Finançament autonòmic: com a mínim 18.000 milions d'euros en joc

Dossier Finançament, última oportunitat 6 articles

• Finançament autonòmic: com a mínim 18.000 milions d'euros en joc
• Junqueras avisa el PSOE: "La Hisenda catalana no pot quedar subordinada a l'espanyola"
• Pot assumir la Hisenda catalana l'IRPF el 2026?
• La Generalitat Valenciana, ofegada: tornen les retallades
• Generalitat i Estat formalitzen el nou finançament amb la vista posada en l'IRPF
• El hàmster del finançament: retorn al 2009 i al 1996

  

BarcelonaEl finançament autonòmic és la gran assignatura pendent. El model de 2009, que s'hauria d'haver reformat o actualitzat fa més d'una dècada, el 2014, és el gran repte en el qual treballen entre bambolines ERC i el PSOE. Intenten deixar de costat el soroll polític pels casos de corrupció i establir les bases del nou finançament a la comissió bilateral Estat-Generalitat que es reunirà dilluns a Barcelona, encapçalada pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres; i per part del Govern, pels titulars de Presidència, Albert Dalmau; i Economia, Alícia Romero. En joc hi ha uns 18.000 milions d'euros per al conjunt de les autonomies del règim comú, una xifra per, com a mínim, actualitzar la que es va incorporar al model de 2009 (uns 12.500 milions), segons els càlculs de fonts amb accés a les negociacions.

Al marge dels principis o bases del nou model, del qual desapareix el terme "singular", pocs més detalls transcendiran després de la reunió. De la possibilitat d'una fórmula per Catalunya s'ha passat a un model "generalitzable" i amb un "fort accent singular", que recolliria fets diferencials dels territoris, segons les fonts consultades. I estarà fonamentat en els ingressos en lloc de les despeses. A la reunió s'establiran els principis generals, sense entrar en la lletra petita, que requerirà intenses negociacions, segons les fonts consultades.

Catalunya i Madrid

La qüestió és que prop de la meitat de la suma que ha d'aportar l'Estat correspondria a les comunitats de Catalunya i de Madrid, encara que aquesta última es veu beneficiada per la capitalitat. És per això que hi ha experts que defensen posar un límit al que els correspon, és a dir, establir un anivellament que redueixi el diferencial de més de 30 punts existent actualment en favor de Madrid. La resta dels recursos serien per a les altres tretze comunitats del règim comú, si bé amb una especial atenció al País Valencià, l'autonomia que més pateix l'infrafinançament. Sense una millora substancial d'aquesta comunitat serà difícil obtenir el suport de forces com Compromís, segons les mateixes fonts.

És necessari actualitzar l'aportació estatal per garantir un sistema en el qual es respecti el principi d'ordinalitat. O sigui, per garantir que la renda per càpita de les comunitats no perdi posicions a conseqüència d'aplicar els mecanismes d'anivellament entre autonomies. Segons les últimes dades de liquidació de 2022 –la liquidació definitiva es fa al cap de dos anys–, Catalunya va ser la tercera en aportació a través d'impostos, però baixava al lloc 10 en euros per habitant (14 si es té en compte el diferencial de preus) un cop feta la distribució entre territoris en forma de despesa i inversions. La liquidació de 2023 encara no s'ha donat a conèixer.

I això es deu a una aplicació en dues fases en el model actual: una primera que respecta l'ordinalitat; i una segona amb diferents fons molt poc transparents i que desequilibren substancialment el que reben algunes comunitats respecte al que aporten. Per davant de Catalunya, les altres més afectades són Madrid i Balears. Un dels objectius essencials que es persegueix amb la reforma és aconseguir un model transparent amb una cistella tributària centrada en l'IRPF.

Ingressos per habitant

La Generalitat, segons les dades de l'any passat, quan encara governava ERC, destacava que el model de finançament, caducat des del 2014, "situa Catalunya a la cua de les comunitats autònomes de règim comú en ingressos rebuts per habitant". I aquest és un resultat que es repeteix cada any des del 2010. De fet, només el 2009, el primer any d'aplicació del model vigent, va situar Catalunya per damunt de la mitjana. L'aportació per part de l'Estat no cal que es faci d'una sola vegada. En el sistema del 2009 es va fer en dos exercicis, segons les fonts consultades. És una manera de facilitar-ne l'aplicació.

A més de l'ordinalitat, dues bases més que s'haurien d'establir a la reunió de dilluns són un nivell de solidaritat i la cistella d'impostos. Un element fonamental consisteix en suprimir el sistema de bestretes que fa que estigui en mans de l'arbitrarietat de l'Estat el pagament i amb una liquidació que es fa amb dos anys de retard. Amb la nova fórmula, les autonomies recaptarien i –també Catalunya– transferirien a l'Estat el cost de serveis centralitzats i la solidaritat amb altres territoris, punts que estan encara per definir.

L'objectiu és la recaptació de tots els impostos. Però tots els esforços se centren en l'IRPF i, en teoria, segons l'acord d'investidura, l'hauria de començar a recaptar l'Agència Tributària de Catalunya l'any que ve. El de la renda és el gravamen més estable davant la volatilitat i sensibilitat als cicles econòmics, si es compara amb altres tributs com ara l'IVA. L'altre gran objectiu, en tot cas, seria controlar la recaptació d'IVA de les pimes, ja que Catalunya en concentra el 25% dels ingressos, segons les fonts consultades. Amb tot, sobre aquest punt no hi ha un acord definitiu.

En tot cas, l'IRPF serà un punt complicat que s'ha de definir a través d'un pla director que elabora la companyia Indra. Actualment, les autonomies en reben la meitat a través de bestretes (13.000 milions a Catalunya) i al cap de dos anys es fa la liquidació definitiva. Segons les fonts consultades, ara es podria passar a ingressar almenys el 80% i la resta rebre-la com a transferència, però sense el retard actual. En tot cas, són qüestions a definir i per les quals caldrà introduir alguna modificació a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), a les lleis 22/2009 de finançament de les comunitats de règim comú, per incloure, per exemple, l'IRPF entre els tributs que delega l'Estat, i a la 16/2010, de cessió de tributs a Catalunya.

Un altre element important correspon al finançament de les competències no homogènies, és a dir, les que té Catalunya i no tenen altres comunitats, com els Mossos i les presons. En lloc de ser objecte de negociacions periòdiques s'haurien d'incloure en el sistema amb previsió d'actualització, segons les fonts consultades.

Els negociadors esperen avançar en una bilateralitat Estat-Generalitat "discreta, però real", segons fonts coneixedores del procés. La relació massa ostentosa entre les dues administracions provoca les ires d'altres autonomies.

Dossier Finançament, última oportunitat 6 articles

• Finançament autonòmic: com a mínim 18.000 milions d'euros en joc
• Junqueras avisa el PSOE: "La Hisenda catalana no pot quedar subordinada a l'espanyola"
• Pot assumir la Hisenda catalana l'IRPF el 2026?
• La Generalitat Valenciana, ofegada: tornen les retallades
• Generalitat i Estat formalitzen el nou finançament amb la vista posada en l'IRPF
• El hàmster del finançament: retorn al 2009 i al 1996