoma perdria recursos, però n'hi haurien de més beneficiades que d'altres.

Segons els models que treballen els negociadors, Catalunya sortiria guanyant en recursos nets, mentre que Andalusia, com va passar amb la condonació del deute del FLA, seria la més beneficiada en termes absoluts. La Comunitat de Madrid, en canvi, tot i obtenir també més recursos, en guanyaria menys que la mitjana.

Com s'arribaria a aquest resultat? Segons les fonts consultades, estan negociant incrementar la base tributària de les comunitats en el sistema de finançament, és a dir, el percentatge autonòmic de recaptació dels impostos: si actualment és un 50% de l'IVA i l'IRPF i un 58% dels impostos especials, s'augmentarien aquests percentatges i també s'inclouria l'IVA pimes, que beneficiaria Catalunya singularment. Aquesta transferència de recursos no es faria per bestretes –cosa que ara implica un retard en el cobrament– sinó traslladant de forma instantània els recursos, tal com va reconèixer divendres Gascón. Alhora, hi hauria una injecció de diners addicionals que posaria l'Estat –com a mínim uns 18.000 milions d'euros–. Seria a través de l'anivellament vertical i permetria corregir el desequilibri que s'ha produït des del 2014 per l'augment d'ingressos que ha obtingut l'Estat gràcies a la pujada de la recaptació, a diferència del que han guanyat les autonomies.

A banda, també hi ha en negociació com es garanteix el finançament de les competències no homogènies, que en el cas de Catalunya són els Mossos d'Esquadra, les presons, la protecció del català, entre d'altres. Ara es fan acords fora del model de finançament, que la part catalana vol que siguin estructurals per assegurar-se els recursos.

Les discrepàncies

Malgrat aquest augment de recursos, una de les discrepàncies més importants del nou model és el càlcul de la població ajustada, clau a l'hora de determinar els recursos de les comunitats. La part catalana no està d'acord en la que se li atribueix a Catalunya, ja que és menys que la real, arran de la major densitat de població.

L'altra discrepància més important és amb el principi d'ordinalitat. Totes les parts han assumit que no es pot introduir com a variable fixa dins el model, però Esquerra i la Generalitat sí que defensen que el resultat final del repartiment de diners ha de respectar aquest principi. O almenys apropar-s'hi. És a dir, que si Catalunya és la tercera a aportar a la caixa comuna, ha de quedar més o menys igual en el rànquing a l'hora de rebre. Això ara no es produeix amb el plantejament del ministeri, apunten les fonts consultades, si es fa el càlcul en base a la població real. Sí, si es calcula a partir de la població ajustada, perquè es redueix la població i es compleix gràcies a això i no a un augment de recursos.

Amb el model de finançament actual, Catalunya se situa en tercera posició a l'hora d'aportar, però cau a la novena o desena en la recepció dels recursos del sistema. En el cas dels republicans, no volen que els hi passi el que va succeir el 2009, quan van aconseguir 3.800 milions d'euros addicionals per a la Generalitat, però només es va complir al principi: amb la crisi econòmica, els ingressos van caure en picat. Volen, diuen, una cosa estructural.

El problema rau en el fet que per a Hisenda això no és una prioritat. Cal un "equilibri polític", diuen, i no acontentar només ERC. A parer seu, el pal de paller del nou sistema és l’acord de la comissió bilateral Generalitat-Estat, en què no es garantia l'ordinalitat, i no el pacte ERC-PSC per investir Illa, on sí que hi era.

Consell de Política Fiscal i Financera

Amb les negociacions en marxa, Montero ja ha anunciat que convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera i, segons diverses fonts, podria ser la primera setmana de novembre. Allà, vol aprovar el sostre de despesa i la senda d'estabilitat, com a primer pas pels pressupostos de l'Estat, i també vol plantejar una proposta "armada" del model finançament. Tem que, encara que no sigui a l'ordre del dia, les autonomies del PP obrin la caixa dels trons.

“La qüestió és estar preparats”, indiquen des de l’entorn de Montero, hi hagi o no acord en ferm amb ERC. Els republicans, en aquest sentit, li demanen prudència, ja que si entra al fons de la qüestió sense una entesa amb la part catalana, es veuran obligats a esmenar a la totalitat l'anunci que faci i a fiar-ho tot a la tramitació parlamentària que s'hauria de produir al Congrés en els mesos següents.