Illa es compromet amb Junts i ERC a "suar la samarreta" pel finançament i l'amnistia

BarcelonaEl darrer ple de l'any ha estat marcat per les exigències d'ERC pel finançament i el recordatori de Junts que l'amnistia roman inaplicada a l'Estat, però també per la gestió de la pesta porcina per la compareixença del president. Davant de les peticions dels independentistes, el cap del Govern, Salvador Illa, s'ha compromès a "suar la samarreta" per aconseguir el finançament singular l'any que ve, de la mateixa manera que ha expressat el desig ferm perquè també sigui l'any de l'amnistia "efectiva". Illa ha hagut de fer front a les crítiques per la "inestabilitat" i la "manca de rumb" per part de l'oposició, que ha lamentat la deriva d'un executiu sense pressupostos. Però també s'ha defensat de les crítiques de l'oposició per la gestió de la pesta porcina, la seva absència la primera setmana de la crisi i el possible origen d'un laboratori d'IRTA.

"Amb les dades que tenim avui, res permet concloure que el virus provingui de les instal·lacions de cap dels laboratoris o centres que treballen amb aquest virus", ha afirmat sense donar detalls, després que el ministeri d'Agricultura sí que apuntés en aquesta línia. Revisats els protocols de CreSa i IRTA, ha dit que hi ha hagut els procediments adequats, però no ha estat taxatiu perquè les investigacions estan en marxa: "És la informació que tinc, però no podem tenir informació concloent al respecte".

El president ha admès que el 26 de novembre, dos dies abans que es fes públic el positiu, van ser va emergir la sospita de la reaparició de la pesta porcina tres dècades després de l'erradicació al Principat. Alhora, ha comentat que hi ha 26 senglars amb la pesta, detectats en un radi de 20 quilòmetres que inclouen 91 municipis, i que hi ha set països entre els quals alguns d'importants en termes exportadors com el Japó, Filipines i Mèxic –on va estar de viatge–, que no accepten la regionalització de la pesta i l'exportació de porc de la resta de zones del país. Tot i això, ha destacat que el 75% dels mercats extracomunitaris estan oberts i ha posat l'accent en els ajuts de deu milions al sector, ampliables a vint, i la línia de crèdit de l'ICF de fins a cinquanta milions. Alhora, ha comentat que dels 180.000 senglars, en volen reduir la població fins a la meitat.

Les promeses i les crítiques

"Estem treballant incansablement. Les coses aniran bé", ha dit Illa sobre el finançament. Quan ha hagut de valorar l'oblit judicial del Procés també ha volgut exhibir contundència: "Vull que el 2026 es faci efectiva l'amnistia. Si és així, haurem donat un pas endavant tots plegats", ha etzibat. Amb tot, també ha tingut estira-i-arronses amb el PP per la gestió de l'escàndol de la DGAIA, ha recomanat a la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, la lectura del llibre de Paco Candel Els altres catalans, i ha esclatat contra Vox per la vinculació del col·lapse dels serveis sanitaris amb la immigració: "Quosque tandem abutere, patientia nostra, senyor Garriga?", ha dit en llatí, rememorant Ciceró per carregar contra el suposat abús de la paciència d'Ignacio Garriga.

La presidenta del principal grup de l'oposició, la juntaire Mònica Sales, ha fet un balanç pèssim de l'acció de govern dels socialistes catalans, si bé també ha reivindicat els guanys dels juntaires a Madrid i ha reiterat la mà estesa a ERC per refer la "unitat independentista" i treure més rèdit pel país de la "debilitat" de l'executiu espanyol. La dirigent independentista ha deixat anar que el Govern "promet molt i compleix poc" i que "no ha aconseguit res" del que havia promès ni en finançament ni en Rodalies ni en cap problema social afrontat, més enllà de "crear comissions, grups d'experts i crear horitzons llunyans" en una manera de governar que l'ha fet equivalent a "ajornar". "Va prometre estabilitat i hi ha paràlisi", ha conclòs.

Sales ha carregat contra les "polítiques al dictat dels comuns o contra Catalunya de la mà del PP i Vox", alhora que ha tret pit d'iniciatives al Congrés com ara en matèria de la multireincidència, que Illa ha agraït. El president, però, ha destacat la construcció d'habitatge social, les dades de més treballadors que mai a Catalunya o el pla de barris: "El 2025 estem fent les coses bé i el 2026 les farem encara millor", ha rematat, mentre ha criticat votacions de Junts al Congrés com ara contra el sostre de despesa, que han "impedit que Catalunya obtingui més recursos".

Però ha estat "el balanç triomfalista" el que ha enervat el president del grup d'ERC a la cambra, Josep Maria Jové, que ha dit que és "preocupant que acabi l'any sense pressupostos" ni "estabilitat", però que això passa perquè no està tancat el model de finançament al Principat i que és "la condició" per explorar els comptes. Jové també ha recordat el compromís per "la resolució del conflicte polític amb l'Estat" i "fer-ho votant", un altre dels punts acordats, per acabar demanant que "faci complir allò que va signar". D'altra banda, la líder de Comuns, Jéssica Albiach, ha tornat a posar l'accent en el transport públic –que es torna a bonificar després d'un pacte amb el seu partit– i que l'executiu "comenci a posar sancions als que fan frau amb els lloguers".

Mentre el diputat cupaire Xavier Pellicer ha pressionat per la corrupció, que veu "sistèmica" al règim del 1978, el líder del PP, Alejandro Fernández, ha posat el dit a la llaga de l'escàndol de la DGAIA per la gestió dels menors i les irregularitats detectades en l'administració. "Es tapen mútuament les vergonyes", ha afirmat Fernández, que ha insistit a preguntar "què temen que es descobreixi". Illa, visiblement molest, ha reconegut un altre cop els "errors administratius" que venen de l'anterior executiu i ha apel·lat al popular: "Si vostè té una evidència, faci el que ha de fer, ja està bé d'insinuacions", ha dit. En tot cas, Illa ha defensat que "cal un enfocament nou" en la política de menors, avalant el gir de l'executiu amb la consellera Mònica Martínez Bravo.