Edició
Idioma
Política
Anàlisi

El hàmster del finançament: retorn al 2009 i al 1996

Puigcercós i Ridao encapçalen la reunió extraordinària de l'executiva per valorar la proposta de finançament autonòmic del govern espanyol.
Puigcercós i Ridao encapçalant la reunió extraordinària de l'executiva quan van valorar la proposta de finançament autonòmic del govern espanyol. Andreu Dalmau / EFE
David Miró
14/07/2025
Subdirector
3 min
Dossier Finançament, última oportunitat 6 articles

BarcelonaFa exactament 16 anys, el 12 de juliol del 2009, el llavors secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va comparèixer davant la premsa per anunciar el seu suport a l'acord de finançament al qual havien arribat el conseller Antoni Castells i la vicepresienta Elena Salgado. Puigcercós va fer posar un cartellet al faristol amb una xifra, 3.855 milions, que era el que es calculava que el nou sistema aportaria de més a les arques de la Generalitat. La crisi econòmica posterior, i la caiguda d'ingressos fiscals que va comportar, es va encarregar de tirar per terra aquestes previsions.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Des de llavors el sistema polític espanyol ha sigut incapaç de generar un nou acord, tot i que aquell s'havia de revisar al cap de cinc anys, és a dir, el 2014. Entremig hi va haver la crisi econòmica, la majoria absoluta de Rajoy, el 15-M, el Procés i l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. I res. L'única novetat important va ser la creació del FLA perquè l'Estat prestés diners a un interès més baix a les autonomies i impedir, així, que fessin fallida i que no es poguessin pagar les nòmines (què esperen, per cert, a fer efectiva la condonació d'aquest deute?). I el hàmster continua corrent.

Cap comunitat autònoma del PP té el més mínim interès en recaptar els impostos

Ara tornem a ser en un moment semblant al del 2009. La conselleria d'Economia està en mans dels socialistes però és ERC el partit que pressiona per aconseguir un "finançament singular" i "la clau de la caixa". Els republicans temen que si tiben molt la corda el PSOE es farà enrere, i per això van amb peus de plom. Però, en realitat, ni ells ni el PSOE haurien de patir gaire. Per què? Doncs perquè cap comunitat autònoma té el més mínim interès en recaptar els impostos, de la mateixa manera que cap ha reclamat la creació d'una policia com els Mossos o la competència sobre presons. És a dir, la resta de comunitats autònomes només s'apunten al carro de Catalunya quan es tracta de parar la mà, no de gestionar marrons. La voluntat d'autogovern és cosa de Catalunya i el País Basc.

El precedent de 1996

La preocupació real és la distribució dels recursos. Els diners, vaja. Però aquí tampoc hi hauria d'haver problema. En el moment actual és impossible que les comunitats del PP s'apuntin a un sistema de finançament pactat pel PSOE i ERC perquè tiraria per terra tota l'estratègia de Feijóo. La situació, en aquest cas, és similar a la que es va donar el 1996, quan les comunitats governades pel PSOE (Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa) no van acceptar el nou sistema pactat entre el PP i CiU i van quedar fora del sistema, cosa que va perjudicar els seus ciutadans. Òbviament, allò formava part de l'estratègia d'oposició del PSOE al PP. Per això quan van veure que els governs populars anaven per llarg van córrer a reenganxar-s'hi. Ara, els barons del PP (Ayuso, Moreno Bonilla, Mazón, etc.) no tindrien més remei que fer el que van fer Chaves, Ibarra i Bono en el seu dia. O sigui, que María Jesús Montero pot presentar tranquil·lament un sistema que comporti una injecció de 20.000 milions al sistema sabent que, en un primer moment, només Catalunya, Astúries i Castella la-Manxa reclamaran la seva part. I el problema serà, en tot cas, per a Feijóo quan arribi a la Moncloa i hagi de, com a mínim, igualar l'oferta dels socialistes per als seus territoris.

Dossier Finançament, última oportunitat 6 articles
stats